Dimarts  26.05.2015  16:23

Autor/s: Isabel Donet i Sánchez

Benigànim estrena alcaldessa i socialista

Men?ame
 

No per esperat i desitjat deixa de ser sorprenent. De fet, la reacció està encara poc digerida. L’anàlisi i reflexió més immediata ens diu que ha de ser un canvi real, per de cap de manera un recanvi de butaques. Els vicis i defectes de l'antiga política han de ser rebutjats i cal entendre que el bipartidisme és història, com així ho demostren els resultats electorals. Davant el nou mapa polític és l’hora del diàleg i la generositat. Sense oblidar que les males pràctiques són castigades en les urnes. Ho acabem de comprovar.

A l’eixir dilluns al matí de casa, em vaig proposar de mirar la gent a la cara, de veure si els rostres reflectien l'alleujament de qui s’ha llevat un pes de damunt. Veure com s’esbossava un somriure per alenar tranquils, sabedors que un vot és sempre una decisió valenta i necessària. I efectivament, em ratifique que la gent vol ser tractada des de la dignitat i la decència, lluny de la mercaderia electoral.



Es tanca una de les etapes més fosques i tristes de la història del País Valencià, de la nostra comarca i essencialment de molts dels nostres pobles. La societat valenciana ha dit prou a vint anys de govern d’una dreta que ha resultat devastadora en tots els àmbits i que s’havia convertit en una malaltia crònica de corrupció per a vergonya de la bona gent.



Ara toca superar la situació de ruïna econòmica, de desprestigi exterior i de col·lapse institucional. És moment de demanar perdó a les víctimes del metro, de complir la llei de dependència, de posar en marxa uns mitjans de comunicació públics en valencià sense cap ombra de manipulació ni de clientelisme partidista. De traure del clot l’educació i la sanitat. És a dir, fer política pensant en les persones perquè és el moment de les persones i això demana un gir rotund en les polítiques socials, allunyades de privilegis lligats al poder i a la corrupció.



No serà gens fàcil. Per un costat, perquè segur que els calaixos estan buits d’havers i plens de deutes. El canvi ha d’afectar les estructures de poder entenent que del dirigisme ‘popular’ a la participació ciutadana hi ha tot un abisme.

En l'àmbit autonòmic s’haurà de buscar la millor solució per superar la situació de fallida econòmica, de desprestigi exterior i de col·lapse institucional. També a escala municipal el nou panorama ve tenyit d’esperança. A Benigànim, estrenem alcaldessa.

La primera dona alcaldessa del meu poble, després de dues legislatures de govern popular en el més pur sentit de la paraula. En aquest procés electoral el nom d’Amparo Canals ha donat una espenta a les propostes socialistes. El seu prestigi com a treballadora social a l’ajuntament de la vila i com a persona compromesa amb els valors ètics ha estat determinant per guanyar-se la confiança d’una ampla majoria del veïnat. Un camí aplanat i esbrossat per la candidatura i la seua predecessora Lluïsa Gallego.



De fet, el dia que es va anunciar la seua candidatura, la propia Lluïsa Gallego va apuntar que Amparo Canals coneix la realitat de Benigànim i sap com treballen els socialistes quan estan en el govern i com treballa el PP. És intel·ligent –va dir-,  sap com funciona un ajuntament, té molt bones idees i qualitats per a representar-nos i impulsar Benigànim en el segle XXI. I això és el que l’electoral ha valorat.



Em satisfà que una dona amb aquest tarannà tinga la responsabilitat d’un govern municipal. Només voldria demanar-li que no perda la mirada de dona i que la perspectiva de gènere tinga un accent marcat en les seues polítiques. Sóc del pensar que sense igualtat no hi ha justícia, i sense justícia no hi ha democràcia.



Com va dir Mahatma Gandhi  ‘aquelles persones que no estan disposades a xicotetes reformes, no estaran mai en les files dels qui aposten pels canvis transcendentals’. Tant Amparo Canals, com molts altres regidors i regidores de la Vall d’Albaida –els qui s’estrenen o repeteixen- i que representen posicions progressistes, tenen el gran repte de fer ara realitat el canvi i fer-lo de la mà de les persones.