Quin és el valor econòmic real de la Lliga de Campions?

  • Simon Chadwick, professor d'estratègia de negoci esportiu a la Unversitat de Coventry, calcula què guanyaran Barça i Juve amb la final d'avui

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ja tenim aquí la final de la Lliga de Campions d’enguany, entre el Barcelona i el Juventus. Han passat quatre anys des que el Barça va jugar-ne l’última. La Juve, en canvi, és la primera vegada des del 2003 que hi arriba i, si la guanya, serà la primera victòria de la Champions des del 1996.

Els beneficis comercials lligats a la Lliga de Campions s’han disparat des d’aleshores. Ha estat tan gran, el creixement del torneig, que la final és vista, per alguns, com l’esdeveniment esportiu de l’any més important del món i, per alguns altres, com el que mou més diners.

Premi monetari

El Barcelona i el Juventus ja estan al cas, abans de jugar, de la pluja de diners que els poden caure. L’esquema de premis monetaris d’enguany és el següent:

Això significa que, fins i tot abans de la final, el Barça ja ha guanyat 38 milions d’euros només en premis. Una victòria a Berlín augmentaria la xifra fins a 53 milions. La Juve, per la seva banda, ja ha guanyat 35,5 milions en premis, que podria pujar a 50,5 milions si el capità de l’equip, Gianluigi Buffon, acaba aixecant la copa avui.

‘Market pool’

Per als dos clubs, la pluja de diners no s’atura aquí. Al final de la temporada de la Lliga de Campions, la UEFA fa un seguit de pagaments als equips participants en concepte de ‘market pool’, basats en el valor del mercat televisiu al país d’on és cada club. Els finalistes d’aquests últims tres anys en van obtenir això:

Per tant, si bé és difícil d’establir la xifra exacta sobre els pagaments basats en el ‘market pool’ (la UEFA no revela el premi precís fins l’agost), és prou raonable suposar que el Barça i la Juve guanyaran al voltant de 20 milions addicionals.

Per tant, ja tenen a la butxaca cap a 70 milions d’euros cadascun. A més, cal recordar que tots dos equips han jugat sis partits a casa durant la temporada i, per tant, han ingressat els guanys corresponents d’entrada. I tingueu en compte una cosa: si un club com el Manchester United va cobrar de mitjana 70 euros per entrada en partits de Champions, i en va vendre 75.000 per sis partits, són 31,5 milions addicionals. Per al Barça i la Juve, no és gens agosarat de pensar que com a mínim s’hagin embutxacat 100 milions o més.

Venda de samarretes

A més a més, hi ha moltes oportunitats de generar ingressos extra amb l’èxit a la Champions. Per exemple, un club pot vendre més paquets corporatius i més marxandatge, cobrar tarifes premium per a esponsorització i utilitzar la victòria per a ajudar a construir una base de seguidors d’abast mundial.

L’augment de vendes de la samarreta, és cert, és difícil d’atribuir-lo específicament a una victòria a la final de Champions. Però tot seguit es mostra una indicació del possible impacte que pot comportar. Entre els últims guanyadors, es calcula que els equips venen anualment de mitjana el nombre de samarretes següent a tot el món:

Si assumim un preu, modest, per samarreta de 50 euros, per a un club com el Reial Madrid això implica uns ingressos addicionals anuals de 70 milions. No totes aquestes samarretes s’hauran venut en resposta directa a la victòria a la Champions, però la magnitud de vendes en demostra el potencial. Els executius de Nike, en particular, es deuen fregar les mans enguany perquè tots dos finalistes porten la seva marca.

Mitjans socials

La final de la Champions també és un fenomen en termes de xarxes socials. El mapa d’activitat de xarxes socials al món durant la final de l’any passat en mostra ben clarament la popularitat:

Com més avança un club a la Champions (i encara més si la guanya), més fàcil ho té per a construir i consolidar la seva presència a les xarxes socials. Tots els clubs disposen de comptes oficials a Twitter, Instagram i YouTube: el gran desafiament és convertir-ho en diners. Però els mitjans socials són una eina vital per a qualsevol marca quan es tracta d’augmentar-ne la visibilitat i la participació amb els fans (i, en última instància, els clients).

Això no és sorprenent, amb tot: la Lliga de Campions té un important atractiu a les xarxes socials. Les xifres de la UEFA emfasitzen el poder i la força del futbol europeu de primer nivell. Hi havia 8,4 milions de piulades sobre la final del 2014 durant la nit del partit, amb un pic de 210.000 quan Gareth Bale va marcar a la pròrroga; a Facebook hi va haver més de 67 milions d’interaccions sobre la final. En total, la final fou vista per més de 165 milions de persones en 200 països.

Siguin quins siguin els detalls precisos de beneficis comercials d’un club, és indiscutible que guanyar la Lliga de Campions comporta grans recompenses. Deloitte, al seu Football Money League, reconeixia explícitament: ‘Per a guanyar-se l’entrada als 20 millors [perceptors de clubs de futbol], els ingressos de difusió continuen essent l’element clau, especialment els generats arran de la participació en la Champions.’

Forbes, en el seu rànquing dels equips esportius més valuosos del món del 2014, també reconeixia aquest ‘efecte Champions’:

Ampliació de guanys

A la final de Lisboa de l’any passat, la IPAM Marketing School va identificar un impacte econòmic net per a la ciutat de 45 milions. Més concretament, un 54% es creu que va provenir de l’allotjament; els restaurants van generar quasi el 22% dels ingressos, i el turisme en general, un 7%. Paral·lelament, l’aeroport de Lisboa va assumir 10.000 passatgers extra durant el cap de setmana de la final, un 20% més de l’habitual. Un estudi anterior sobre la final de la Champions del 2011 a Londres va calcular que el volum de diners generat per a la ciutat va ésser de 52 milions.

Aleshores, on s’acaba l’efecte dòmino dels ingressos de la Lliga de Campions? És difícil de dir-ho: cal no oblidar que el torneig és, per a la UEFA mateix, una gran mamella econòmica, que genera en algun lloc del continent 1.500 milions d’euros cada temporada a l’organisme rector del futbol europeu.

Per als espònsors, la final també és un estímul de negocis. Quan Heineken va renovar l’acord amb la UEFA va reconèixer que el coneixement de la seva marca havia augmentat un 60% entre els fans de la Champions. Fins i tot l’activitat econòmica de la ciutat d’on és l’equip guanyador augmenta, amb xifres que suggereixen que la sensació de satisfacció i felicitat poden disparar-ne el consum.

Així, doncs, tant és qui guanyi la copa a Berlín avui: podem assegurar que la Champions continuarà essent una competició pròspera al cor d’una creixent microeconomia que sembla que continuarà augmentant els anys vinents.

 

Article de Simon Chadwick publicat originàriament a The Conversation.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any