Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimarts  28.04.2015  06:00

Pau Vidal: 'Vull la independència per a no haver-me d'avergonyir durant tota l'eternitat davant ma padrina'

Men?ame
 

Pau Vidal (Barcelona, 1967) és filòleg i escriptor. També ha traduït de l'italià al català uns quants llibres, entre els quals els de l'escriptor sicilià Andrea Camilleri. La seva darrera publicació és 'El bilingüisme mata'.

―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—Com a lingüista, la resposta seria òbvia: per a tenir una llengua normal. Però en realitat a hores d'ara ja contestaria així: per a tenir llengua. Perquè si continuem en les actuals condicions aviat ens quedarem sense. I, a partir d'aquesta premissa inicial: per a poder debatre les qüestions lingüístiques amb normalitat, sense que l'exasperació que suscita la situació actual en els professionals enverini els debats. I, encara, per a poder acudir als congressos i trobades internacionals (per exemple, els seminaris sobre l'Andrea Camilleri, als quals acudeixo sovint) en igualtat de condicions amb els altres especialistes, i no com una mena de Ventafocs que hi ets perquè t'han fet un favor però val més que no alcis gaire la cresta.

I encara per a una cosa més: per a no haver-me d'avergonyir durant tota l'eternitat davant ma padrina, bibliotecària de la Normal i filla de mestre represaliat, que no es va rendir ni en els moments més malparits.

―Què pot aportar una Catalunya independent al món?

—D'entrada, un exemple encoratjador per a tots els pobles petits i pacífics del món: si aconseguim sobreviure a la barbàrie congènita del poder castellà significarem una llumeta d'esperança per a molts pobles que viuen sotmesos a altres estats imperials i agressius com l'espanyol. Més enllà d'això, tota la saviesa i les estratègies acumulades durant segles d'esmolar l'enginy, que ens han convertit en un poble de cultura i de respecte per als altres. I de parlar en veu baixa, que és un dels grans avenços (encara massa poc difús) de la humanitat.