El canvi polític

VilaWeb
Tudi Torró
15.06.2015 - 00:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Deus estar contenta!’, em repetien un rere l’altre els companys i coneguts de faena l’endemà de les eleccions. Jo, al principi només responia somrient. ‘Sí, estic molt contenta’. Després, i segons qui em felicitava, afegia: ‘ja era hora, després de vint anys!’.

A l’hora de desdejunar vaig coincidir en l’ascensor amb gent d’altres seccions, i una persona em va dir: ‘Me han dicho que te felicite. Es que te presentabas a las elecciones?’. Jo ja sabia que n’érem pocs, però no tan pocs! És la solitud que sents quan no existeix la complicitat de pensament, d’ideologia, la mateixa o semblant percepció del món, és no poder abraçar-te amb alegria a la gent, perquè no saps si la teua abraçada espontània, compartint emocions, és corresposta. Però jo estava contenta, serena i confortada perquè el somni s’havia fet realitat.

Després vingueren els dies posteriors, l’esquerra guanyadora no s’acabava de posar d’acord, havien passat vint anys i encara no ho tenien clar, no havien aprés la lliçó que tant repetien: primer el què i després el qui. Els polítics que havíem votat ens ho estaven fent passar molt malament; cada matí, en posar la ràdio, aguantàvem la respiració a l’espera de la notícia desitjada. Els desencontres continuaven, només ens arribava el qui. I el diàleg, la generositat, l’altura de mires havien desaparegut. Però, finalment, tot ha arribat a bon port. El dia 13 de juny ha estat un gran dia, vaig ser feliç durant un matí sencer veient com es desplegaven per tot el País i per tot l’Estat noves maneres, com s’obrien les portes i entrava un aire nou a molts ajuntaments. També al govern autonòmic, la cosa és clara i ja podem respirar tranquils.

Ara toca posar-se a treballar tots junts, amb un projecte comú; el camí és llarg i només acaba de començar. En Educació, som a final de curs, hi ha molta faena, sabem com hem de tancar el curs, però s’obrin els interrogants per com l’encetarem. El professorat i les famílies pregunten, demanen i esperen, amb confiança, que la darrera normativa publicada de presses i correres per una conselleria en descomposició, la d’Educació, encabotada a morir matant, puga ser derogada. Jo sí que ho espere, i també espere que l’escola valenciana que tant hem defensat i per la qual hem lluitat, siga ben aviat una realitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any