Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  21.05.2015  06:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Núria Parlón: 'No donarem suport a una declaració d'independència del parlament'

Entrevista a la batllessa de Santa Coloma de Gramenet i candidata socialista a la reelecció

Men?ame
 

El PSC té a Santa Coloma de Gramenet un dels feus històrics. Però aquest mandat passat Núria Parlon va perdre la majoria absoluta, i va acabar conformant un govern amb CiU i ICV-EUiA, que diu que estaria disposada a repetir. També aquí els socialistes amaguen les sigles i potencien el nom de la candidata, amb el propòsit de no perdre terreny per la irrupció de noves formacions i pel descrèdit abonat per casos com els de les llistes fantasma. Parlon en parla, en aquesta entrevista, en què repassa les mesures per a atenuar l'impacte de la crisi i per a frenar els discursos xenòfobs i diu què faria en cas d'una DUI del parlament.

Vegeu aquest fragment:

—Per què els socialistes amagueu les sigles per a demanar el vot?
—Si mires els cartells, veureu que la majoria parlen poc del partit i parlen molt del candidat. I això passa a ICV-EUiA, a CiU…

—A la CUP no. A Ciutadans o a les candidatures de Podem tampoc…
—Passa amb la majoria de partits tradicionals. I en el cas de Podem a Santa Coloma van amb una coalició en què queden diluïts perquè el seu candidat és el número sis de la llista.

—Podem formalment ja no es presentava a aquestes eleccions, sinó en forma de coalicions.
—Sí, per això. En les eleccions locals els logos dels partits, avui dia, i amb tota la difuminació del concepte de partit en acció política i la moda al voltant de les grans plataformes, els lideratges locals són allò que més es destaca. Si us fixeu en els cartells a Santa Coloma, sembla que Albert Rivera sigui qui es presenta de candidat de Ciutadans. I en la resta qui es projecta és la imatge del candidat.

—Hi ha molts municipis on la llista del PSC es presenta amb la marca blanca de Candidatura de Progrés. I aquí hi trobem moltes llistes fantasma. Què us sembla que el PSC en tingui tantes?
—És que això de les llistes fantasma és molt divertit. Ara sembla que només ho hagi fet només el PSC.

—També el PP. N'hi ha alguna de CiU…
—I d'ERC. El candidat de Granollers, que jo sàpiga, no viu a Granollers, segons que em va dir el senyor Mayoral [Josep Mayoral, candidat del PSC a Granollers]. És quelcom comú en la majoria de candidatures. Potser no s'ha de fer, però ara sembla que sigui el PSC qui fa candidatures fantasma.

—Distingiríem aquells candidats que no viuen al poble però que hi tenen relació perquè hi treballen d'aquells que no hi tenen res a veure i que viuen i treballen en llocs molt allunyats. Fer això no és fer nova política.
—No. Hi estem d'acord. Però és una cosa que fan tots els partits. De la mateixa manera que hem d'arribar a acords contra la corrupció entre la majoria de partits polítics, aquesta qüestió també s'hauria de plantejar entre tots. Perquè de candidats que no viuen al lloc on es presenten n'hi ha a tots els partits.

—I hi havia una llista de més de cent candidatures fantasma del PSC.
—Que en alguns n'hi ha més que d'altres, potser. Això és una cosa que s'ha d'evitar. Però per part de tots.

—Sabeu que la candidata socialista de Cubells, a la Noguera, Daniela Salgado, és membre de l'executiva del PSC a Santa Coloma?
—Sí.

—No ho hauríeu pogut evitar?
—Ja et dic que no sóc partidària que es presenti gent que no viu al municipi, però això passa a tots els partits. És un debat que s'ha de tenir.

—Són deures a fer.
—Sí. Assignatura pendent.

—Fa quatre anys hi va haver més d'un 50% d'abstenció a Santa Coloma.
—Hi ha una politització de la societat en temps de crisi que preveu que els pròxims comicis siguin més participatius; perquè hi ha més opcions de vot i perquè la gent té més coses a dir. Ens podríem trobar amb percentatges més alts de participació.

