‘La mort d’Amalia Sacerdote’, d’Andrea Camilleri

  • Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Bocairent

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Pepa Sempere Doménech
15.06.2015 - 00:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les tendències dins la moda marquen unes pautes a les quals tothom s’hi adhereix: passa així en la roba, les sabates, el menjar… i, com no, en els llibres.

Si analitzem les preferències en la lectura als darrers anys, comprovarem com hem passat del suspens esotèric d’El Codi da Vinci’, gèneres vampírics com la saga ‘Crepuscle’, novel·la eròtica dels segle XXI amb les ‘50 ombres de Grey’… relats on els mitjans de comunicació marquen les pautes literàries a seguir en un moment determinat. Pel·lícules, sèries de televisió, pur màrqueting que fa disparar les vendes dels llibres en qüestió.

Però aquests estils estan de moda un temps limitat, els uns als altres se solapen, amb una vigència limitada fins que una altra tendència la reemplaça. Mentrestant, hi ha gèneres com la novel·la històrica, la novel·la romàntica o la novel·la negra, que perduren i sobreviuen al pas del temps.

Llegir he de ser un plaer i no una obligació. De vegades tendim a recomanar sempre lectures amb un rerefons de molta profunditat de pensament i oblidem l’apartat lúdic que ha de tindre. Essent així que és relativament fàcil de conjugar amdues coses. Per això en aquesta ocasió he triat una novel·la negra amb un missatge de molta actualitat. En les obres d’Andrea Camilleri  hi ha uns ingredients molt característics: sexe, política, crims, corrupció i sempre present, però en un segon pla, la màfia siciliana.

Camilleri es el mestre italià de la novel·la negra i de la consciència política d’esquerres del seu país. Al quasi noranta anys, continua escrivint cada dia, fumant ‘com un carreter’ i contagiant el plaer d’una bona conversa. De la seu ploma van  eixint més aventures del seu protagonista més famós: el comissari Montalbano.

Salvo Montalbano va nàixer com a homenatge al seu amic Manuel Vázquez Moltalbán. Encara que és el personatge que més fama li ha donat, fins convertir-se en poc menys que heroi nacional i protagonista d’una serie de televisió, no apareix en la obra a què hui fem referència.

L’execució literària i argumental de Camilleria és impecable. Convertida en marca de la casa, l’ha dut a ser un novel·lista respectat mundialment. Sempre amb una fina ironia, va descorrent els vels de la trama argumental sense deixar que el pessimisme que tot ho envolta vaja més enllà de la superfície. En acosta a la realitat però no ens enfonsa, més aïnes ens fa ser conscients del món que ens envolta.

En aquesta xicoteta joia que ens brinda l’autor, ‘La mort d’Amalia Sacerdote’,   podem veure una essència que transcendeix l’àmbit italià i sicilià per abraçar un tema universal. I així, desprès de l’intens més de maig que hem viscut, l’argument cobra una nova dimensió.

Mitjançant el seu protagonista, Michele Caruso, director de la RAI a Palermo, i la censura de la difusió d’una noticia, avancem per un món desgraciadament bastant conegut: corrupció, suborn, pactes polítics, favoritismes… Els personatges: polítics, policies, banquers, jutges,  periodistes… tots entren en un joc on allò menys important és aclarir  l’assassinat. Tot adobat pel sexe i vorejat per la intervenció de la màfia.

En els fons, d’aquesta novel·la se’n pot traure la conclusió que com deia Lampedusa: ‘Cal canviar-ho tot perquè res no canvie’.

Però com ja he dit, el pessimisme no va més enllà de la superfície i al final l’amor (d’una forma molt subtil i amb les típiques pinzellades italianes) ens diu que no tot està perdut.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any