La violència de gènere: un problema dels joves

  • L'augment de casos registrats entre adolescents indica que el problema persisteix

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Núria corre per l’habitació amb una Barbie a la mà, tot buscant el castell que li van portar els Reis el gener passat, i quan el troba els seus ulls s’il·luminen. Ella no ho sap, però el seu gust pels prínceps blaus és la manifestació infantil de l’amor romàntic. Segons Pilar Sampedro, psicòloga i sexòloga, és una visió idealitzada de la relació de parella caracteritzada per “l’amor a primera vista, les proves d’amor, el sacrifici per l’altre, l’oblit de la pròpia vida i les expectatives màgiques”. Aquesta visió, inculcada a la nostra societat al gènere femení, porta a la submissió i indefensió perquè lloa el patiment i el sacrifici, i està a l’origen de les relacions de domini.

L’admiració de les nenes per aquestes relacions, que es manifesta amb la idea del “príncep blau”, es creu biològica, natural, però el cert és que en realitat és fruït d’una construcció social emmarcada en una relació desigual entre gèneres. “L’ordre general de la societat és androcèntric, per més que ens vulguin fer creure que no és així”, assegura Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia a la UAB. Tal i com es defineix a la llei catalana 5/2008, la violència de gènere, patriarcal o masclista, “és la que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho”. Pot ser física, psicològica, sexual o econòmica i, contràriament al que a vegades es creu, no cal que es doni en parella ni entre les persones adultes.

“Actualment, s’ha tornat a un classicisme a les relacions entre els joves. L’anomenat neomasclisme”. Aquesta és la afirmació que fa Julia Rodríguez, cap de la unitat de violència contra les dones de la delegació del govern espanyol a Barcelona. I les dades la recolzen. Durant el 2014, el nombre de víctimes de violència masclista registrades va augmentar un 15’4%. Es creu que aquest és un problema del passat, que només afecta a gent gran i que les noves generacions ja l’han superat. Però no és així. “La gent jove pensa que està tot superat i això fa que no tinguin les alarmes per veure la violència”, explica Leonor Cantera, professora de psicologia social de la UAB i coordinadora del grup de recerca sobre violència en la parella i en el treball (VIPAT). 

Tot i que les nenes i nens cohabiten a les escoles, es segueix premiant el gènere masculí. Segons un estudi realitzat per Subirats, els professors dirigeixen 100 paraules als nens per cada 74 a les nenes. “Fins i tot els espais de joc a les escoles perpetuen aquesta hegemonia del rol masculí, donant cada vegada més espai a les pistes de futbol i menys a les zones verdes on desenvolupar un oci igualitari”, assegura Subirats.  

La societat, tot i que de forma vetllada, segueix dient a les dones que el seu lloc és a casa. Videojocs com imagina ser mamá o mi novio en són un clar exemple. Els nens, en canvi, estan sotmesos a una socialització que els hi diu que han de ser forts, valents i triomfadors. “I si no són així, pateixen” afirma Subirats. La demostració de la valentia entre els nois es fa palesa en les principals causes de mort entre els adolescents, relacionades amb els esports de risc i els accidents de trànsit.

La gran majoria dels missatges que es reben en la societat actual porten a normalitzar les relacions de domini. El patiment i la submissió es lloen des dels llibres, els programes de televisió, la publicitat o la música, amb cançons com les que es recullen en aquesta llista de Spotify. “Les joves no saben diferenciar el que és violència del que és amor”, afirma Julia Rodríguez. Tot i que les joves són més susceptibles davant la violència física que les seves predecessores, no identifiquen el control -que ha augmentat molt a través de les xarxes socials- o les desqualificacions com a agressió. “El que s’ha de fer és anar al principi, a les escoles, i no intentar solucionar el problema quan ja són adolescents”, assegura Subirats. 

Tal i com afirma Julia Rodríguez, “la violència masclista entre els joves ens ha agafat en panyals”. Des de l’Administració s’intenta “avançar en l’eradicació de les causes profundes i estructurals d’aquesta xacra”, com afirma Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones. El programa Estimar no fa mal és un exemple de com la Generalitat prova de conscienciar als joves, el grup més vulnerable ara mateix. Aquesta campanya ha aconseguit coordinar cinc departaments: Benestar Social i Família, Ensenyament, Salut, Interior i Justícia, i ha impulsat el telèfon 900 900 120 d’atenció a les víctimes. I, independentment d’aquestes iniciatives, als instituts es fan xerrades amb psicòlegs i cossos de seguretat per advertir i prevenir possibles casos de violència masclista. Però, com assegura Gatell, “cal un canvi profund dels valors que remogui les desigualtats i discriminacions encara vigents”. I això només s’aconsegueix acabant amb les desigualtats pel simple fet de néixer home o dona.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any