Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  26.05.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

El PP ho pot perdre tot a les Illes

Analitzem els resultats electorals al parlament, als consells insulars i als municipis

Men?ame
 

S'ha acabat el temps de les majories absolutes del PP a les Illes. Ni al parlament, ni als consells insulars, ni als municipis, el PP no ha estat capaç d'aturar l'avenç electoral de l'esquerra i veu com una entesa dels partits progressistes pot deixar-lo fora pràcticament de totes les institucions. Aquesta entesa no sempre serà fàcil, tenint en compte la fragmentació política i l'experiència de pactes que van acabar malament. El PP confiava que la davallada anunciada seria compensada per una irrupció forta de Ciutadans. I això no va passar. Els resultats de Ciutadans van ser molt inferiors als que havien dibuixat les enquestes pre-electorals. A les Illes ha arribat el canvi i a José Ramón Bauzá la política agressiva contra la llengua, la cultura i l'educació li ha passat factura.

Aritmètica d'esquerres al parlament

El principal objectiu de l'esquerra era desallotjar el PP del govern autonòmic. Bauzá ha provocat les mobilitzacions més importants de la història recent de les Illes per les seves decisions impopulars. Al Parlament de les Illes, el PP ha perdut la majoria absoluta, amb 15 diputats menys. Ara en tindrà tan sols 20. La majoria absoluta és 29 diputats. Per tant, els 2 representants de Ciutadans no podran donar-li el govern i no hi ha cap més partit disposat a fer-ho. Certament, la caiguda del PP ha anat acompanyada de més moderada la del PSIB, que ha passat de 18 diputats a 14. Amb tot, encara és el partit més gran després del PP.

La irrupció de Podem, una formació pràcticament sense arrelament a les Illes, ha estat una mica més suau que no pronosticaven les enquestes. Ha aconseguit 10 diputats. A continuació hi ha el bloc format per Més per Mallorca i MÉS per Menorca, que han obtingut 9 diputats (6 i 3, respectivament). Els sobiranistes havien obtingut 6 diputats (5 per Mallorca i 1 per Menorca) ara fa quatre anys amb les sigles del PSM. Com que per a tenir grup parlamentari calen 3 diputats, Més per Menorca podria decidir de tenir-ne un de propi i així ampliar les opcions d'intervenir al parlament i de tenir representants a les comissions. Una de les sorpreses de les eleccions ha estat l'entrada del PI (Proposta per les Illes) amb 3 diputats. Les enquestes no els donaven representació al parlament. El PI fa un paper de partit centrista regionalista, favorable a l'augment de l'autogovern i la reforma del sistema de finançament. El representant escollit a Formentera ha tornat a ser per a la coalició de Gent per Formentera i el PSIB, encapçalada pels primers.

Per a la majoria absoluta caldrà, com a mínim, una aliança del PSIB, Podem i Més. Tots junts tenen 33 diputats. Si Podem decidís de quedar-se fora de pactes i governs, el pacte es podria fer entre PSIB, MÉS, PI i Gent per Formentera. En aquest cas, la suma seria de 28 diputats. Un menys dels necessaris per a la majoria absoluta. Sigui com sigui, els partits d'esquerres estan condemnats a entendre's per a fer caure el govern de Bauzá.

Els consells insulars també es decanten cap a l'esquerra

Els consells insulars d'Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca ha quedat tenyits de colors ben diferents dels que tenien fins ara. L'esquerra té opció de fer pactes a totes quatre institucions per a desbancar el PP, que no té aliats possibles. A Mallorca, el PP ha passat de 19 consellers insulars a 10. El PSIB també ha perdut pes: de 10 representants a 7. Més ha passat de 4 a 6, i Podem hi ha entrat amb 5 consellers. El PI també serà al consell amb 3 representants, i Ciutadans amb 2. Per tant, l'esquerra (PSIB, Més i Podem) té 18 representants, mentre que la dreta (PP i Ciutadans) en té 12.

