Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  15.05.2015  06:00

Autor/s: Assumpció Maresma i Andreu Barnils

Maria José Lecha: 'Es va fer bé de no anar amb ICV'

Entrevista a la cap de llista de CUP - Capgirem Barcelona

Men?ame
 

Maria José Lecha (1957) és la cap de llista de la CUP - Capgirem Barcelona. Aquesta catalana amb arrels aragoneses és administrativa de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, on ha tingut una llarga trajectòria sindical. Ara el seu objectiu és que la CUP entri al consistori de Barcelona, on en aquests moments no té cap regidor. Lecha parla del seu projecte de ciutat, de les desavinences amb ICV i del seu model de turisme, per exemple. Aquesta entrevista es va fer abans que la formació decidís de cedir els seus espais electorals als treballadors de Telefònica en vaga.

Ací podeu veure l'entrevista en vídeo:


—El gran públic no us coneix. Com us podríeu definir en una sola frase?
—Com qualsevol dona de 57 anys treballadora que ha tingut cura dels fills mentre treballava. I segurament moltes de les dones de la meva edat també han de tenir cura dels pares. I això configura un tipus de dona que, com dieu vosaltres, per al públic és invisible.

—Primera mesura que prendríeu?
—Activar immediatament el pla d'emergències socials.

—El vostre programa parla de moure la sobirania de l'ajuntament i tornar-la a la ciutadania. Això sona bé, però elements concrets de com fer-ho?
—El nom tant se val: se'n pot dir assemblees, consells comunals... Estructures populars on es pugui parlar dels equipament, sobre el barri, etc. I aleshores que els regidors tinguin el deure d'aportar tota la informació per enriquir la deliberació. I que les decisions siguin vinculants per a la política de l'ajuntament. És així com es configura l'apoderament de la gent que viu a Barcelona. Consulta sobre grans decisions de ciutat, però també que els barris puguin escollir el seu conseller de districte. I que tinguin estructures de contrapoder.

—Sabem com la CUP redistribuiria la riquesa. Com la crearia?
—S'ha de diversificar l'economia. Un decreixement del turisme, d'entrada. Una economia no competitiva, sinó col·laborativa. Parlar d'energies. Una proposta seria l'energia eòlica. No amb les mides d'ara, sinó més petites, a les zones industrials. L'energia solar seria una altra eina. Segur que hi ha gent més preparada que jo per a parlar de com diversificar l'economia. Una altra seria la potenciació del petit comerç, que el destrossen.

—Això no és fàcil de fer. La gent va a les grans superfícies...
—Però el petit comerç no només el destrossen les grans superfícies, sinó les franquícies que s'instal·len als barris. Hi ha la dificultat que han tingut molts comerços per a renovar el lloguer, després d'aquesta moratòria que va haver-hi. Han hagut de marxar.

—La CUP i Ada Colau col·laboren a Badalona. Perquè no a Barcelona?
—Perdoneu que us rectifiqui. No és la CUP i Ada Colau. És Badalona en Comú i la CUP de Badalona. A Badalona des de fa molt de temps hi ha una assemblea que es diu Àgora Badalona, on treballen junts en sanitat, en l'àmbit de barri, etc. Hi ha una dinàmica de treball en comú que ha prosperat. Estic segura que no han tingut les dificultats que hem tingut a Barcelona amb l'eix sobiranista, per exemple. I a mi em sembla fantàstic que vagin junts.

—S'ha estat massa primmirat amb ICV?
—ICV en va ser una de les causes, sí. Però jo cada dia que passa crec que es va fer ben fet. Crec que es va fer bé perquè, com ja sabeu, ICV va col·laborar amb un govern molts anys. Va haver-hi fets concrets en què, com a partit, van tenir una actitud totalment negativa, i dolorosa, com el 4-F. El fet és que després de tots aquests anys ells no han fet un treball de valoració i d'autocrítica de tot això. Aquest és el fet més important. Han mirat el desentès. I han intentat salvar les ales, per dir-ho d'alguna manera. Jo crec que ha estat una mala trajectòria. Si haguessin fet una autocrítica, si s'haguessin fet enrere per recuperar tot allò perdut, potser se'n podia haver parlat. No s'ha fet res de tot això.

—Pactareu amb ells?
—Així, tal qual, us diria que no. Nosaltres entrem amb un programa. Els acords concrets són una cosa. I els pactes amb renúncies de programa en són una altra, totalment diferent.

