Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  24.05.2015  06:00

Deu punts d'atenció especial en aquestes eleccions municipals

Les batalles de Barcelona i València, el paper d'Albiol a Badalona i de Rus a Xàtiva, els ajuntaments de Compromís, els feus socialistes…

Men?ame
 

Avui hi ha en joc el govern de 1.631 municipis del país. La majoria dels ajuntaments de les ciutats amb més població són en mans de PP o de socialistes, tret de Barcelona, que aquests últims quatre anys ha estat governada per CiU. La batalla de Barcelona, saber si Trias mantindrà el govern municipal o si passarà a mans d'Ada Colau, serà aquest vespre un dels focus d'atenció de les municipals a casa nostra, però n'hi haurà d'altres: l'oposició d'esquerres serà capaç de deixar fora de l'ajuntament de València Rita Barberà? Albiol mantindrà la batllia de Badalona amb el discurs xenòfob? Xàtiva castigarà Alfonso Rus per l'escàndol Imelsa? El PSC mantindrà els seus feus metropolitans?

La batalla de Barcelona, entre Trias i Colau

Xavier Trias i Ada Colau són els dos candidats amb més opcions de ser el pròxim batlle de Barcelona. Si més no, ho indiquen tots els sondatges que s'han anat publicant durant la campanya. A més distància, PSC, PP, ERC i Ciutadans es mouen entre quatre regidors i els sis, i la CUP queda més despenjada, però amb opcions d'entrar al consistori. Trias o Colau? Aquesta sembla que és la qüestió. I qui guanyi, qui quedi en primera posició, serà qui governarà, perquè l'aritmètica que dibuixen les enquestes fa pràcticament impossible que qualsevol pacte d'una formació o l'altra amb tercers partits permeti d'arribar a la majoria absoluta d'un plenari que pot quedar molt fragmentat. Més informació: Colau o Trias poden ser batlles sense guanyar?

València: s'acaba l'era de Rita Barberà?

Aquestes eleccions poden significar el final de l'era de Rita Barberà al capdavant de l'ajuntament de València. L'actual batllessa ha tingut una campanya molt agitada, marcada per les seves sortides de to i per l'escàndol de la filtració de les factures amb despeses escandaloses sota l'etiqueta posada per Compromís 'Ritaleaks'. Les últimes enquestes indiquen la possibilitat de canvi en el govern municipal, perquè Barberà, que ha assumit que perdrà la majoria absoluta, no arribaria a tenir-ne prou amb el suport de Ciutadans. Això vol dir que les forces d'esquerra a l'oposició podrien sumar la majoria absoluta de disset regidors, amb el candidat de Compromís, Joan Ribó, al capdavant.

Albiol mantindrà Badalona?

El candidat del PP Xavier Garcia Albiol confia a aconseguir la majoria absoluta a Badalona, on aquesta campanya ha tornat a accentuar el missatge xenòfob, amb el lema 'Netejant Badalona'. El front comú dels partits a l'oposició podria ser suficient per a fer fora Albiol de la batllia. I aquesta vegada amb una experiència política singular d'aquesta ciutat: Guanyem Badalona en Comú, una plataforma amb el suport explícit de la CUP, Podem i Procés Constituent. Més informació: Badalona sí que pot

Xàtiva castigarà Alfonso Rus?

Amb nocturnitat i a l'últim moment l'actual batlle de Xàtiva, Alfonso Rus, ha comparegut com a candidat a les eleccions municipals, malgrat l'escàndol per la filtració de les converses en què se'l sent comptant bitllets i malgrat el fet d'haver estat suspès de militància del PP per la implicació en el cas Imelsa de corrupció. Caldrà veure si els electors de la capital de la Costera opten pel canvi.

El PSC mantindrà els feus metropolitans?

Des d'anteriors eleccions el PSC va anat perdent pes en el mapa dels governs municipals d'arreu del Principat. Bastions històrics com Barcelona i Girona ja van anar a parar en mans de CiU, i la davallada podria continuar en aquestes eleccions, en què encara hi ha més oferta electoral alternativa als socialistes, com Ciutadans i candidatures apadrinades per Podem. Al PSC encara li queden feus inexpugnables per part d'altres forces, com L'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. Un mal resultat en aquests municipis seria un nou indicador d'un desastre electoral agut dels socialistes.

Com serà el Sabadell post-Bustos?

L'ex-batlle Manuel Bustos va governar la ciutat de Sabadell durant tretze anys, i va bastir un model de personalista de gestió en què tot passava per ell. El model Bustos ha entrat en crisi i s'ha ensorrat, arran de l'encausament, primer, i la condemna després de Bustos en el cas Mercuri. El candidat socialista, Josep Ayuso, s'ha distanciat de Bustos, i caldrà veure si tot plegat passa factura al PSC. I caldrà estar atents al resultat que puguin obtenir les altres formacions per a teixir una alternativa al PSC, especialment ERC, que a les eleccions europees de l'any passat va ser la força més votada.

Quin avenç pot tenir la CUP?

La CUP va presentar llistes a setanta municipis el 2011, i va obtenir quatre batllies, Navàs, Viladamat, Alfés i Arenys de Munt (les dues últimes les va acabar perdent a mig mandat). Ara, després d'un protagonisme creixent des del 2012 en la política parlamentària i en ple procés sobiranista, la CUP ha acabat presentant enguany el doble de candidatures que no fa quatre anys. I és previsible que acabi tenint més representació en regidors i batlles arreu del territori, amb atenció especial a Reus (on va destapar el cas Innova) i a municipis on ja tenen representació destacada, com per exemple Berga, Vic i Girona. I també tenen a l'abast d'obtenir representació a l'ajuntament de Barcelona.

Quin serà el pes municipal de Compromís?

Compromís té l'oportunitat de fer un bon paper en les eleccions municipals, no només pel protagonisme que pugui tenir en municipis com València mateix, sinó també per la quantitat de batllies que assoleixi. Serà tot un envit de mantenir els vint-i-dos governs municipals que va assolir en les passades eleccions, en llocs com Almussafes, Alginet, Godella o Tavernes de la Valldigna.

Vic: multiplicitat de candidatures

CiU ha estat al capdavant del govern municipal de Vic aquests últims anys amb Josep Maria Vila d'Abadal al capdavant. Amb l'adéu d'Abadal, CiU encara les eleccions amb el repte d'igualar els vuit regidors del 2011. Sobre els convergents plana la incògnita de com respondran els electors a la tria d'Anna Erra (CDC) com a candidata, després de la pugna pel lideratge que hi ha hagut amb Josep Arimany, el candidat que proposava Unió. També caldrà veure com es comporta l'electorat de PxC -que és segona força a l'ajuntament- després de l'expulsió del seu president, Josep Anglada. Amb tot, Anglada competirà contra PxC sota les sigles de Plataforma Vigatana. Un total de 12 candidatures es disputaran les 21 cadires del consistori.

Men?ame