—Plataforma per Catalunya va aconseguir tres regidors. Què s'ha fet durant aquest temps perquè això no es repeteixi?
—Si algú fa política en temes com la immigració quan la gent ho passa realment malament, que perd la feina, i li diuen que són els immigrats que els la prenen, que els prenen els ajuts, que s'ho enduen tot, que els perdonen els impostos… Si els dic que si sóc batlle netejaré la ciutat d'estrangers, que no hi haurà gitanos, si es fan aquesta mena de plantejaments, com fan Plataforma per Catalunya i el PP, i no hi ha autoritats per damunt dels candidats i sigles per regular una mica l'espai polític i amb què es pot jugar, hi ha un espai de vulnerabilitat important. I això s'hauria de regular.

—Voleu dir que actués la junta electoral?
—Sí, per exemple. I d'ofici. En determinats missatges electorals que es fan servir durant la campanya.

—I a part això, què es pot fer?
—Tenim un percentatge d'immigració elevat. A les nostres enquestes surt com a principals problemes per a la ciutadania la feina, la immigració i la seguretat. És un triangle que, influït per missatges populistes, pot portar a la fractura social als barris. I això s'ha de contraposar amb la cohesió social.

—Com?
—Amb allò que dèiem abans, amb polítiques de redistribució igualitària, de l'accés als recursos. Que els ciutadans no tinguin concurrència competitiva per a accedir al recurs social. Qualsevol persona que estigui en una situació de necessitat que justifiqui que hi hagi un pla de seguiment i hi hagi un pla de recursos. I això ens porta a multiplicar per quatre els recursos de serveis socials. I algunes altres administracions, com la Generalitat, ho han descurat, això.

—Malgrat aquests recursos, dèieu que la percepció continua essent la d'associar la immigració amb la seguretat.
—Això és en l'imaginari de la majoria de ciutadans. És cert que paral·lelament hi ha moltes iniciatives que sorgeixen també de la societat civil que contribueixen de mica en mica a crear espais positius, de vitalitat, contra els rumors i els prejudicis que funcionen molt bé. La prova és que a la nostra ciutat mai no hem tingut conflictes greus de convivència. Hi ha eines per a contrarestar una situació de crisi que es manifesta en diferents espais, en la situació social, econòmica i de recursos.

—El vostre lema és 'canviem el món des de Santa Coloma'. Com es fa això?
—En una situació molt complicada per a la ciutat de Santa Coloma, en àmbits fonamentals d'acció política com han estat les polítiques socials, la dinamització empresarial, el suport als artistes locals, al talent local, hem aconseguit si més no aturar d'una manera significativa el cop que sofrien les famílies per haver perdut la feina, pel fet de ser sotmeses a processos de regulació empresarial, pel fet d'estar en situacions de vulnerabilitat, sobretot infants i gent gran. Aquesta és la filosofia amb què hem treballat aquests quatre anys, i amb què hem volgut llançar aquest missatge: que des de Santa Coloma es pot contribuir a canviar el món més immediat.

—Dieu que heu aturat l'impacte de la crisi. En què baseu l'afirmació?
—En l'últim informe d'indicadors socials de la ciutat es veu com a partir dels eixos socials bàsics d'intervenció social de l'ajuntament hem aconseguit donar una cobertura molt important a més de dotze mil persones que es trobaven en una situació de vulnerabilitat. Amb les nostres prestacions hem arribat als 6.900 desocupats de llarga durada, donant la cobertura de menjador als seus fills, amb 2.400 beques cobertes al cent per cent…

—Us toca fer cobertura assistencial.
—Per a nosaltres no és assistencialisme, és dret social. Quan la Generalitat de Catalunya decideix d'incomplir la llei de serveis socials --per exemple, en comptes d'invertir com a mínim el 60%, invertint el 32% i no pagant a l'hora el contracte programa--, doncs algú ha de parar el cop i ha d'ajudar aquestes famílies. A Espanya, i també a Catalunya, la situació de la infància és més vulnerable que no en alguns altres països de la UE. Recentment, les institucions europees han retret a Espanya l'augment de la pobresa i de la desigualtat social. Els ajuntaments no ens podem permetre no atendre aquesta necessitat, i ho hem fet amb recursos propis, cobrint moltes vegades les mancances de les altres administracions públiques.