—La CUP, el partit que va més en contra del personalisme, potser és el que el patirà més. Hi esteu d'acord?
—A la CUP - Capgirem hi ha persones que poden enamorar el gran públic, com ho ha fet David Fernàndez, a qui només coneixíem la gent del carrer, però que després ha estat el polític més ben valorat. No parlo de mi, ara. En general, la gent que hi ha a la candidatura de CUP - Capgirem som gent que hem sortit de les lluites del carrer. Gent que coneix tothom que ha fet política al carrer. I són aquesta gent que ha estat triada a les llistes. D'aquí van sortir David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet. Aquesta és la tònica que porta la CUP - Capgirem Barcelona.

—Tres raons per les quals Catalunya milloraria en cas d'independència?
—En cas que s'hagués treballat el model de país, un programa de sobirania energètica, una educació pública de qualitat. En cas que les institucions no fossin moralistes. Que hi hagués reconeixement d'una societat feminista. Tot això són sobiranies que nosaltres volem tenir. Repartir la riquesa, el treball, i per tant reduir la jornada laboral. Reforçar la identitat i la llengua. És una cosa molt costosa. I tot això que ara sembla una utopia evidentment seria una millora. I és per això que hem de lluitar.

—Del turisme, què en salvaríeu?
—En salvaria el dret que tenen les persones viatgeres de poder conèixer el món. Això sí que s'ha de salvar. Poder conèixer una ciutat orgullosa del seu patrimoni, de la seva memòria històrica com la Barcelona lluitadora. Que es conservi i es potenciï.

—I com a font de riquesa penseu que hauria de tenir cap paper?
—De riquesa per a qui? Perquè, per exemple, en aquests moments a Ciutat Vella, que és un districte absolutament saturat de turisme, hi creix l'atur.

—Llocs de feina sí que en dóna, no?
—Precaris. Precaris perquè l'hoteleria, i és molt sabut, té sous molt precaris (800 euros, 1.000 euros) que no permeten a un treballador de tenir una vida emancipada digna. Per tant, el turisme conforma un treball precari. Evidentment sempre es pot salvar algun establiment. Parlem en general.

—La idea és si salvaria coses.
—Sí. Evidentment hauria d'haver-hi establiments perquè la gent pogués pernoctar, pogués passar uns dies. És clar que sí, tot això s'ha de salvar. Però s'ha de combinar amb la convivència dels veïns i veïnes de la ciutat. Per tant, aquest equilibri implica no tenir moltes coses, i potenciar-ne unes altres. Potenciar tot això que és i configura un viatger que pugui tenir una convivència a la ciutat. I s'han de treure totes les coses que alteren aquesta convivència, com són els apartaments turístics dins una finca de veïns, vigilar els assetjaments per buidar una finca de veïns, etc. Això passa. I continua passant. Inspeccions del treball en precari i en negre. Perquè això passa. I el decreixement de tot el model turístic que hi ha en aquests moments. Se salvarien moltes coses.

—A qui deu diners la ciutat de Barcelona? Qui són els principals creditors?
—No ho sé. I no sé si ho sap ningú. Perquè l'ajuntament també el configuren moltes empreses externalitzades, no només treballadors individualment. Hi ha ens com el Consorci de la Zona Franca, i molts altres, absolutament opacs. Aquesta és una de les altres raons per les quals volem entrar. A la web també t'ho diu: aquest és el pressupost però no implica totes les...

—Treure aquesta opacitat seria una tasca important?
—Evidentment. És una de les principals. Quan diuen: tot aquest pla d'emergència que vostès volen fer, amb quins diners? Doncs no ho sabem. Però tampoc no ho sap vostè, perquè l'Ajuntament és absolutament opac en aquestes coses. De fet, hi ha empreses que ara reverteixen externalitzacions i s'estalvien diners.

—En el meu recorregut diari més freqüent em trobo nou persones dormint al carrer. Quantes us en trobeu?
—Diàriament? Normalment aquesta gent es queden al barri d'on són. Doncs així coneguts en tinc cinc.

—Ens fa força vergonya de viure en una ciutat on la regidora Ítziar González ha hagut de plegar per amenaces de mort. I no passa res. Creieu que s'ha d'investigar?
—El fet més escandalós és que darrere hi ha el mateix que en el cas del 4-F: el silenci. La complicitat de molta gent que tenia responsabilitats a l'ajuntament. Crec que això és el fet més greu. Són gent que en aquests moments estan en actiu i donant lliçons. I són còmplices de tot això.

