06.05.2015 - 14:58
Primer escull superat. La proposició de Llei electoral sorgida de la ponència sense sistema ha passat el debat a la totalitat després que CiU i ERC hagin fet valer la seva majoria al ple per rebutjar les quatre esmenes a la totalitat i els tres textos alternatius que s’havien presentat. Nacionalistes i republicans han estat els únics a defensar que el tràmit segueixi sense un sistema electoral sobre el que treballar, i han apel·lat a la capacitat de presentar, negociar i acordar un model a través de les esmenes dels grups en comissió. Tot i el suport de PSC, ICV-EUiA, PP i C’s, i l’abstenció de la CUP a les esmenes amb sistema presentades pels socialistes i ecosocialistes, CiU i ERC s’han imposat.
El debat de totalitat ha quedat superat. La proposició de llei electoral de Catalunya segueix el seu tràmit i es podran presentar esmenes en comissió fins que la votació final arribi al ple. Donar aquest pas, però, no ha estat exempt de polèmica. I de fet, s’ha pogut seguir amb el tràmit perquè CiU i ERC han fet valer la seva majoria, votant en solitari en contra de totes les esmenes a la totalitat que C’s, PSC, ICV-EUiA i PPC han presentat.
L’esmena de C’s era l’única que no incorporava un text alternatiu, perquè la resta han preferit incorporar el text de la ponència i la seva proposta de sistema electoral per tal que, si hagués estat votada favorablement, el tràmit en comissió s’hagués fet per treballar sobre un articulat amb model electoral. La proposta del PSC i del PPC no semblava tenir massa consens, però el model que presentava ICV-EUiA ha rebut lloances i el vist-i-plau de PSC, PPC, C’s i la CUP (tot i que aquests han decidit abstenir-se a la votació).
Això, però, no ha estat suficient per evitar que CiU i ERC tombessin la proposta i, conseqüentment, el text amb un articulat sense sistema electoral passi el primer tràmit parlamentari. Ara, els grups podran presentar com a esmena ordinària la seva proposta de sistema electoral i, així, fer un últim intent perquè es voti la llei completa al ple i pugui obtenir els 90 diputats favorables que ara no té.
En el debat a la totalitat, de fet, aquesta majoria de dos terços que no s’ha aconseguit ha estat present a cada moment. L’absència d’un sistema electoral en l’articulat ha eclipsat el consens que sembla existir sobre la resta de la llei que sí ha sortit negociada de la ponència conjunta.
Des de CiU i ERC han intentat remarcar la importància de la part de la llei que s’ha acordat, i han apel·lat a la capacitat dels grups per negociar ara un sistema electoral sense ‘malbaratar’ la feina feta en la resta de la norma. El diputat de CiU Lluís Corominas ha considerat que, justament per això, la llei ‘no entra coixa’ al Parlament. ‘Tenim una part de la llei ja amb el consens requerit’, ha dit, cridant així a aprofitar-ho. ‘Tenim un mes només. Volem tenir llei electoral o no? Volem una llei diferent a les que són copia de la LOREG i tenir una llei moderna o no? Volem més qualitat democràtica que a la llei del 79 o no? Volem major participació o no? Volem simplificar procediments a l’hora de votar o no? Volem més avaluació i control en la despesa i la tasca dels diputats o no? Volem una Sindicatura Electoral o no? Volem que s’evitin fraus de candidats empadronats a altres circumscripcions o no? Si volem que hi hagi llei, només hi ha dues opcions: ens mantenim en una llei antiga i amb un sistema que no vol ningú, o votem una llei moderna que fa consens i incorporem el vot preferent i tot allò que ens puguem posar d’acord amb la proporcionalitat’, ha argumentat.
En nom d’ERC, el diputat Roger Torrent ha començat criticant directament als que han volgut carregar contra les intencions de CiU i els republicans de tirar endavant la llei sense el sistema a l’inici del tràmit parlamentari. ‘Després d’esperar tres dècades, ho portem al terreny del festival dels retrets? Creuen vostès que podem anar al greuge i la demagògia? Just fer això va contra el que pretenem, reapropar la política a la ciutadania. L’espectacle de retrets no ajuda’, ha sentenciat, tot afegint que ‘podem destacar el que ens allunya o posar en valor el que ens apropa i ja forma part del consens entre els grups’, seguint així la mateixa línia argumental de CiU.
Per això, Torrent ha remarcat que la part de la llei que surt de la ponència aporta ‘més transparència, més foment de la participació, ampliació del vot anticipat, un control del programa, llistes desbloquejades, limitació de la despesa, una única tramesa de propaganda electoral, la creació de la Sindicatura Electoral pròpia, permet emetre vot preferencial’. ‘És un gran avenç’, ha dit.
