David Fernàndez: ‘Ada Colau, Xavier Trias i jo vam votar igual: sí-sí’

  • El diputat de la CUP explica en una contundent conferència les desavinences entre la CUP, Colau i els ecosoacialistes

VilaWeb
Redacció
09.06.2015 - 16:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El diputat David Fernàndez va presentar fa pocs dies el llibre ‘¿Por qué fracasó la democràcia en España? La transición y el régimen del 78’, juntament amb l’autor, Emmanuel Rodríguez. Durant el debat posterior el públic va fer-li preguntes sobre les desavinences entre la CUP i Ada Colau. La resposta de Fernàndez va ser clara: la diferència és ICV. I en un discurs dur, contundent, dolç i amable a la vegada, va desgranar les principals diferències entre tots dos partits. Digne de veure.

Podeu veure la intervenció del diputat en aquest vídeo (comença a 1.35.20). També us n’oferim una transcripció traduïda i resumida.

«Cada vegada que ho dic em cauen clatellots de tot arreu, però som-hi. Reincidirem. Crec que ningú no pot estar content de com ha anat tot plegat. Ha fallat la metodologia i el contingut. Però el problema fonamental que ha tingut la CUP de Barcelona amb el procés de confluència amb Barcelona en Comú es diu Iniciativa, gestor còmplice del capitalisme metropolità durant trenta anys.

Ho sento. Ho sento, però l’ordre de Can Vies també la signa Iniciativa. Els Jocs Olímpics són d’Iniciativa. El Fòrum i les seves corrupteles són d’Iniciativa. L’especulació financera en aquest país és Iniciativa. Que ho preguntin a Forradellas. Les primeres retallades són del tripartit, amb Iniciativa, quan retallen la funció pública un 5%. Aquí Convergència té tres persones cegues per bales de goma, però Iniciativa en té quatre. I no han demanat perdó, encara. Quan dic tot això em diuen que vaig amb ‘la cultura del retret’. No, d’això se’n diu memòria política, que és un problema dels grossos. Perquè una cosa és el període 1978-1992, i jo no comparteixo certes crítiques contra certes persones que van estar en aquest primer municipalisme. Però després? Després, ordenances de civisme aprovades en part per Iniciativa… En fi, el debat ha estat aquest, fonamentalment.

Crec que canviar cultures polítiques en sis mesos és demanar massa. A partir d’aquí, respecte mutu i visió crítica. Perquè nosaltres també ens equivoquem. No parlo des de cap talaia. Però la realitat és aquesta, i ho dic com a activista de barri: he coincidit molt poques vegades amb Iniciativa. Hi conec gent maquíssima, hem coincidit en les manifestacions contra la guerra, a les AMPA, o a la sanitat pública, però són cultures polítiques diferents.

Després hi ha la qüestió nacional. A la CUP continuem pensant que el primer esquema rupturista, amb bases fermes, que trenca una de les hipoteques de la transició, és el de la lliure determinació dels pobles. Ens n’oblidem, però a la transició tothom la reivindicava, i tothom se’n va oblidar. I això es trenca per aquí. Jo no conec, en el context de l’estat espanyol, cap societat, per transversal que sigui, que mobilitzi el 20% de la gent d’una manera permanent. És moltíssim, en esquemes democràtics. I això no passa només per TV3. No.

Regalar el procés a Convergència, regalar el catalanisme polític al catalanisme conservador, és el millor regal que poden rebre. Seria com regalar un país a les seves oligarquies. Què té a veure Xirinacs amb les elits catalanes? Què tenen a veure? Què tenen a veure amb Joan Comorera? Per què s’omple Sant Boi l’Onze de Setembre de 1976 i Barcelona el 1977? Per la ‘P’ de Pujol? Això no és així. Hi ha un catalanisme popular i obrer que ve del republicanisme, del laïcisme. Existeix.

Ho dic amb tota l’estima, perquè l’Ada i els companys me’ls estimo moltíssim, però jo no sé si estem preparats. Sí, no sé si estem preparats. En tinc dubtes. No sé si hem anat massa de pressa en la fase de reconstrucció. Jo no sé si era el moment de fer l’assalt. Aquí hi ha un xoc de temporalitats. Nosaltres som més ‘zapatistes’. D’anar reconstruint des de baix. I, s’ha de dir, les situacions excepcionals són excepcionals. Que comptin amb nosaltres per a estar a la trinxera, per a defensar-se de tots els atacs ferotges que vindran de les elits urbanes, els ‘lobbys’ i les indústries del turisme. La nostra funció serà més d’escuders, crec, però que no hi comptin per a gestionar aquesta ciutat-estat. Perquè Barcelona és com Florença. I al final Barcelona és una empresa global.

També he de dir que tinc un punt d’enyorança, dit en termes polítics. Jo vaig trobar a faltar molts companys. A mi prohibir urnes em sembla greu. El 95% dels ajuntaments van anar a favor de la consulta del 9-N, per molt autodegradada que fos per Convergència, i degradada per l’estat. I vaig trobar-hi a faltar molts companys. Al final Ada Colau, Xavier Trias i David Fernàndez van votar igual: sí-sí. Això és així: vam votar tots tres igual. Que a algú li agafa urticària? Doncs també hem votat junts la llei contra l’homofòbia… Reclamo més complexitat a l’hora de fer anàlisi polítiques.

Aquest procés no ha estat fàcil. Ho dic de broma amb molts companys: que s’acabi el cicle electoral, perquè jo vull mantenir les amistats. Si no es poden tenir amistats, no és la meva revolució. Si no es pot discutir sanament, baixo i me’n vaig l’hort a plantar cols. Si no es pot discrepar sanament i construir junts…»

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any