La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Jaume Banqué, també conegut a la seva terra com lo Parrot, era un ric hisendat de la Plana d’Urgell que tenia molts diners i els feia córrer. Era l’alcalde de Mollerussa i també ho havia estat un temps durant la Primera Guerra Carlina. Tal com reflectia Joan Maluquer a les seves memòries, lo Parrot era conegut arreu de les terres de Lleida per la seva magnanimitat i per les seves donacions al clergat, amb el difícil que era en aquells temps de grans privacions que es vivien a les terres lleidatanes. A les festes majors de Mollerussa convidava molts hisendats de la plana i de la ribera del Sió i, malgrat la petitesa de la seva vila, les seves festes tenien més prestigi que les dels pobles grans. Ell les pagava i tothom en sortia molt satisfet.

Però per tot l’Urgell corria el rumor que la riquesa i la prosperitat de cal Parrot era un frau i havia arribat de forma il·legal, fins i tot delictiva. A tothom li semblava impossible que aquella casa prosperés d’aquella manera, ja que el Parrot comprava finques noves i feia anar els diners a l’ample. Els rumors i la maledicència insinuaven que la sobtada riquesa del Parrot estava relacionada amb certs robatoris que es produïen en aquelles comarques. I no anaven desencaminats.

Els fets parlaven per ells mateixos. […] En poc temps, Jaume Banqué esdevindria el principal encobridor, protector i cap de lladres de tota la plana urgellenca. Coneixeria diferents capitostos que, acabada la guerra, seguiren amb les seves activitats delictives. Mitjançant l’hostal de Mollerussa, que en Parrot tenia arrendat, contactava amb ells i els oferia cops segurs i molt rentables, a canvi d’una part important del botí. A més, utilitzava l’hostal per distribuir moneda d’or falsa.

Parrot protagonitzà diferents fets que constaven al sumari del seu judici. Un d’ells fou l’important cop d’un oficial dels nacionals d’Arbeca, Josep Antoni Esqué, quan va assaltar l’abat de Santes Creus, el qual portava una quantitat important de diners que es repartiren. O la seva relació, tan fructuosa, amb Salvador Carulla, lo Marquet de Golmés, cap d’una important banda. Quan tenia notícies de venda notòries a la comarca, enviava el Carulla i els seus homes, que de nit assaltaven la casa i s’emportaven els diners, fet que tenia sorpresa tota la comarca pels seus cops precisos i efectius. El Parrot sabia els plans dels assaltants i com a cap del sometent, que també era, adreçava a les tropes voluntàries que sortien en la seva persecució cap a una altra direcció. Els lladres sempre arribaven sans i estalvis a les seves cases.

Jaume Banqué, com a protector de lladres, quan per alguna cosa eren detinguts i empresonats, per sota mà sempre acudia en la seva ajuda, facilitant-los bons advocats i si amb diners ho podia solucionar, ho enllestia, pagava la fiança o un bon suborn i els malfactors sortien de la garjola. D’aquesta manera comprava el silenci i la fidelitat dels capitostos i dels bandolers més perillosos.

Jaume Banqué no amenaçava personalment ningú. No intervenia en cap assalt, ni en cap delicte. Era la seva manera de fer. Una vegada, però, va trencar aquella regla quan el famós lladre, el Gravat l’Aixedes, de qui havia estat molt amic, l’havia amenaçat dient que pensava acudir a la justícia per fer saber qui movia els fils del crim organitzat de la plana urgellenca. Va encapçalar personalment un grup de malfactors, detingueren el Gravat i l’assassinaren davant seu. Clar com l’aigua: qui el traís, moriria.

Tota aquella impunitat es va acabar el dia que el Banqué es va veure embolicat, com a simple encobridor, en l’assalt a la diligència-correu i en el segrest de l’exdiputat a corts, Francesc Perpiñà. La mort del polític va ser un fet inadmissible per a les autoritats i van donar carta blanca a les forces de l’ordre per acabar amb la banda. També alguna cosa hi devia fer l’empresa Germans Girona-Clavé i Cia, que des de l’any 1840 controlava la Societat de Diligències i Missatgeries de Catalunya i patia els continus assalts dels seus carruatges. […]

El Parrot fou empresonat el dia 17 d’agost de 1846. I un cop començades les acusacions, aquestes ja no tingueren aturador. Vint-i-vuit testimonis de les millors famílies del país, de Bell-lloc, de Fondarella, de Golmés, d’Agramunt, de Bellpuig, de Miralcamp, de Torregrossa, de Juneda, de Borges i d’Arbeca, afirmaren que el Parrot era el més gran encobridor i protector de lladres que infestaven el país. No hi havia escapatòria. […]

A les tres de la tarda del 7 de novembre de 1846, a la Mitja Lluna de Cappont, Jaume Banqué, lo Parrot, alcalde, ric propietari, hostaler i cap del sometent, i l’Antoni Tarragó, lo Masclet, paleta, tots dos fills de Mollerussa, eren passats per les armes amb totes les solemnitats que feien al cas.

Felip Gallart, La plana salvatge, volum 1, Alcarràs, DeParís, 2011, p. 229-243 (fragment).

Foto: Marta Benavides

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.  

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any