Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  27.04.2015  06:00

Agustí Bordas: 'La república catalana podria ser un Singapur europeu'

Men?ame
 

Agustí Bordas (Sabadell, 1975) és un alt funcionari del govern canadenc, conseller en política internacional sobre matèria energètica. També és militant de Convergència Democràtica de Catalunya.

―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—Per a garantir que els catalans puguin gaudir d'un estat que els sigui útil. Amb exemples com el sostingut drenatge fiscal de Catalunya, l'actual procés recentralitzador o bé els obstacles posats al corredor ferroviari mediterrani, hom ha arribat a la conclusió que Catalunya no és una nació sense estat, sinó una nació amb un estat en contra. Per exemple, és gairebé còmic que el govern espanyol justifiqui despeses ingents en TGV sense rendibilitat econòmica o social emprant l'excusa de la 'cohesió territorial'. No havíem quedat que les autovies de franc a la resta de l'estat també tenien l'objectiu de garantir la 'cohesió territorial'? No garantiria millor la cohesió, en aquest cas social, tenir un bon sistema de rodalia? O bé l'anacrònic monopoli centralista d'AENA: la meitat dels beneficis d'AENA, gairebé 340 milions d'euros el 2014, els aporta l'aeroport de Barcelona - el Prat. Potser ens hem de sorprendre quan l'estat espanyol impedeix de transferir-ne la titularitat i gestió a Catalunya.

És clau dissenyar un estat modern, que garanteixi la construcció de les infrastructures necessàries per al desenvolupament de Catalunya, connectant els ports catalans al corredor ferroviari mediterrani, per garantir el transport de mercaderies cap a Europa. La república catalana ha de respondre a les legítimes aspiracions dels treballadors catalans. És a dir, s'ha de garantir que els ciutadans de Catalunya --gràcies al seu esforç i les estructures de l'estat català-- visquin amb un nivell de benestar i prosperitat proporcionals a la riquesa i recursos fiscals produïts al Principat cada any.

Ara cal convèncer els indecisos, les persones que en el fons del seu cor saben que l'estat espanyol no canviarà. Gràcies a l'experiència, hom sap que l'estat espanyol no compleix els pactes ni pretén blindar el finançament ni les competències de Catalunya. A més, com indiquen les enquestes, quina reforma constitucional sortiria d'unes corts espanyoles amb una majoria qualificada formada per PP, Ciutadans i PSOE?

Sovint, hom ha sentit dir que els catalans tenim una tendència endèmica al victimisme, però si hi ha res que el moviment independentista hagi demostrat inequívocament, ha estat la voluntat de responsabilitzar-nos completament del nostre futur. Com diuen a l'ANC, 'Ara és l'hora!'.

―Què pot aportar una Catalunya independent al món?

—L'estat català podria aportar:

–Un estat innovador, construït seguint les millors pràctiques sobre governança aplicades a Europa i, particularment, al món anglosaxó. Per exemple, ens cal un estat que garanteixi la independència judicial.

–Un model d'excel·lència en matèria de suport governamental per a la petita i mitjana empresa, incloent una menor pressió tributària. Aquesta iniciativa faria possible de perseguir, amb ambició, el foment de veritables multinacionals catalanes en àmbits com la biomedicina, la farmàcia i l'agroalimentació.

–Les infrastructures necessàries per a esdevenir el veritable enllaç logístic de l'Europa meridional amb Àsia.

–Un model de referència global en matèria de sanitat pública, perquè l'estat català podrà millorar-ne les prestacions amb un finançament superior a l'actual.

–Una xarxa universitària integrada als centres d'excel·lència a occident i amb els BRIC (Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina), amb beques accessibles per als estudiants catalans.

–La presència de la llengua catalana en els principals fòrums polítics i culturals d'abast europeu i mundial.

–Barcelona com a capital cosmopolita, amb el perfil internacional que es mereix.

–Un nou model de formació professional dual similar a l'alemany i una defensa decidida de la recerca i el desenvolupament. L'estat català ha de guanyar competitivitat treballant per l'economia de valor afegit, no pas amb devaluacions internes, és a dir, limitant-se a reduir els costos laborals com ha hagut de fer l'estat espanyol.

–Oferir un model de maduresa democràtica, evitant iniciatives autoritàries com la 'llei mordassa' espanyola, criticada recentment en un editorial de The New York Times.

Alguns observadors han dit que la república catalana podria ser un Singapur europeu; ja sigui romanent dins la Unió Europea o bé dins l'EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç). La república catalana pot reproduir i ha de reproduir aquest 'benchmark' d'excel·lència a l'àmbit europeu. 

Les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre d'enguany seran una oportunitat de votar si volem una república catalana competitiva i amb presència directa al món, o bé romandre en una comunitat autònoma ancorada en el passat i condemnada a la decadència dins un projecte estatal aliè. El nostre desafiament és fer-ho veure a tots els ciutadans catalans i garantir que els catalans esdevinguem els veritables protagonistes del nostre futur.