La desobediència: dret o delicte?

Fa un parell de dies que em vaig assabentar de la detenció d’un company, militant de la CNT de la Vall d’Albaida, per haver-se negat a exercir com a president en una mesa electoral. A tot això cal que afegim que va presentar una al·legació argumentant la seua negativa en base a la seua ideologia anarquista, per a explicar que el motiu de la seua falta estava degudament justificat: per tal de ser conseqüent amb els seus principis ideològics, no s’hi presentaria. I què fem amb les persones conseqüents? Les detenim i els imposem condemna. Senyores i senyors, heus ací la paradoxa: la democràcia representativa que no ens representa. Sí, he dit que la democràcia està podrida, que ens fan creure que triem i no triem res, que si hi ha algú que es queda fora de tota representació som el poble. I és aquesta mateixa democràcia que ens obliga a participar-hi, anul·lant amb amenaces la nostra pròpia llibertat de decidir.

I ara que ja heu votat, què? Doncs ara a esperar que el dinar estiga a punt: deixem-los fer, que s’aposenten i que vagen coent les lleis, i després ens les menjarem nosaltres, tant si ens agraden com si no. I fins que no acabem no ens podrem alçar de taula, fins les pròximes eleccions. Deixem que ens governen i recreem-nos en la passivitat de la ignorància, en l’hedonisme ridícul que ens condueix a la submissió.
 
Què fem quan la llei no és justa? És just transgredir-la en aquest cas? Aferrem-nos a la nostra justícia i no a la seua, perquè si hi ha alguna cosa certa és que només el poble salva el poble. A qui li devem fidelitat? No ens equivoquem: al sistema no li devem res, ens ho devem tot a nosaltres i als nostres. És per això que la desobediència és un dret i no un delicte, perquè les lleis són papers, i amb els papers podem fer fogueres si volem. Però, què podem fer amb els pensaments, l’activisme i la desobediència? Amb això podem fer la revolució, companyes; i si no, fullegem la història i llavors ho entendrem.

Company, jo cite les teues paraules: l’autèntica democràcia és directa, federativa i assembleària, no parlamentària ni presidencialista, que ens obliga a delegar la nostra responsabilitat en uns pocs que no ens representen, ni a nosaltres ni a la nostra realitat social. Tenim dret a la desobediència, desobeïm el sistema capitalista, assassí de vides i llibertats; desmuntem aquesta falsa democràcia que l’alimenta, prenem-los la justícia i fem-la nostra. Perquè com va dir Howard Zinn (activista i historiador nord-americà) ‘el problema que tenim no és la desobediència civil, sinó l’obediència’.