Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  09.06.2015  09:22

Tina Vallès: 'La independència és més un mitjà que no una fita'

Men?ame
 

Tina Vallès (Barcelona, 1976) és escriptora, traductora i correctora. Ha publicat 'L'aeroplà del Raval' (Labreu, 2006), 'Maic' (Baula, 2011), 'Un altre got d'absenta' (Labreu, 2012) i 'El parèntesi més llarg' (Proa, 2013) —amb el qual va guanyar el 15è premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, atorgat per Òmnium Cultural.

―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—Contestant aquesta pregunta em sento una mica com si fes la carta als Reis. Jo aniré a votar tantes vegades com calgui i estic segura que sempre votaré que sí, però a partir d'aquí ja no ho sé. Vull dir: sento parlar de la independència dia sí dia també, com tots, i els discursos exageradament entusiastes em grinyolen força. Amb la independència s'aconseguirà la independència. Vull dir: la resta de coses seguiran igual si no fem res més. La independència en tot cas és més un mitjà que no una fita. I em sento responent això i penso: saps per a què la vull, també, la independència?, perquè deixem de parlar-ne.

Com a filòloga, com a autora, i també com a mare, podria donar mil raons a favor de la independència relacionades amb la llengua, però encara em grinyolaria més. La situació del català és molt més greu del que molta gent creu i la independència no serà garantia de res en aquest sentit.

Tinc dues filles que van a l'escola 'en català', sí, però una ara ha d'anar a la logopeda i per defecte els exercicis per practicar a casa són en castellà, i parlo del servei de rehabilitació d'un hospital públic del centre de Barcelona, i la logopeda és catalanoparlant. I amb això no l'acuso a ella de res —ja hi he parlat i ara fa l'esforç (ep, l'esforç) de passar-nos els deures traduïts (ep, traduïts)—, sinó que vull posar-ho d'exemple perquè s'entengui fins a quin punt el català està 'amenaçat' (hi poso cometes perquè la paraula no m'agrada).

Un altre exemple: corregeixo novel·les escrites per catalanoparlants plenes de calcs del castellà que ni els autors, ni els editors ni els lectors no són ja capaços de detectar. Aquesta és la salut de l'idioma, la mala salut: quan el parlem, quan l'escrivim, el maltractem ja sense ser-ne conscients; i quan l'obviem, de vegades no en som ni conscients. I això no s'arregla tan fàcilment, no sé si hi serem a temps. Si la independència permet com a mínim frenar-ho, ja serà molt.

―Què pot aportar una Catalunya independent al món?

—Un nou país i una nova capital per aprendre a classe de geografia! Perdó, perdó.

No, crec que la resposta és que 'podrà aportar', així, sense complement. O sigui, serà tractada definitivament com un país i per tant no caldrà passar per Madrid per fer segons què. Ens traurem de sobre aquest filtre que sovint ens ha impedit aportar res més enllà de les nostres fronteres. O sigui que una Catalunya independent podrà aportar al món tot el que vulgui aportar, de bo i de dolent, tot. I que pugui fer-ho serà una bona notícia.