Els que reclamen un sistema
Tot i que CiU i ERC també han reiterat que volen arribar a un consens amb el sistema electoral, la resta de grups han retret que el tràmit no comporti ja un articulat del model sobre el que treballar. I aquesta ha estat el principal motiu que ha portat als partits a presentar les esmenes a la totalitat.
Celestino Corbacho, diputat del PSC, ha considerat que ‘avui es perd una oportunitat més per aprovar una llei electoral’ i ha remarcat que ‘no ha pogut ser per falta de voluntat de CiU, amb la complicitat d’ERC i el suport inicial d’ICV’. Segons el socialista, ‘han volgut aprovar un succedani de llei electoral per incorporar després el text de la LOREG amb un mínim retoc’, i el motiu pel que CiU ‘vol mantenir això és que dóna un valor diferent al vot de cada ciutadà i que per això té un guany de diputats’. A més, ha afegit que ERC s’hi suma a aquesta tesi ‘perquè pensen que si les enquestes es fan realitat, ells seran els beneficiaris d’aquesta situació’.
La proposta del PSC incloïa un text alternatiu que afegia al text consensuat en la ponència un sistema electoral que els socialistes, tot i no considerar que sigui el millor, creuen que podria ‘crear consens’. Aquest model inclou un recompte únic i mantenir el nombre de diputats que ara té cada circumscripció. Però Corbacho s’ha mostrat disposat a acceptar el model presentat per ICV-EUiA i fins i tot canviar les províncies per les vegueries.
Precisament, Jaume Bosch ha estat el diputat que ha intervingut en nom d’ICV-EUiA per presentar la seva esmena a la totalitat, que a més anava acompanyada de text alternatiu. Els ecosocialistes han decidit presentar els títols que s’han pactat en ponència tal i com han estat acordats i hi ha afegit la part del sistema electoral amb un model basat en el que fan servir a Holanda, amb un recompte nacional, un repartiment d’escons per demarcacions i una compensació d’escons per als territoris menys poblats. Les llistes desbloquejades i la obligatorietat que la candidatura tingui ubicació d’homes i dones en cremallera, completen la proposta.
ICV-EUiA havia signat el text de la ponència, i Bosch ha volgut justificar l’esmena a la totalitat assegurant que ‘no es pot deixar en blanc el títol del sistema electoral’. El diputat ecosocialista ha fet notar que el seu model crea ‘consens’ entre molts grups i ha cridat a CiU i ERC a negociar a partir d’aquest sistema que, segons ells, no perjudica ni la proporcionalitat ni la territorialitat.
Així ho ha considerat també el diputat del PPC Santi Rodríguez, que ha assegurat que els populars se senten ‘còmodes’ amb el sistema proposat per ICV. Rodríguez, a més, ha volgut arremetre durament contra CiU i ERC acusant-los de ‘no volen tocar el sistema electoral’. I és que el PPC considera que a aquests dos partits ‘el sistema que hi ha ara ja els hi va bé’. ‘Que no hi hagi sistema electoral nou els permet discutir sobre si, per exemple, al 27-S que ells volen plebiscitari hi ha d’haver majoria de vots o d’escons. I les persones amb sentit comú es preguntaran que si la majoria de diputats no es correspon amb la majoria de vots. Doncs no’, ha explicat.
En nom de Ciutadans ha intervingut el diputat Carlos Carizosa, que s’ha centrat especialment en la falta del títol tercer que regula el sistema electoral, tot i que la seva esmena a la totalitat no tenia inclosa cap proposta alternativa. Per a C’s, els partits que han decidit tancar la ponència ho han fet ‘corrent’ i amb una llei ‘incompleta i sense una de les parts més importants d ela llei, el nucli dur, el que li dona la raó de ser’, en referència al model d’elecció dels diputats. Segons Carrizosa, això s’ha fet perquè a CiU i a ERC ‘els interessa només fer petits canvis perquè tot segueixi igual, perquè estan interessats en que el sistema electoral no canviï’. Són, per a C’s, els partits ‘que aconsegueixen tenir més escons al Parlament dels que pels vots els correspondria amb el sistema actual’.
‘Volen forçar una llei que canviï quatre coses però que mantingui el que els interessa mantenir a Catalunya. Hi ha sistemes que afavoreixen l’equilibri territorial sense minvar la igualtat del vot, però ni CiU ni ERC volen sentir-ne a parlar’, ha dit Carrizosa, tot citant, per exemple, el model holandès presentat per ICV-EUiA a la seva esmena a la totalitat amb text alternatiu.
