13.05.2015 - 08:30
Els grups del PP i UPyD han tancat la porta aquest dimarts a una proposició de Llei del Parlament de Catalunya per modificar la llei orgànica del poder judicial i altres normes connexes en matèria de drets lingüístics en l’àmbit de la justícia, que té per objectiu que el català sigui un requisit –i no només un mèrit, com fins ara– per als jutges i fiscals a Catalunya. Elena Ribera (CiU), Gemma Calvet (ERC) i Salvador Milà (ICV-EUiA) han defensat a l’hemicicle el dret dels ciutadans a expressar-se i ser entesos en la seva llengua a la justícia. PP i UPyD han tancat la porta a una proposta que han qualificat d”excloent’ i d”aberració democràtica’.
Una fotografia de grup a la part alta de l’hemicicle a la què han assistit els tres representants del Parlament i diputats de CiU (Josep Sánchez-Llibre), PP (Dolors Montserrat), PSC (Àlex Sáez), ERC (Joan Tardà) i ICV (Joan Coscubiela) ha precedit l’inici del debat que ha tingut lloc amb un hemicicle gairebé buit perquè només hi ha assistit al debat una quinzena dels 185 diputats del PP, un percentatge similar al de la bancada socialista.
La fotografia conjunta no s’ha reproduït durant un debat agre en què la diputada del PP ha acusat les formacions de voler imposar una visió excloent de la llengüa i de voler tancar la porta al castellà. Com ja s’havia anunciat, finalment el PP i UPyD han votat en contra de la iniciativa, que sí que ha aconseguit el suport de la resta dels grups de l’oposició, inclòs el Grup Socialista, que ha votat al costat de CiU, el PNB, IU-ICV, Amaiur, ERC, PNB, i la resta de forces del Grup Mixt.
Ribera: ‘No hem perdut el seny, és natural que un català es vulgui expressar en català’
La diputada de CiU Elena Ribera, que ha estat la primera a defensar el text aprovat per la cambra catalana i ha argumentat que la valoració del català ‘com a simple mèrit’ al món judicial ‘no contribueix a garantir el dret efectiu al seu ús’, i per tant cal que els jutges i personal de la justícia ‘coneguin i dominin la llengua de manera efectiva’, és a dir, que sigui ‘requisit imprescindible’ per assolir una plaça a Catalunya.
Ribera ha recordat que l’administració de Justícia ‘continua essent impermeable’ al català, que recula fins al 12,4% de les sentències l’any passat, mentre que les iniciatives per reformar la Llei han estat desestimades ‘per falta de voluntat política’ del govern espanyol. ‘No pateixin, que no hem perdut el seny, és natural que un català es vulgui expressar en català, davant d’un tribunal o en qualsevol altre lloc, com a exercici dels seus drets lingüístics’, ha dit Rivera.
Calvet: ‘No hi ha justícia sense llengua pròpia’
La diputada d’ERC Gemma Calvet ha demanat ‘justícia per al català’ i ha recriminat al govern del PP que menyspreï la cultura i a la llengua catalana. Calvet ha emplaçat els populars a complir el mandat europeu que els insta a reconèixer el català com a requisit indispensable a la Justícia com a garantia del seu funcionament normal.
‘Tenim dret a ser entesos en català i avui no se’ns garanteix als jutjats del nostre país’, ha dit abans d’apuntar que ‘no hi ha justícia sense llengua pròpia’. Segons Calvet, malgrat que no hi ha cap confiança en que el Congrés avali la proposta, els representants del Parlament han de portar la petició al Congrés, encara que només sigui per obtenir, un cop més, el ‘no’ de Madrid.
Milà: ‘El català és oficial a Catalunya, no una especificitat folklòrica’
El diputat d’ICV Salvador Milà ha afirmat que la petició és de ‘sentit comú’ i ha apuntat que de la mateixa manera que els funcionaris han d’acreditar de formació en les seves funcions, també ha de ser natural que els jutges coneguin la llengua del territori on han d’impartir justícia, així com del dret propi de Catalunya.
Segons Milà, el fet que una persona que veu afectats els seus drets pugui dirigir-se a la justícia en la seva llengua té a veure amb la tutela judicial, i l’Estat hauria d’adequar-se al seu format. ‘La llengua que parlem és oficial als seus territoris, no una especificitat folklòrica, perquè és tan oficial el català a Catalunya com el castellà al conjunt de l’Estat’, ha recordat.
Tardà denuncia ‘catalanofòbia’
El diputat d’ERC Joan Tardà ha lamentat el ‘rebuig permanent’ del PP i del PSOE a la iniciativa, així com el seu ‘menyspreu’ a la normalització lingüística, amb exemples com els dels presidents del CGPJ, Francisco José Hernando i Carlos Dívar, que han equiparat saber parlar català a les sevillanes o al mandinga, dos exemples de ‘catalanofòbia’, ha afirmat, que demostra la seva ‘estupidesa’.