A Menorca, el PP ha perdut tres representants: de 8 a 5. El PSIB ha perdut un conseller insular i s'ha quedat amb 3. Més per Menorca ha triplicat representació i ara té 3 consellers. I Podem ha entrat al consell amb 2 representants. Per tant, l'esquerra hi té 8 consellers, i la dreta (PP) tan sols 5.

A Eivissa, el PP ha perdut dos consellers: de 8 a 6. El PSIB ha perdut un representant i s'ha quedat amb 4. I Podem ha entrat al Consell amb els 3 representants perduts pels dos partits anteriors. La suma de PSIB i Podem, si es posen d'acord, pot donar el Consell Insular d'Eivissa a l'esquerra.

El Consell Insular de Formentera, que és alhora el govern municipal, tindrà ara 9 representants de Gent per Formentera (en tenia 6). El PP ha perdut un representant i s'ha quedat amb 4. El PSIB manté la representació de 2 consellers. I l'ecologista Compromís per Formentera entra amb 2 representants. Per tant, Gent per Formentera té majoria absoluta per a governar amb comoditat.

Els municipis segueixen la dinàmica

Les eleccions municipals han seguit la tònica dominant dels comicis a les Illes. El PP continua essent la primera força en regidors i en llistes més votades, però el mapa de resultats municipals comença a tenir més diversitat de color. A més, allà on el PP és primera força, l'esquerra ha crescut prou per a poder impedir que es repeteixin els governs de dreta espanyolista. Pràcticament no hi ha majories absolutes del PP als municipis. Per exemple, Palma pot tenir un govern de PSIB (6), Més (5) i SomPalma (5) davant la dreta del PP (9) i C's (4). Eivissa té un empat a 8 regidors del PP i PSIB. Guanyem té la clau del govern amb 4 regidors i es descarta que doni suport al PP.

A Maó, la situació és semblant. El PP ha obtingut 8 regidors, 6 Ara Maó --una formació amb la participació de Més-- i 6 pel PSIB. Ciudadanos de Menorca --sense relació amb Ciutadans d'Albert Rivera-- té un regidor que no pot decidir res. A Ciutadella la sorpresa ha estat més gran amb la victòria del PSM --la formació de referència de Més a la ciutat-- amb 6 regidors. El PP també n'ha aconseguits 6. El PSIB és tercer amb 4 regidors. Gent per Ciutadella (GxC) i Unió des Poble de Ciutadella (UPCM) en tenen 3 i 2, respectivament. L'aliança de les esquerres (PSM, PSIB i GxC) té la majoria absoluta a la ciutat.

A Calvià, la segona ciutat de Mallorca, el PSIB ha guanyat amb 10 regidors, un més que el PP. La candidatura Sí Se Puede ha aconseguit 2 regidors. Tants com Ciutadans i com la coalició d'Esquerra Unida i Més. A Manacor, tercera ciutat en població, la coalició de Més i Esquerra Republicana ha guanyat les eleccions, amb 5 regidors. El PP també n'ha aconseguits 5, i el PI --partit actual del batlle sortint, Antoni Pastor-- en tindrà 4. El PSIB ha aconseguit 3 regidors, tants com l'Agrupació Independent de Porto Cristo i S'illoters. Volem Manacor en tindrà 1. Més-Esquerra Republicana i el PI hauran de menester el PSIB per a governar la ciutat.

Repassant la majoria dels municipis significatius demogràficament, es repeteix el model. Per tant, el PP també perd el poder municipal a la major part de les Illes. Com al parlament i als consells insulars, caldrà veure la diplomàcia i la tenacitat dels partits d'esquerres o de centre per a arribar a acords estables a tots els governs. Ara s'obre un període de negociacions i renúncies programàtiques. I també un període de quatre anys per al Partit Popular, que ha fet miques la pau interna i el consens que històricament havia aconseguit en aspectes com la política lingüística, la cultura i l'ensenyament.

Men?ame