Sense cap esmena a la totalitat però amb una crítica ben semblant sobre l’absència d’un sistema electoral ha intervingut el diputat de la CUP Quim Arrufat. El seu grup és favorable a una nova llei que inclogui moltes de les qüestions que aprofundeixen en ‘la transparència, el control, la limitació de despesa i l’aprofundiment democràtic’, però no comparteix que el model electoral no s’hi estigui negociant.
‘El criteri no ha de ser el repartiment d’escons amb la calculadora a la mà”, ha dit. I és quela CUP creu que “estem dins d’una crisi com mai s’ha vist de legitimitat de les institucions democràtiques i la llei electoral pot formar part de la solució’. ‘Es pot aplicar l’immobilisme, la regeneració de la democràcia per corregir les disfuncions i tornar a situar ‘l’ordre’ de les coses, o la que nosaltres proposem de radicalitzar la democràcia amb més capacitat de control i capacitat sobirana dels ciutadans’, ha volgut explicar, tot anunciant que faran l’aportació del seu sistema en el tràmit d’esmenes.
Per últim, la diputada no adscrita Marina Geli ha dit que el Parlament ‘no es pot permetre’ no tenir llei electoral. ‘Ens queda acordar la mixtura del sistema electoral. Hi ha la proposta de la comissió d’experts, del model alemany, l’holandès i el del PSC. Trobarem l’acord, l’hem de trobar, perquè si no el trobem, el Parlament haurà fet el ridícul i haurem malmès una responsabilitat històrica’, ha sentenciat.
El text de la ponència
Sense sistema electoral, el text que surt de la ponència aborda la resta de la llei, que inclou l’administració electoral, les incompatibilitats, la gestió dels comicis i tot allò relatiu a la despesa d’unes eleccions. Aquesta, de fet, és la part que setmana darrere setmana els partits han anat negociant, acordant i explicant. Tots, a més, coincideixen en que suposa un avenç en la “democratització” d’aquesta norma, una posada al dia i una ‘actualització’ necessària.
A grans trets, les novetats més destacades passen per la creació d’una Sindicatura Electoral que controlarà tota l’administració electoral i, per tant, deixarà de dependre de la Junta Electoral Central. Aquest òrgan estarà composat per tres magistrats del TSJC i tres acadèmics escollits pel Parlament, amb un president que haurà de ser escollit d’entre els jutges i tindrà vot de qualitat.
El text proposat per a la nova llei també considera incompatible ser diputat al Parlament i senador, cosa que ara està permesa i aprofita, per exemple, Alícia Sánchez-Camacho (PPC). I, igualment, no es podrà ser electe per una circumscripció en la que no s’està censat. Un cop siguin ja membres del Parlament, aquells diputats que tinguin una feina o tasca retribuïda fora de la cambra ho podran compaginar però amb una reducció del seu sou com a parlamentari.
Entrant en matèria més tècnica, el projecte de llei preveu una única tramesa postal amb un sol sobre per a cada elector que inclogui totes les paperetes i propaganda dels partits. Igualment, es permet el vot anticipat, que farà viable votar presencialment a cada ajuntament durant la darrera setmana de la campanya electoral. A més, es preveu la possibilitat d’utilitzar ‘urnes mòbils’ que facilitin la participació de gent amb dificultats de mobilitat i es contempla el vot electrònic sempre que l’Agència de Protecció de Dades pugui garantir el secret del vot.
Els blocs informatius i els mitjans
Pel que fa al paper dels mitjans de comunicació durant la campanya, el projecte de llei reforma els blocs informatius, prioritzant l’interès informatiu al minutatge que fins ara marca l’ordre i el temps dedicats a cada partit en les televisions i ràdios públiques. Amb tot, el criteri de proporcionalitat amb el pes obtingut en les darreres eleccions i el seguiment del minutatge se seguirà tenint en compte. El text, però, deixa ara en mans de la Sindicatura Electoral, el CAC i el Consell de la Informació el control dels mitjans en campanya, en lloc de la Junta Electoral que ho ha fet fins ara. La nova llei, però, preveu també que la Sindicatura tingui capacitat de control i sanció tant pels mitjans públics com per als privats.
Per la seva part, els partits tindran prohibit obligar als mitjans a prendre imatges dels actes electorals de la campanya només d’un senyal realitzat pels serveis de comunicació de la formació, garantint així que les televisions podran prendre les seves pròpies imatges sempre. Per últim, s’ha intentat que el projecte de llei incrementi, a través de la Sindicatura de Comptes, el control als partits per la despesa electoral que facin en cada campanya, i s’obre la possibilitat de retirar les subvencions electorals a les formacions.
