Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  11.06.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Joan Rigol: 'Condicionar la independència a la legalitat i al diàleg és una trampa'

Entrevista a un dels portaveus dels independentistes d'Unió i ex-president del parlament

Men?ame
 

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) encara aquest diumenge una votació històrica que decidirà el futur del partit com a peça del catalanisme polític. La consulta interna porta els independentistes a votar que no a una pregunta confusa proposada per la direcció, presidida per Josep Antoni Duran i Lleida. Si guanya el sí, el partit quedarà en mans de Duran i serà difícil que es pugui continuar considerant sobiranista amb vista al 27-S. Si guanya el no, la cúpula plegarà i Unió podrà continuar comptant per al procés d'independència. N'hem parlat amb un dels portaveus dels independentistes, l'ex-president del parlament Joan Rigol, que considera que Duran s'equivoca quan vol convertir la votació en un plebiscit sobre la continuïtat personal. En aquesta entrevista, Rigol denuncia la trampa de condicionar la independència a la legalitat espanyola i al diàleg.

—Sobre què és la consulta de diumenge? Sobre la continuïtat de Duran, la independència, el suport a Mas, les lluites de poder del partit, el llegat i la memòria històrica d'Unió?
—Són totes aquestes coses. Fonamentalment és tornar a posar Unió Democràtica en el grup de partits nacionalistes que hem anat fent una mutació aquests últims anys, perquè hem passat de voler un encaix digne a l'estat espanyol a dir prou perquè no avancem gens. Dins Espanya cada cop estem més constrets i anem enrere. Hem de decidir si Unió fa pinya amb l'independentisme. Unió no s'ha de situar en la política de les superstructures sinó que ha de fer costat a allò que la gent ha anat dient els Onzes de Setembre i el 9 de novembre. Cal col·locar Unió amb el poble.

—I això tan sols es pot fer dient que no diumenge?
—Exactament. Cal dir que no diumenge perquè creiem que és una pregunta ambigua i amb un fons que no compartim. És ambigua perquè si guanya el sí no se sap què es vol dir. I és contraproduent per la visió d'Unió quan es vol supeditar el procés sobiranista al diàleg i a la legalitat. Posar per condició el diàleg és donar la clau del nostre futur a l'estat espanyol. I no podem posar per condició la legalitat espanyola si volem canviar-la. Per tant, en vista d'aquesta situació, no tenim cap més opció que dir no. Dir que no diumenge és creure en la capacitat de Catalunya de sortir de la pressió que ens fa l'estat espanyol. La pressió que fa l'estat espanyol contra Catalunya és molt forta. La sortida d'aquesta situació s'ha de fer sempre amb sentit democràtic i cívic. Democràcia és demanar amb urgència el nostre dret d'autodeterminació. I civisme és la nostra manera d'aconseguir una veu tan potent que no es pugui esquivar.

—Sentir-vos a dir que la legalitat i el diàleg no poden ser condicions al procés d'independència és sorprenent. Quina evolució que heu fet, senyor Rigol!
—En la meva trajectòria de responsabilitats institucionals i polítiques, sempre m'ha tocat de moure'm al voltant del gran sentit del diàleg. No de la transacció i el tripijoc, eh? El diàleg vol dir conèixer l'altre, mirar de compartir amb ell després de comprendre'l. Això amb Espanya no és possible. No hi està disposada. Per la via del civisme i no per la dels trets i la violència, arribarà un moment que la secessió s'haurà de tractar amb Espanya. Però ens hi ha de trobar tan units i cohesionats com sigui possible. Cal arribar al dia de la secessió amb el màxim de força possible. Ara som en aquesta fase. I condicionar la independència a la legalitat i al diàleg és una trampa.

