14.05.2015 - 06:00
‘Qui m’havia de dir a mi, que no sóc ni religiosa ni independentista, que em sentiria tan orgullosa de compartir projecte amb una monja independentista?’ Així començava Ada Colau ahir al vespre un míting a la plaça de la Virreina, al cor del barri de Gràcia, just després d’un discurs de Teresa Forcades que connectava Colau i Barcelona en Comú amb el sobiranisme. Dissabte a Nou Barris, Pablo Iglesias, punys alçats i ‘sí, se puede!’; ahir, a Gràcia, Forcades i ‘la República Catalana del 99%’, amb la qual Colau va dir que sentia molt còmoda.
Forcades va precedir Colau a Gràcia, de la mateixa manera que Iglesias va precedir-la dissabte. Però el to i el contingut de la intervenció de l’una i de l’altre eren ben diferents. I també canviava l’aire, més vibrant a Nou Barris, més reposat a la plaça de la Virreina, que també es va omplir de gom a gom. La monja impulsora de Procés Constituent jugava a casa, ‘veïna i filla rebel de la vila de Gràcia’, tal com la va presentar el seu company de formació Gerardo Pisarello. I va posar en relleu el compromís de Colau en favor del dret de decidir.
Forcades va recordar precisament l’acte de dissabte de la candidata de Barcelona en Comú amb Pablo Iglesias. Va esmentar l’article del company Andreu Barnils diumenge a VilaWeb, en què deia: ‘Per centrar el debat també ajudaria que TV3, el dia que Ada Colau intervé en un 95% del temps en català, defensa la immersió, ataca Wert, com va passar ahir [dissabte] a Nou Barris al costat de Pablo Iglesias, no li tregui justament, mira tu, la frase en castellà. Cal? La seva ambigüitat, no ajuda. La vostra distorsió, tampoc.’
Doncs bé, Forcades va voler recordar justament que Colau va parlar només una vegada en castellà en tot aquell acte, per adreçar-se a Pablo Iglesias i recordar-li –en paraules que ahir va citar de memòria–: ‘No esperarem pas el permís de Madrid per tirar endavant el nostre procés constituent.’
El missatge inadvertit de Colau a Iglesias
Repassant el vídeo íntegre d’aquell acte, podem transcriure què va dir exactament Colau quan va parlar en castellà: ‘Mentrestant, aquí, a Barcelona i a Catalunya, també fem passos de gegant, perquè el que hem de dir també aquí és que no podem esperar, que aquí, com veieu, cada vegada som més i no podem esperar [es gira per a mirar a Iglesias, assegut darrere seu en un tamboret]. No podem esperar tampoc ni un canvi de la constitució ni sentències de tribunals absolutament partidistes. Aquí exigim el nostre dret de decidir i ho volem fer ja, no podem esperar més [aplaudiments]. Volem exercir el nostre dret de decidir contra el Partit Popular, contra Convergència i Unió i contra els poders econòmics, que no volen donar la paraula a la gent.’
La peça que va fer TV3 en el bloc d’informació electoral va recollir el fragment que deia: ‘Volem exercir el nostre dret de decidir contra el Partit Popular, contra Convergència i Unió i contra els poders econòmics’ (vídeo).
Forcades va voler recordar-ho, perquè, tal com va dir, ‘això pot fer entendre per què Procés Constituent és a Barcelona en Comú’; va voler assegurar-se que el nus que lliga el projecte que encapçala Colau amb el sobiranisme és ferm, però després va estirar tant la corda que potser en va fer un gra massa, i va deixar anar la proposta que la CUP compartís espai en els actes de Barcelona en Comú per a compensar la manca d’espai que té en debats i en blocs electorals televisius pel fet de no tenir representació al consistori. Colau, que seia al seu costat mentre ho deia, va somriure i va aplaudir, com la majoria dels assistents a l’acte. Però el cas és que, després, Colau no va pas recollir la idea.
La ‘República Catalana del 99%’, Tardà, Wert…
En canvi, Colau sí que va subscriure el compromís de Forcades per assolir ‘la República Catalana del 99%’. I va reiterar que maldaria perquè es pogués exercir el dret de decidir, ‘contra l’autoritarisme, contra Wert’. El ministre espanyol va irrompre ahir de ple en la campanya pel comentari que va fer als passadissos del congrés espanyol dient que el castellà a Catalunya havia de suportar una situació de persecució equiparable a la del català durant el franquisme. Això va fer que Joan Tardà es plantés i li digués de tot a Wert des de la tribuna d’oradors i que l’expulsessin; i Joan Coscubiela va marxar de l’hemicicle per protestar i en solidaritat amb Tardà.
Colau ja va ser contundent en la defensa de la llengua i de la immersió en l’acte amb Pablo Iglesias, i ahir també: ‘Vull fer un reconeixement especial a Joan Tardà, que s’ha enfrontat a Wert i li ha dit ignorant, que és el que és. Avui m’he sentit representada per Joan Tardà, i també per Joan Coscubiela, que ha abandonat el ple. I també per David Fernàndez, que va dir a Wert que necessitava una immersió democràtica.’
A part aquesta referència al nou atac al català de Wert, Colau va contraposar el seu model de ciutat al de Xavier Trias, i va reivindicar la seva candidatura continuadora del moviment del 15-M . ‘Vam sortir als carrers i vam ocupar les places i ens van dir que si volíem canviar les coses ens presentéssim a les eleccions, i ara omplim les places per dir que ens presentem a les eleccions per canviar les coses’.
És possible que Colau s’equivoqui amb el ‘run run’, amb la proposta de moneda local i amb la de restringir la circulació de vehicles a la Diagonal perquè així no podrà eixamplar l’electorat potencial a altres sectors? Potser sí. Però no sembla pas que cerqui això, sinó més aviat arrossegar tot un electorat votant d’esquerres, o abstencionista d’esquerres. Potser corria el risc de perdre votant independentista, allunyant el discurs i el debat del sobiranisme? Potser sí. Però en tot cas ahir Teresa Forcades li va donar un cop de mà.
Ací podeu veure l’acte íntegre de Forcades i Colau, amb intervenció inicial de Gerardo Pisarello:
