Altafaj, un xerpa català a Brussel·les

  • Crònica de la conferència al Born del representant permanent del govern català a la UE

VilaWeb
Pere Cardús i Cardellach
30.04.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘He vingut preparat. He portat aquesta guia.’ Alça del faristol una carpeta portadocuments amb la imatge del famós coet del Tintín i la inscripció ‘Tintin grand voyageur’. I diu: ‘Com que algú va dir que vagaríem per l’espai sempre més, ens servirà per a dissenyar la nova xarxa de transport de rodalia.’ Primeres rialles entre els assistents ahir al dinar amb Amadeu Altafaj al Born Centre Cultural. Però el representant permanent del govern català a la UE no és cap explorador de l’espai, sinó un gran afeccionat a l’alpinisme i, amb tan sols quaranta-sis anys, un veterà estadant de les institucions europees a Brussel·les.

Altafaj es va presentar al Born vestit amb pantalons i americana negres. Ell mateix va reconèixer que després d’haver estat el portaveu de l’ex-comissari d’Economia, Olli Rehn, havia d’haver evitat aquest color. Els homes de negre de la UE no s’han guanyat gaire bona fama aquests últims anys. Però Altafaj va ser molt ben rebut i es va guanyar el respecte dels assistents amb una conferència de quaranta minuts ben ordenada i plena de sentit comú.

Som i serem europeus

L’alpinista tintinòfil va expressar la seva emoció de ser al Born tres-cents anys després d’aquell episodi gloriós i alhora trist de la història de Catalunya. ‘Que som i serem catalans, ho hem demostrat. Però també som i serem europeus. Perquè Europa, el projecte europeu, ha estat sempre una aspiració per als catalans. En moments foscos, Europa ha estat un exili, però també una empara.’ Altafaj deixava clar que ell parlaria d’Europa. A les conferències del Moment Zero es parla del procés d’independència i dels desafiaments de la construcció de l’estat independent de Catalunya. I Altafaj ho va fer des de la perspectiva europea.

‘Els fons per al desenvolupament regional europeus (FEDER) destinats a Catalunya han crescut d’un 68% per al període 2014-2020. El 3% dels fons per a recerca de la UE seran destinats a Catalunya. I som l’1,4% de la població europea. Darrere d’aquestes dades hi ha una feina silenciosa de molts anys de funcionaris de l’administració pública del nostre país. Quan critiquen l’acció exterior catalana, quan la volen liquidar, sapiguem que volen liquidar això també. I això són recursos per al benestar dels ciutadans i la recuperació econòmica de Catalunya.’ Dades, explicacions clares i didàctiques. Així va desgranar els seus arguments sobre la importància d’una bona tasca diplomàtica: ‘Volem ser actors i no tan sols subjectes europeus. Actors influents, actius i solidaris.’

Torpede al submarí

I un torpede a la plataforma Construïm, impulsada per Duran i Lleida, que va criticar l’absència de contactes d’alt nivell polític del viatge de Mas als Estats Units: ‘Califòrnia és la setena economia del món. El president Mas va anar-hi recentment per tancar un acord bilateral de col·laboració. Qui vulgui que ho critiqui o que faci acudits, però que sàpiga què critica.’ Més tard, en resposta a una pregunta del col·loqui final, va dir que Duran havia fet una bona intervenció recentment a Brussel·les en defensa dels interessos de Catalunya a la UE. Però el torpede ja havia estat disparat prèviament.

Altafaj va respondre amb la serenitat d’un neerlandès i el rigor d’un nòrdic a les crítiques que s’han fet i es fan contra les delegacions de la Generalitat i la política exterior del govern. ‘Catalunya té relacions al més alt nivell de la Comissió Europea per a defensar els seus interessos. Això ho diu la llei d’acció exterior i és el que fan totes les regions europees de qualsevol estat. Les nostres delegacions són una inversió de futur, generen riquesa i projecten el país. I tenen empara jurídica en una sentència del Tribunal Constitucional espanyol del 1994 que ha creat jurisprudència.’ Clar i neerlandès (idioma que Altafaj parla amb fluïdesa).

