27.05.2015 - 06:00
L’independentisme ha posat el termòmetre en aquestes eleccions municipals a Catalunya. Que les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre siguin tan sols quatre mesos després de diumenge passat, les ha convertides en una mena de primera volta. Certament, les lògiques de vot del món local tenen poc a veure amb la identificació de les candidatures presentades amb un projecte de país determinat, però l’ebullició sobiranista i la proximitat del 27-S hi han influït de segur. Es fa molt difícil d’interpretar els resultats del 24-M en clau de procés d’independència. Perquè Convergència s’ha declarat independentista, però Unió encara no. Perquè ERC hi ha concorregut en alguns municipis amb formacions creades per la diàspora socialista que encara no s’han adherit al full de ruta. Perquè la CUP s’ha presentat a molts menys municipis que els grans partits i, per tant, hi ha electors que no han pogut votar el seu referent polític. Hi ha molta casuística, però podem d’observar els volums dels resultats per mirar d’apuntar tendències.
Si mirem primer les grans xifres, veiem que CiU, ERC i la CUP han obtingut entre totes tres 1.384.941 vots. Els federalistes (ICV, EUiA, Guanyem i En Comú) n’han rebuts 337.896. Finalment, els unionistes (PSC, PP i Ciutadans) n’han aconseguits 992.353. Comptant tan sols aquests vots, els dels partits que tenen presència al parlament, tenim que el suport als partits sobiranistes és del 51,01%, als federalistes és del 12,44% i als unionistes el 36,55%. Tenint en compte que el 27-S es comptarà suport a partits i no serà un referèndum, aquest càlcul pot servir per a una interpretació aproximada vàlida.
Per a fer una anàlisi més clara, Marc Belzunces ha preparat aquest mapa que mostra sobre el territori la força de l’independentisme. Hem agrupat el vot rebut per CiU, ERC i CUP i hem dibuixat, municipi per municipi, quin és el percentatge de suport que han tingut les candidatures dels partits sobiranistes. En la fitxa que es desplega damunt de cada municipi, hi podeu llegir el suport dels independentistes, dels federalistes (ICV-EUiA, Guanyem i En Comú) i dels unionistes (PSC, PP i Ciutadans).
Al mapa hi podem observar que el sobiranisme és molt fort en zones com el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, l’Alt Urgell, el Solsonès, el Pallars Sobirà, la Noguera, la Sagarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Moianès, les Garrigues, el Priorat i la Ribera d’Ebre. Hi ha algunes comarques que es troben en la transició entre el territori més independentista i les zones on el vot queda més repartit, com ara el Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès, l’Alt Camp o les terres de l’Ebre. En canvi, tota la franja més costanera ja té un color més suau, amb alguns punts clarament sobiranistes, però alguns altres que concentren el vot unionista. Les comarques amb menys suport sobiranista són el Baix Llobregat, el Tarragonès, el Barcelonès i els dos Vallesos. En la part més interior del mapa també trobem tons més diluïts en zones com ara el Segrià, la Vall d’Aran o la Cerdanya.
A continuació, podeu veure aquest mateix exercici de color aplicat a la ciutat de Barcelona, per secció censal —aproximadament, per illa de cases. S’hi observa clarament com la taca de color més fosc s’estén damunt dels barris on CiU i ERC han tingut més bons resultats. Si passeu per damunt de les illes de cases podreu veure el percentatge de suport de l’independentisme, del federalisme i de l’unionisme en les eleccions municipals de diumenge.