—Us fa patir que hi hagi militants que votin pensant que votar sí és donar suport al procés d'independència? Com que a l'enunciat de la pregunta es parla de 'procés' a seques...
—Aquest és el perill. La pregunta no defineix el moment en què es troba el país. El president Mas ha dit que aquestes eleccions seran plebiscitàries per a comptar els favorables a la independència i els contraris. I això s'haurà de fer a través dels partits o les candidatures presentades. Per tant, cal ser molt clar, en aquest moment. Ningú no pot dubtar sobre la posició dels partits en aquest aspecte. La pregunta que ha proposat la cúpula del partit dilueix aquesta voluntat de claredat que demanava el president Mas. Si la resposta és que sí, els votants d'Unió no podran ser comptats el 27-S.

—El president Mas farà una candidatura amb un compromís clar per la independència. Com us hi podreu vincular si guanya l'opció defensada per la cúpula?
—Nosaltres ara tenim present el dia 14. I ens concentrem a aconseguir una victòria del no. Sortirà un mandat de la militància d'Unió Democràtica. I el comitè de govern del partit haurà de ser fidel al mandat de les urnes. A partir d'aquí, caldrà veure, els qui som independentistes, com podrem ajudar a la reconciliació d'Unió --perquè ens uneixen moltes altres coses més enllà de la independència--, sigui quin sigui el resultat.

—Duran ha dit que plegaria ell i que hauria de plegar el comitè de govern si guanyava el no. Què en penseu?
—Això no té gens de sentit. Són ells mateixos que han proposat aquesta votació. Potser buscaven una sortida del partit a la seva manera? No crec que sigui això. Suposo que Duran es comportarà com una persona responsable del comitè de govern que sap escoltar què vol el militant. Vincular el resultat de la consulta a la seva continuïtat és donar un sentit plebiscitari sobre la seva persona. No em sembla correcte que ho hagi fet. La responsabilitat d'un polític que posa una qüestió a debat i votació és respectar i complir el resultat que en sorgeixi. Ell deu saber per què ho fa.

—Si Duran plega, caldrà un relleu ràpid, tres mesos abans del 27-S.
—Sí, però jo vull anar pas a pas. Hem de guanyar diumenge. Els qui volem la independència de Catalunya hem de fer guanyar el no. Quan tinguem el resultat, caldrà veure el comportament del comitè de govern del partit. El comitè de govern ha fet una consulta i haurà de complir el resultat que surti. Ja veurem què passarà. No vull parlar del final d'un procés que no conec perquè no pot condicionar el moment actual. Si s'ha fet una pregunta --confusa i contraproduent--, s'ha d'acceptar que el debat sigui sobre allò que consulta la pregunta. No s'han de posar condicionants parlant de conseqüències perquè es perverteix el debat.

—Fa temps que sentim dir que les bases d'Unió són independentistes. N'esteu convençut?
—Això ho sabrem d'aquí a tres dies. I es tracta precisament d'això. Podrem saber si la manera com s'ha anat manifestant la cúpula respon a les conviccions de fons de la majoria dels militants. Aquest serà el sentit últim d'aquesta consulta. Ho veurem un cop feta. Tinc les meves sensacions subjectives. Però no tenen gaire valor perquè sempre se t'acosten més els qui estan d'acord amb allò que defenses. Caldrà veure si el conjunt respon així.

—Els sobiranistes heu denunciat l'absència d'algunes garanties democràtiques en aquest procés. Una mena de joc brut de la cúpula...
—A veure, es demana de poder tenir una còpia de les actes d'escrutini de diumenge, entre més coses, que alguns han interpretat com un desafiament a la comissió de control. Jo en això no hi vull entrar. El debat no ha de ser aquest. És una qüestió molt secundària respecte d'allò que es debat. Com que crec en l'honestedat de tots els militants d'Unió, la polèmica pot ser pel procediment, però no per les actituds de fons.

—Us fa patir què pugui passar amb el partit si s'imposa la voluntat de la cúpula? Quedarà despenjat del carril central del catalanisme un partit històric fundat el 1931.
—Jo patiré per això el dia 15. Ara vull centrar-me en el dia 14. Deixeu-me que la graduació dels fets es vagi donant amb el temps i que les hipòtesis de futur no es tornin en contra del present.

Men?ame