Notícies

Diumenge  07.06.2015  06:00

Autor/s: Marta Membrives (El Punt Avui)

El mite enfonsat

El vaixell 'Maria Assumpta', desaparegut fa vint anys a les costes de Cornualla, havia estat l'embarcació en funcionament més antiga del món

Men?ame
 

'Ho recordo com si fos ahir i ho portaré a dins tota la vida.' Mike Maunder era un dels membres de la tripulació del Maria Assumpta el dia que el vaixell es va estavellar contra les roques de la costa de Padstow, al sud-oest d'Anglaterra, i rememora el tràgic final de la que va ser l'embarcació en circulació més antiga del món. Havien transcorregut 137 anys des del primer viatge del vaixell construït a la platja de Badalona quan les aigües de l'escarpada costa de Cornualla en van engolir les restes trinxades.

Fa vint anys que el Maria Assumpta es va enfonsar, i Maunder, acompanyat d'alguns companys d'aquell darrer viatge, ho recordarà en silenci damunt les roques de Rumps Reef. No hi ha prevista cap cerimònia oficial civil ni religiosa, però alguns dels que van viure la tragèdia aprofitaran per tornar-se a reunir en el mateix punt i recordar les tres víctimes mortals del naufragi. Aquell dia, l'embarcació, que funcionava com a vaixell escola capitanejat pel seu propietari, Mark Litchfield, havia sortit del port gal·lès de Swansea en direcció a Padstow amb catorze tripulants. Les cròniques expliquen que feia bon dia i un vent ideal per a la navegació a vela. Litchfield va decidir anar arran de costa. A prop de l'entrada de la badia de Padstow, la marea i el vent que bufava de mar cap a terra es van conjurar amb una fallada dels motors que va fer impossible evitar la desgràcia. Enmig del caos, els tripulants van saltar al mar per mirar d'arribar a la costa. Emily MacFarlane, de 19 anys; John Shannon, de 30, i Anne Taylor, de 51, no ho van aconseguir. Els guardacostes van rescatar el cos de Taylor hores després. Els altres dos es van trobar al cap de 25 dies. Litchfield va ser jutjat i condemnat a divuit mesos de presó per homicidi imprudent. Ara, per primer cop des que va sortir de la presó, ha accedit a parlar-ne i manté la seva innocència. No són del mateix parer els supervivents, que no poden oblidar les víctimes. 'Potser el càstig no va ser suficient per la pèrdua de tres vides, però la justícia és així', es lamenta Mike Maunder, que recorda amb nostàlgia les hores de navegació a bord del vaixell badaloní. 'Formar part de la tripulació del Maria Assumpta va ser una experiència única', assegura.

Rescatat de l'oblit

És una fascinació compartida pel capità Litchfield, que el va comprar a Màlaga a principis dels vuitanta quan l'únic futur que el Maria Assumpta tenia en l'horitzó era ser venut pel preu dels motors i acabar cremat, com molts altres de la seva generació.

El rescat de l'oblit del Maria Assumpta va arribar a Badalona a principis dels noranta, quan un grup de ciutadans van desempolsar els records del vell vaixell i el van elevar a la categoria de glòria. Francesc Lleal, capità de la marina mercant, recorda l'intent fallit de portar l'embarcació a Badalona amb motiu de l'Olimpíada Cultural, el 1992. Del Maria Assumpta, se'n van fer maquetes, que una botiga de regals venia acompanyades d'una breu història i, a través d'una subscripció popular, es va construir un exvot que el 1994 es va col·locar a l'església de Santa Maria, seguint la tradició de poblacions marineres de l'entorn.

Vint anys després de la seva desaparició, el que queda del Maria Assumpta és una plaça a Badalona que porta el seu nom i poca cosa més. Les restes del naufragi van desaparèixer ràpidament sense que ningú vulgui donar detalls d'on van anar a parar. Steve Hutchinson, responsable de l'escola de submarinisme Harlyn, va participar en les tasques de rescat. Recorda que es van recuperar diversos elements del vaixell i efectes personals dels tripulants. 'Tot ho vam lliurar a les autoritats', assegura. El seu centre organitza immersions al lloc de l'enfonsament, on ja no queda res.

Badalona ha recuperat la memòria de l'època daurada dels grans velers amb un quetx danès rebatejat amb el nom de Ciutat de Badalona, mentre que Barcelona va comprar el 1997 el pailebot Carmen Flores, avarat el 1919 a Torrevella, i el va rebatejar com a Santa Eulàlia. Els anglesos veneren des del 1954 el Cutty Sark, un clíper onze anys més jove que el Maria Assumpta.

La història improbable del segell de l'editorial Proa

L'editorial catalana nascuda a Badalona Edicions Proa va escollir un vaixell de vela com a símbol de la seva col·lecció més emblemàtica, A Tot Vent. Els directors, Josep Queralt i Marcel·lí Antich, van encarregar el 1928 el logotip de la col·lecció al pintor Josep Obiols. Tot i que diverses fonts coincideixen que la il·lustració va estar inspirada pel vaixell badaloní Maria Assumpta, Francesc Lleal, capità de la marina mercant i descendent d'una nissaga de mariners badalonins, dubta de la veracitat de la història. 'El 1928 s'havia perdut la traça del Maria Assumpta a Badalona', assegura. La pollacra goleta, que ja tenia setanta anys, havia abandonat el comerç transatlàntic i havia estat adquirida per un armador gallec, que la feia servir per al transport peninsular. A més, afegeix Lleal, la il·lustració que apareix en el logotip de la col·lecció A Tot Vent és un veler de tres pals i el Maria Assumpta només en tenia dos. Segons ell, el dibuix s'assembla més a la corbeta Nicasia, un altre vaixell fet pel mestre d'aixa arenyenc Nicolau Pica, constructor del Maria Assumpta.

Men?ame