—L'oficina antifrau va denunciar que la Marina del Port Vell era una inversió fosca. Després es va arxivar la causa per manca de proves. Què en penseu?
—Home, penso que l'actuació de l'alcalde Trias en aquest sentit de cara a l'exterior ha estat molt significativa, perquè ha fet veure que ja està i tira milles. I l'oficina antifrau té els límits que té. Això també ho sabem amb els casos de corrupció de la sanitat. Una de les conclusions de la persona que va venir a la compareixença que vam fer és que hi ha moltes coses il·legítimes però legals. I les il·legals s'han de provar i tenir documentació.

—Els fanals de Barcelona fan prou llum?
—Potser les càmeres que han posat en alguns fanals tapen una mica de llum.

—S'ha d'investigar la guàrdia urbana. Creieu que s'ha fet net del passat feixista i de corrupció d'algunes persones d'aquest cos?
—No s'ha fet net des del franquisme. No s'ha fet net ni a la guàrdia urbana ni a molts altres llocs. La transició del 1978 es va arrossegant. Aquesta és una de les denúncies que fa la CUP moltes vegades. Precisament diumenge la vam fer en els parlaments de totes les candidatures. Pensem que una mesura per a fer una ciutat digna és el tancament del CIE i la dissolució de les UPE. I la prova de quin és el representant sindical de la guàrdia urbana ja la vam tenir en el programa de televisió sobre el cas 4-F. La manera com expressava les seves reivindicacions i la dignitat del cos. Dins el mateix cos de la guàrdia urbana s'hauria de dir alguna cosa. Tenim un problema a la ciutat. No hi pot haver un cos repressiu, no hi pot haver representants com aquests.

—Enderrocareu el parc dels bombers il·legal?
—Parlem del parc de bombers? Doncs l'assemblea de Sant Montjuïc hi té molt a dir. Mirem com es pot fer, també amb l'enllaç dels tramvies. Hi ha moltes coses que amb tota la informació i els òrgans de representació popular es poden solucionar i acordar.

—Que li diríeu a l'Eduard, veí de la Rambla, que es troba que al portal de casa seva s'exerceix la prostitució, amb la tolerància de la guàrdia urbana.
—Sobre tolerància de la guàrdia urbana hi ha molt a dir. Precisament la nostra companya Paula, de Prostitutes Indignades, va rebre tota la repressió de la guàrdia urbana per ordre de l'ajuntament. Li van tancar el local, que era el seu habitatge. Ella i més companyes. És una criminalització molt discriminada. En el cas d'aquest senyor no sé què devia passar però sí que és cert que les prostitutes que exerceixen als seus locals estan molt perseguides i després algunes, que no sé quina relació deuen tenir amb la guàrdia urbana, no reben aquesta repressió. Seria una pregunta a fer a la guàrdia urbana. Les nostres companyes conviuen perfectament amb els veïns de Ciutat Vella exercint la seva professió.

—Creieu que s'ha de legalitzar la prostitució?
—És clar. Com qualsevol altre treballador autònom. Si és per iniciativa pròpia, evidentment.

—Es parla poc d'immigració. No hi ha hagut cap problema?
—És estrany perquè precisament una variant molt important dels veïns migrats és que han perdut la sanitat universal. I això és molt greu. Molt. I aquí l'ajuntament sembla que no existeixi. És greu perquè és gent que viu a Barcelona. Són veïns nostres. Són els que quan van a comprar paguen l'IVA. La mercantilització del dret sanitari que han posat ells tampoc no l'apliquen. Això per una banda. No tenen dret de vot, vivint a Barcelona. I en la qüestió sanitària, l'ajuntament té corresponsabilització a l'Hospital del Mar, Sant Pau. A Sant Pau és un dels tres patrons. I és com si no existís. O sigui, ignora la seva responsabilitat en aquest sentit.

