Ball d’homenatge: ens agrada la idea?

  • Doncs perquè no aprofitem la dansa per saludar-nos i desitjar-nos el millor en tots el moments de festa, o de trobada social, d’esdeveniments familiars, d’esdeveniments públics que requereixin solemnitat . . . talment com fan al País Basc?

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A Euskadi és ben habitual que a l’inici de qualsevol acte de celebració o de reconeixement, oficial o privat, festiu o seriós, massiu o íntim es balli un Aurresku. Una dansa interpretada habitualment per un home sol que, acompanyat per la música d’un Txistu, homenatja amb els seus moviments les persones protagonistes de l’acte.

Emmirallat en la tradició de l’Aurresku i davant la inexistència a Catalunya de res semblant, el músic Jaume Arnella i el dansaire i coreògraf Joan Serra van engrescar-se a treballar junts en una proposta que aportés a les celebracions de casa nostra quelcom semblant. L’any 2009 naixia el “Ball d’Homenatge”. Una dansa per a ser interpretada per un o una dansaire i, a diferència de l’Aurresku més tradicional, amb la possibilitat que ho fessin junts.

Seria fàcil trobar un origen tradicional a aquesta ballada, el ball de les Honres, després del contrapàs, el de Pavordes, els balls de cerimònia, l’ entrada de ball, les ballades de l’àliga, que al llibre de les Solemnitats de Barcelona, el 1597, ja triaven els millors balladors. . . . però no és el cas.

La tradició te un dia que comença i el ball d’homenatge  ha començat  a la nostra època actual, per la voluntat dels seus creadors.

Com a suport musical de la dansa, Jaume Arnella treballà amb la música de la Polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni i deixà oberta la interpretació a qualsevol tipus d’instrument, ja fos com a solista o en format de grup. Per a la coreografia, Joan Serra es va fer servei de passos inspirats en punts de dansa tradicional catalana. Els dos creadors del Ball d’Homenatge demanaven que fos interpretat sempre amb música en viu i que, a ser possible, els balladors i balladores ho fessin amb els peus descalços. Com a tret característic, els homes portarien una barretina damunt l’espatlla i les dones un mantó.

El Ball d’Homenatge ja ha tingut diverses balladores i balladors, ja ha servit de pòrtic de més d’un acte, ja n’ha tancat algun altre. Com en el cas de l’Aurresku euskaldun, el Ball d’Homenatge ha estat present en moments de gresca i de dolor, en actes públics i íntims. Força persones han estat receptores i espectadors del Ball d’Homenatge i ara ja podem començar a pensar si el veiem incorporat a la nostra tradició, si l’apadrinem i ens el fem nostre.

Continua llegint l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any