L’emoció del vice-president primer de la Comissió

El representant permanent del govern català a la UE (quin càrrec més llarg!) no es va estalviar anècdotes d’aquestes que tant ens agraden de saber, tafaners com som. ‘Frans Timmermans, el vice-president primer de la Comissió Europea, explicava fa poc en una reunió l’emoció que havia sentit quan va visitar amb els seus fills els països bàltics. Timmermans havia treballat a l’ambaixada neerlandesa a Moscou abans de les independències d’Estònia, Letònia i Lituània. I ara, en aquesta visita familiar recent, va quedar impressionat pel poder transformador de la integració europea i de la voluntat dels pobles de ser lliures.’ És clar. Això, venint d’un polític prestigiós dels Països Baixos, té un valor especial. Altafaj es va ocupar de recordar que l’himne neerlandès encara té un vers dedicat al rei d’Espanya. ‘Un vers que no és especialment amable.’

La UE s’adaptarà a la voluntat dels catalans perquè a Brussel·les sempre hi ha prevalgut el pragmatisme. De fet, l’experiència d’Altafaj els últims cinc anys encarant la pitjor crisi financera i econòmica és que la major part de les accions que es van fer no tenien base jurídica. ‘I sort que es van fer!’, va dir . Recordava ahir les reunions de ministres que ell va viure en directe. Mentre veia aquells vint-i-vuit ministres es demanava quants d’aquells estats representats no existien feia tan sols trenta anys. Lituans, letons, estonians, txecs, croats, eslovacs… alemanys reunificats…

Les reaccions més freqüents dels estats

Altafaj es reuneix amb molts representants d’estats europeus cada setmana. I ahir va explicar les quatre reaccions més freqüents: ‘És una qüestió interna de l’estat espanyol’; ‘no volem més problemes en un moment com l’actual’; Escòcia com a exemple i comparació; estupefacció i perplexitat per l’actitud de l’estat espanyol contra la voluntat democràtica dels catalans. I una cosa que és comuna a tots els interlocutors: és una qüestió política que demana respostes polítiques. Altafaj va destacar ací la importància de les ofertes constants de diàleg a cada pas que fem. Com també la importància de les seves respostes tancant-se a les nostres ofertes. El diàleg és un valor molt important a Brussel·les.

‘L’encaix jurídic de l’estat català a la UE vindrà de la negociació, el diàleg i el sentit comú’, va dir un Altafaj molt convençut. I va recordar que tots els analistes i estudiosos qualificats diuen que hi haurà una solució feta a mida per al cas català. Per exemple, el professor Graham Avery diu que la UE passarà de la recança inicial a l’acceptació pragmàtica. Per què ‘a la UE no la preocupa la viabilitat econòmica de Catalunya sinó la viabilitat d’Espanya sense Catalunya’, diu. I afegeix: ‘Quan el canvi és imminent o ja és una realitat, sempre preval el sentit comú polític.’

Anem de veres i la llista unitària

En el torn de preguntes, conduït pel vice-director del Punt Avui, Carles Ribera, Altafaj va explicar que a Europa hi havia una consciència clara que el moviment independentista no és una reacció a la crisi econòmica ni una baralla política pel dèficit fiscal, sinó que neix d’una voluntat democràtica de fons. Saben que anem de veres? ‘Sí’ rotund d’Altafaj. Quins són els nostres aliats a Europa? ‘No ho sabrem fins que no arribi el moment.’

Per a rematar el col·loqui, Altafaj no va dubtar a l’hora de pronunciar-se sobre la conveniència d’una llista unitària el 27-S perquè la comunitat internacional entengui i accepti el resultat sobre la independència. ‘Europa entendrà millor i acceptarà el resultat del 27-S amb una llista unitària i un programa d’acció clar. Aquest seria el missatge més nítid i entenedor. Si la voluntat dels actors polítics que s’han de presentar a les eleccions no es concreta en una llista unitària, caldrà esforçar-se molt per transmetre el missatge amb claredat. Cal una lectura clara de la formulació del 27-S, del resultat i dels actes que es faran a continuació.’

El Moment Zero d’ahir va ser interessant, profitós i complet. Altafaj s’ha empeltat d’un tarannà de nord enllà, ‘on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç’. I ahir va demostrar que era un encert haver-lo nomenat representant permanent del govern català a la UE. Amb el seu permís, ara que Catalunya vol fer el cim, més que no un alpinista, Altafaj és com un xerpa català a Brussel·les. Obre camí a l’expedició, porta equipatge, i guia un poble aventurer en un territori treballós i costerut que ell coneix perquè és casa seva.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any