—Però si una persona es troba malament i viu al carrer i va a l'Hospital del Mar, que seria l'hospital municipal, no l'atendran?
—Jo no sé si hi ha sense-sostres que no tenen targeta sanitària. Però n'hi ha que no. En aquest sentit el dret que els va prendre els garantia que els menors, les embarassades, les urgències i les persones amb malalties contagioses o oncològiques hi tenen dret. Quina és la realitat? Quan vas a urgències et diuen presenti immediatament la targeta sanitària. Això és dissuasiu. Perquè un immigrant, la primera cosa que vol és ser un ciutadà de ple dret. Si tens una assistència sanitària i et diuen 'té aquest cost', encara que no te'l cobrin, agafes por perquè es pensa que entra en una llista de morosos. Encara que no l'hagi de pagar. Aquesta dissuasió és la que fa que molts migrants no vagin als centres sanitaris.

—La pobresa ha passat del 20% al 40% a la ciutat. Els veïns de Nou Barris diuen que no és pobresa, és injustícia.
—Hi ha una altra dada. Les rendes amb més patrimoni el 2013 van augmentar d'un 30%. Com es menja això? Primer, demostra que la crisi és una estafa. I que serveix per a retallar tots aquells drets socials que eren públics, i de dret, i ara es mercantilitzin. Per a empobrir els drets dels treballadors. Els qui no tenen feina, fins i tot la gent que treballa, està en aquest llindar de la pobresa. Per una banda tenim una estafa declarada. Si no els rics no s'haurien fet tan rics, tan acceleradament, ni els pobres tan pobres.

—Ha de continuar el Mobile?
—No ho sé. Per exemple, a aquells congressos que són de medicina o tecnologia no els hem de tancar la porta. És una bona mesura. Però canviem tot el model. No reduint només la mercantilització que no reverteix. Però sí fer una trobada de coneixement d'aquestes noves tecnologies que impliqués des d'on surt la matèria primera. D'on. Què implica a l'Àfrica. I una cosa molt important és què es fa amb tots aquests residus. Quan la gent, per exemple, compra el llibre electrònic que sàpiga que té una vida molt curta. I uns residus brutals que no s'acaben, i en canvi amb aquests residus et pots comprar mil llibres i es poden reciclar. Aquesta conscienciació de les noves tecnologies s'ha de tenir d'una manera global. I que la gent aleshores pugui ser responsable de tot el que fa. Potser el Mobile és necessari, però aleshores invertim com gestionar els residus. I invertim també on es fa la matèria primera per tal de fer un món més sostenible i humà. Aquest seria un bon congrés, i no com es focalitza ara.

Maria José Lecha, en vint preguntes:


—Quin és el vostre defecte principal?
—Quan m'enfado, m'enfado d'una manera exagerada.

—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Tenir més facilitat de paraula.

—Quin nom (de noi o de noia) preferiu?
—Dídac.

—Quin és el vostre artista preferit?
—Ara et dic l'escriptor Roger Sánchez.

—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—No en tinc cap.

—Quin personatge històric valoreu més?
—Che Guevara.

—Quines feines heu fet fora de la política?
—Sóc administrativa. De joveneta vaig treballar en una cadena de muntatge en un laboratori, vaig ajudar a muntar una biblioteca, etc.

—L'escola on porteu els fills és pública o privada?
—Pública.

—L'última vegada heu fumat marihuana?
—Ui. Potser fa trenta anys.

—Amb quina llengua parleu als pares?
—A la meva mare en castellà. El meu pare ja no hi és.

—I als fills?
—Català.

—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—No he sortit fins ara a mitjans de comunicació.

—El millor batlle de la ciutat fins avui?
—Encara no ha passat per l'ajuntament.

—La millor cosa que ha fet l'actual batlle de la ciutat?
—Potser n'ha fet alguna. Però jo no l'he percebuda.

—La pitjor cosa que ha fet l'actual batlle de la ciutat?
—Ignorar la seva corresponsabilitat en l'assistència sanitària de la gent de Barcelona i l'emergència social de la malnutrició infantil.

—Quan cobrareu si sou batllessa?
—1.600 euros nets mensuals.

—I si sou regidora?
—Igual.

—Cobrareu dietes?
—No. El nostre codi ètic parla de dietes de desplaçament. Però no és el meu cas.

—Qui us ha fet políticament?
—He fet política sempre. Em van retroalimentant les situacions i les companyes.

—Qui creieu que faria la vostra feina millor de la resta de candidats?
—Els és molt difícil amb el programa que tenen. Potser té un programa més social Barcelona en Comú, però com que porten dins la gent que va governar l'ajuntament, poso en dubte que algú no caigués altre cop a ser guiat pels lobbys de Barcelona.

—Qui creieu que la faria pitjor?
—Potser Ciutadans i el PP.

Men?ame