Segons el diputat d’ERC, tot plegat respon a una política ‘d’aniquilament lingüístic’ que es complementa amb el desconeixement del dret propi de Catalunya. ‘Els catalans no som argelins dels anys 50’, ha dit Tardà, que s’ha mostrat esperançat que en breu s’assoleixi la República Catalana i el PP i el PSOE es mengin ‘amb el seu pa’ la seva justícia.
Coscubiela: ‘Es tracta que els jutges entenguin la llengua del país on treballen’
El portaveu d’ICV al Congrés, Joan Coscubiela, ha assegurat que el debat gravita sobre el dret dels ciutadans a expressar-se en la seva llengua, i ‘quan un servidor públic no té l’obligació de garantir aquest dret, el dret queda en paper mullat’. ‘No es tracta de que els jutges castellans canviïn de llengua, sinó només que compleixin la seva obligació d’entendre la llengua del país on estan treballant’, ha afirmat.
Segons Coscubiela, els qui s’oposen al requisit del català és perquè mantenen el concepte de l’Estat ‘imperial, monolític i centralitzador’ que ‘uns vegades proven d’imposar sense que es noti la cura, i altres directament’.
UPyD: ‘ La normalització és una aberració per carregar-se la unitat jurídica’
Per contra, el diputat d’UPyD Martínez Gorriarán ha acusat els partits catalans de voler traslladar a la justícia el ‘franquisme educatiu’ que ja hi ha a les escoles -en referència a la normalització lingüística- i ha afirmat que la proposta busca fer una legislació ‘que expulsa de Catalunya els juristes no catalanoparlants’, perquè fer del català un requisit indispensable deixarien fora del sistema el castellà.
‘La normalització és un eufemisme i una fal·làcia absoluta per carregar-se la unitat jurídica, de drets i d’oportunitats dels ciutadans’, ha afirmat Gorriarán, que ha assegurat que la proposta busca reproduir ‘l’aberració’ de la normalització lingüística a l’administració de Justícia.
Jané demana a Gorriarán que retiri les seves manifestacions
Unes manifestacions que han provocat la reacció del diputat de CiU Jordi Jané, que ha afirmat que aquest debat gravita sobre el compliment dels drets i ha demanat a Gorriarán que retiri les seves manifestacions sobre que a Catalunya es practica el ‘franquisme educatiu’.
‘No li ho permetem perquè és un insult a les institucions democràtiques’, ha dit. El diputat de CiU ha recordat que l’Estat ja diu que els magistrats que ocupin plaçà a Catalunya hauran d’acreditar un coneixement suficient del català.
El Grup Socialista dóna suport a la proposta
El diputat del PSC Àlex Sáez ha expressat a l’hemicicle el suport del Grup Socialista a la proposta, que aporta solucions a la situació ‘d’anormalitat’ que té lloc a la Justícia a Catalunya. Segons Sáez, cal dur a terme la reforma per complir el que estableix l’Estatut.
PP: ‘Volen aixecar murs lingüístics’
La vicepresidenta del Congrés i diputada del PPC Dolors Montserrat -que ha volgut deixar clar que ‘estima Espanya’- ha afirmat que ‘està cansada que el nacionalisme vulgui condemnar a la pobresa lingüística i al monolingüisme’. ‘Vostès volen aixecar murs lingüístics i físics a Europa’ amb un projecte ‘excloent i monolingüe’.
Montserrat ha negat que els catalans no es puguin expressar amb la seva llengua a l’administració de Justícia i ha carregat contra la immersió lingüística que ‘condemna a la gent que no pot parlar una escola privada al monolingüisme’. Ha acusat les formacions que han impulsat la proposta de ser ‘intolerants amb la diferència i amb Espanya’.
Català com a requisit
La proposició de llei és una iniciativa de CiU que el ple va aprovar el novembre de l’any passat per 103 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP) i 26 en contra (PPC i C’s). El text proposava la modificació de diverses lleis perquè el català sigui un requisit per als jutges i els fiscals a Catalunya, i també l’aranès per als que exerceixen a Aran.
Així mateix, establia que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris judicials i altres funcionaris puguin utilitzar les llengües oficials de les comunitats autònomes on tinguin lloc les actuacions sense que ningú s’hi pugui oposar al·legant-ne desconeixement, i també que les parts d’un judici puguin rebre les notificacions ‘en la llengua oficial que vulguin’ i que aquestes notificacions tinguin plena validesa i eficàcia sense necessitat de traduir-les al castellà.