—Per exemple?
—La Generalitat, per donar una beca al 100%, el nen ha d'estar pràcticament en una situació de maltractament infantil. Nosaltres hem donat cobertura a totes les beques que ells donaven al 50% perquè, si no, ens trobàvem en situacions en què els directors de centre ens deien que hi havia nens que anaven al menjador quinze dies cada mes, perquè si només es pagava la meitat no hi anaven la resta de dies. Aquests són els problemes de moltes ciutats de Catalunya.

—Això fa que molta de la política que heu de fer sigui per a apagar focs, i que es puguin tirar endavant pocs projectes?
—Per a nosaltres les polítiques socials no deixen de ser redistribució de la riquesa. I per tant és la consolidació dels drets estatutaris del nostre país. No és assistencialisme; són drets socials. El dret de l'habitatge és un dret social; el dret de tenir les cobertures bàsiques quan ets un infant o una persona gran és un dret social. Ara, per posicions més conservadores això és assistencialisme. Depèn de com t'ho miris. Per a nosaltres és dret social, i flux de renda, perquè tots els professionals en la cobertura d'aquests serveis són treballadors, i sabem que la principal política social és la creació de llocs de treball. Aquest és un altre aspecte que en el marc d'aquest circuit de polítiques socials per a dignificar la qualitat de vida de les persones també hem tingut en compte.

—I en habitatge?
—A Santa Coloma cap dels casos que han arribat als serveis social de persones que podrien perdre l'habitatge ha acabat en desnonament.

—Una de les mesures que han tingut més ressò és la de multar els bancs amb pisos buits no destinats a lloguer. Quants expedients heu tramitat?
—La part més visual del programa de prevenció del mal ús de l'habitatge ha estat aquesta. Però hem treballat sobretot a detectar el volum d'habitatge buit que hi havia a la ciutat, a mans de particulars i també el públic. L'habitatge públic és tot en procés de lloguer o ja llogat. Primer has de tenir els deures fets com a administració, i després pots anar a donar lliçons als privats.

—A estirar-los les orelles.
—Sí. És el cas de les entitats financeres. Nosaltres hem obert vint-i-nou processos de sanció administrativa, però el procés és llarg i complicat, perquè has de demostrar que aquells pisos no tenen aigua ni electricitat, que són buits, has de demostrar amb els veïns que no es fan càrrec de les quotes de la comunitat, dels pagaments… No és tant pels diners que recaptes, perquè el recorregut administratiu és llarg, però sí que els dónes un missatge, que és que no tinguin pisos buits a la ciutat, perquè es deterioraran i causaran problemes de convivència en determinats barris, si són ocupats de manera il·legal. I és una manera de dir-los que els posin a la borsa d'habitatge de lloguer.

—Heu signat convenis amb bancs.
—S'han signat convenis amb les entitats financeres i han posat part dels seus habitatges a lloguer social, per concertar-los amb aquelles famílies que no poden pagar un preu de mercat. Creiem que amb aquesta iniciativa hi ha entitats financeres sensibles a la multa, però també al greuge de tenir pisos buits que no podran vendre mai a preu de mercat perquè són a zones on no són pisos atractius per a la compra immediata. I aquesta, com a mínim, també és una bona solució.

—Tot plegat ho heu anat fent amb un govern conjunt amb CiU i ICV-EUiA. Repetiríeu la coalició?
—El balanç ha estat molt positiu fins als tres mesos abans de la campanya, en què tothom té necessitat de marcar perfil.

—Això vol dir que ha anat bé.
—Hem estat capaços de governar amb una coalició de partits que s'havia repetit en diverses ocasions a la ciutat malgrat les majories absolutes del PSC. Vam elaborar un pla d'actuació municipal, fruit d'un procés de participació amb la ciutadania. I el grau de compliment és molt elevat.

