Cuinant amb el mòbil: els millors reculls de receptes

Feia uns quants dies que parlàvem de temes massa tècnics i de coses estranyes com les adreces IP, els DNS, el DHCP i més paraulotes que fem servir gairebé cada dia. Així que he pensat que hauríem de descansar-ne… i res millor que parlar de cuina. Perquè, sincerament, quantes vegades heu hagut de recórrer a les bones receptes que hi ha a internet per sortir d’un problema? O bé sou dels qui mai us heu atrevit a posar-vos un davantal i entrar a l’espai desconegut de la cuina?

He intentat, doncs, de fer una recerca de llocs senzills on tothom, i m’hi incloc, pugui fer les receptes que s’hi proposen.

Cuinar és fàcil

El primer que compleix totes les condicions és Cuinar és fàcil, amb receptes de coses que podem fer cada dia i ajudats per vídeos a YouTube de com es fan. I et dóna una recepta de magdalenes (no de cupcakes!) força senzilla. També tenen un apartat especial per a menjar de tupper per a menús diaris o setmanals. El meu gust es queda una mica curt a l’apartat dels consells, però força interessant el de la manera de congelar verdura.

La iaia

No podia haver-hi una recomanació de webs de cuina sense que sortís la iaia per algun lloc. En aquest cas la web es diu Les putes receptes de la iaia i al darrere hi ha Jofre Martell, de Vic.

Com podeu veure pel títol del bloc, la utilització de paraulotes és pertot arreu, però les receptes que la iaia explica al seu nét són boníssimes, senzilles i, com ell mateix diu, explicades de manera clara i directa i, sobretot, molt divertida. Si voleu, previ pagament de 16,10 euros a Amazon, les podeu llegir en un llibre en paper.

Si voleu alguna cosa més que receptes, a l’apartat de Collonades es donen consells per a solucionar-vos la vida.

La pasta

La pasta sempre és una solució d’emergència per sortir-se’, d’un problema culinari. Per això us vull presentar l’Antonella, una napolitana autora del bloc LaPastaPerAlsCatalans i que podeu seguir a @pastacatalans.

Com diu l’Antonella, és per ella una exigència personal millorar la relació entre els catalans i la pasta i de fet ja fa tres anys que hi treballa. Si la llegiu veureu que el concepte que nosaltres tenim de la pasta difereix una mica i és poc explorada. Llegiu, sinó, els seus dogmes bàsics:

–La pasta es menja al dente

-És la salsa, la que espera la pasta i no al revés.

-La carbonara es fa amb ou, no amb crema de llet.

-Els espaguetis a la bolonyesa, se’ls van inventar els guiris. La salsa bolonyesa es menja amb tagliatelle.

-Cada tipus de pasta té el seu condiment. No pot ser que en una recepta d’un llibre de cuina catalana posi ‘300 grams de pasta (la que vulgueu)’.

-El parmesà no es posa a tot arreu.

-La quantitat de pasta per persona aproximada és d’entre 70 g i 100 g, no més.

-La pasta es pot menjar unes quantes vegades per setmana.

-La pasta, per si sola, no engreixa.

i, és clar, una de les primeres entrades al bloc és: Com es cuina la pasta. I una màxima de l’Antonella: com més senzill millor.

Com passa amb la iaia, amb només 16,63 € podeu comprar el llibre a Amazon. Ja veieu que no són els preus d’alguns llibres de cuina amb moltes fotos; són llibres per a tacar a la cuina.

Es veu que això de la pasta no l’omple prou i aquesta temporada ha començat una nova etapa ensenyant Cuina catalana per a guiris, cada diumenge a les 13.00, cada quinze dies, al programa Via Lliure de RAC1.

Com us podeu imaginar, fa receptes molt i molt nostres i les prepara de manera senzilla. A mi em sembla que qualsevol maldestre pot ser capaç de fer unes mandonguilles amb sípia o ‘Meatballs with Squid’ 🙂 O res més català que el fricandó, tan català que no n’ha trobat traducció!

Tot és bo

Els cinc de Tot és bo es defineixen com a ‘cuina domèstica per al dia a dia’, històries de cuina amb nens, receptes, trucs casolans, cuina d’aprofitament, etc. Tenint en compte que tres dels cinc autors són nens, no us estranyarà trobar-hi un bon apartat dedicat a la cuina amb nens: no per a nens, sinó amb nens com per exemple les torrades de santa Teresa!

Per a pros: receptes, myTaste i M’agrada cuinar

Encara que he dit que parlaria de coses per a ‘novells’, no vull deixar d’esmentar la gran web de receptes en català, que té un nom ben senzill: Receptes. Es considera el lloc on trobareu qualsevol plat que vulgueu cuinar, qualsevol. És la guanyadora del Premi Blocs de Catalunya.

És molt ben estructurat, per tipus de ‘material’: amanides, carn, llegums, ous, etc., però sobretot és interessant l’apartat de receptes de temporada (de primavera, estiu, Quaresma) o fàcils, i fins i tot receptes per a Termomix, aquell artefacte que sembla que fa la cuina més senzilla i que és imprescindible quan tens nens petits a casa.

Per a emergències de nivell 10, tenen l’app per a Android que us dóna un cop de mà quan sigueu en una cuina estranya.

Fent-hi la competència teniu myTaste amb un bon recull de receptes i, fins i tot, un recull de blocs de cuina, que us servirà si ja sou d’un nivell superior. També tenen un apartat de receptes de cuina fàcils per a nens.

I un bon lloc quan ja heu superat els primers nivells de cuiner és el bloc M’agrada cuinar, de l’Anna Fornell, d’Olvan al Berguedà que, per mi, té l’habilitat de fer plats que tots hem menjat alguna vegada, encara que juga amb avantatge perquè ella mateix reconeix que té excel·lents productes a l’abast.

La cuina sense sal

No m’oblido de casos especials, per exemple un que m’afecta: la cuina per a hipertensos. El primer que heu de fer és mirar informació general a Al lloro, on us explicaran els consells bàsics sobre la hipertensió.

A Alimenta Somriures, un bloc de Danone, us expliquen tot de trucs per a fer plats sense sal amb molt de gust.

Als blocs que us he donat fins ara ja trobareu apartats especials per a hipertensos: per exemple a myTaste en tenen un apartat força interessant.

Més webs

Em deixo de parlar de blocs i pàgines especials de cuina per a nens, no cuina amb nens. Si voleu fer una mica d’investigació, aneu a Sóc Petit. O receptes per al·lèrgics i intolerants, com la cuina per a celíacs o cuina sense lactosa. O bé cuina especial de salut com la de vegetarians o vegans. O cuina detox. No us oblideu de les opcions religioses com la dels jueus i la dels musulmans. I no em vull deixar la cuina per a arriscats, la cuina amb flors o la cuina amb insectes. Però si us ha agradat la cuina d’avui, en parlarem un altre dia, de totes aquestes possibilitats.

I, per acabar, si voleu fer la competència a en Vicent, en exclusiva una recepta que m’ha servit per fer una bona paella a LaPaella.net: si en seguiu les instruccions pas a pas, no fallareu. Però heu de seguir dos passos molt importants:

-Feu esperar els comensals: com més gana tinguin més bona la trobaran.

-Quan cuineu, feu-la tastar a algú. Si és fada o té massa sal, podreu donar la culpa al tastador.