—Com ho heu fet per no topar a Santa Coloma quan aquests partits teniu unes tensions tan grans a l'àmbit nacional?
—Aquí s'ha prioritzat l'interès de la ciutat per sobre de l'interès de partit, sobretot en l'àmbit nacional. I això ha permès el compliment del programa, que darrere té una base ideològica, que la podem compartir una coalició de cinc partits. Hi ha una feina prèvia de cuina que permet d'arribar a aquell programa d'actuació municipal, que va rebre més de dues mil aportacions de ciutadans.

—Heu descartat de dirigir el PSC? O només heu aparcat el projecte?
—Jo ho vaig descartar per dedicar-me precisament a la ciutat de Santa Coloma. Aquest era el meu plantejament. Si no, no m'hauria presentat a aquestes eleccions. Per tant, queda descartat.

—Però sou jove, i després d'una etapa de batllessa us ho podríeu repensar.
—Sí, però també em podria repensar de treballar al partit en àmbits de formació, solidaritat i cooperació, que són els meus. Sóc funcionària de l'administració local i podria tornar a la meva feina… Són opcions de futur que avui no són ni definides ni esbossades.

—Si continueu governant, què farà l'Ajuntament de Santa Coloma si després del 27-S el parlament aprova una declaració d'independència?
—L'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet continuarà reclamant al govern de la Generalitat els deutes que té en programes socials, en beques menjador, en escoles bressol, en llei de barris… Dels processos i raons d'estat que es puguin proclamar fora de la legalitat vigent, ens en mantindrem al marge, ho tindrem molt clar. Som un ajuntament i hem de donar resposta moltes vegades tots sols als problemes de la ciutadania. Encara que la majoria que surti del parlament sigui sobiranista o independentista, nosaltres continuarem reclamant els nostres drets com a ciutat. I que se'ns acompanyi en els processos importants. Quins plans tindrà la Generalitat per ajudar els joves a accedir a l'habitatge, quins ajuts de lloguer hi haurà…

—Segur que continuareu fent aquestes reclamacions. Però si hi ha una declaració…
—Nosaltres no donarem suport a declaracions unilaterals d'independència des del món local si tenim majoria per a governar.

—Encara que el parlament tingui la legitimitat d'haver estat elegit amb un programa independentista?
—Si tenim majoria a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet no donarem suport a declaracions unilaterals d'independència. Reivindicarem allò que és prioritari per a la majoria de veïns de Santa Coloma, que són els problemes que hi ha a la ciutat.

Núria Parlón, en vint respostes


—Quin és el vostre defecte principal?

—La tossuderia


—Quins dons naturals us agradaria tenir?

—La ubiqüitat


—Quin nom (de noi o de noia) preferiu?

—Unai

—Quin és el vostre artista preferit?

—Jordi Boixaderas     


—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?

—Mafalda

—Quin personatge històric valoreu més?

—Godofredo Bouillon


—Quin lema teniu a la vida?

—La vida es bella

—Quines feines heu fet fora de la política?            

—Soc funcionària de l’administració local


—L'escola on porteu els fills és pública o privada?

—Pública


—L'última vegada que heu fumat marihuana?
—Mai he fumat marihuana


—Amb quina llengua parleu als pares?

—Català i Castellà


—I a la filla?

—Català i Castellà

—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?

—No ho sé

—El millor batlle de la ciutat fins avui?

—Manuela de Madre

—La millor cosa que heu fet com a alcaldessa de la ciutat?

—Lluitar contra l’exclusió social


—La pitjor cosa que heu fet com a alcaldessa de la ciutat?

           
—Quan cobreu com a alcaldessa?

No cobro com a alcaldessa

—Cobreu dietes?

—No cobro cap dieta per assistència als Plens ni com a òrgan col·legiat de l’Ajuntament


—Qui us ha fet políticament?

—La meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet

Men?ame