23.04.2015 - 20:46
Quin Sant Jordi més lluminós que s’ha viscut. Lluminós per la bonança climàtica i lluminós per fets tan singulars com ara que el cinquè llibre més venut en català (segons dades provisionals del Gremi de Llibreters) hagi estat ‘Un film (3000 metres)’ de Víctor Català (Caterina Albert). Caram! Ho havíem apuntat a la travessa de VilaWeb. Al matí hem anat a trobar l’editora, Maria Bohigas, responsable del Club Editor i de la recuperació d’aquesta novel·la. Tot i que no sabia encara que seria un dels més venuts, sí que podia afirmar que era la sorpresa de la temporada. La primera reacció de l’editora ha estat el crit: ‘Visquin els morts!’
A què atribueix Maria Bohigas l’èxit d’aquest volum, que va ser publicat per fascicles per primera vegada a la Revista Catalana, entre el 1918 i el 1921, i després va romandre gairebé oblidat?: ‘Espero que vulgui dir que quan un llibre és notable, quan un llibre és bo de veritat, el públic ho veu clar i no necessita mediador. Això mateix va passar amb “El mar” de Blai Bonet.’ I continua: ‘I potser també vol dir que ara el públic té curiositat per la literatura catalana en conjunt, no com passava als anys vuitanta que semblava que només existís en Quim Monzó i mossèn Ballarín. Crec que per fi el públic català es relaciona amb la literatura catalana com es relaciona amb qualsevol altra literatura. La Víctor Català no és un plom (així es percebia als anys vuitanta). I això vol dir que tenim un públic amb criteri propi, que no té por de triar.’
10.00. Davant l’hotel Regina
Però comencem la crònica d’aquest Sant Jordi per l’esmorzar. A les deu del matí, l’entrada de l’hotel Regina, al carrer de Bergara de Barcelona, ja és ple d’escriptors, editors, periodistes i més personatges mediàtics que han publicat llibre (encara que no l’hagin escrit, i que ja portin el bolígraf a la butxaca, afamats de fans i signatures). Hi traiem el cap i ens trobem a punt d’entrar Joan Carreras, premi Sant Jordi, i l’editor de Proa, Josep Lluch. Ens diu Carreras: ‘Avui és el dia mundial de “L’àguila negra”, perquè per Sant Jordi, el Sant Jordi. I vagi com vagi avui estaré content. Quin dia!’
L’esmorzar del Regina, d’ençà que s’ha omplert d’actors, polítics i personatges col·laterals, ha deixat de ser discret. Enguany hi ha expectació. Jovenetes davant l’entrada que esperen la presència d’algun músic o actor. I al costat de les jovenetes, una veterana, la il·lustradora Pilarín Bayés, que espera la cantant Lucrecia per entrar a l’hotel. Presenten el llibre ‘Petonets de xocolata’ (Alba editorial). Són cinquanta-quatre anys de Sant Jordis per a Bayés. I, acabat de dir això, una mare de mitjana edat s’hi acosta i li diu: ‘Que podeu fer-vos una foto amb la meva filla, que va aprendre a llegir amb els vostres llibres?’ Per Sant Jordi, hi cap tothom: de Joan Carreras a Pilarín Bayés.
El gran llibre d’aquest Sant Jordi
Abans de les onze del matí, tret de sortida de les signatures dels autors, trobem que Joan Benesiu (pseudònim), nascut a Beneixama el 1971 i instal·lat a Cocentaina, és a punt per a signar ‘Gegants de gel’ (Editorial Periscopi) al costat de la llibreria Laie del CCCB. Ens explica: ‘És la primera vegada que aterro al Sant Jordi, com a autor i com a visitant. No ho havia viscut mai. Sóc del sud, jo, d’un poble d’Alacant. Per això vinc amb la intenció de gaudir-ne, de descobrir com organitzeu aquesta festa, de viure aquesta diada tot el dia entre llibres i dins de llibreries. M’agrada.’
Sembla que aquest llibre, ‘Gegants de gel’, funciona tant de crítica com de públic. Per Benesiu, la raó d’aquesta bona acollida és que la novel·la mostra una situació existencial, una insignificança, en què ens podem reflectir.’ El llibreter de la Laie del CCCB, Damià Gallardo, es mirava l’escena de prop. I, aprofitant que Benesiu signava el seu primer llibre de la diada, ens comentava: ‘Per a mi, aquest és el gran llibre de Sant Jordi, sens dubte.’ Durant el matí, però més tard, ens trobem l’editor de Periscopi, Aniol Rafel, i quan li expliquem el comentari del llibreter exclama: ‘Fantàstic! De fet, en Joan no havia de signar tantes hores, però me l’han demanat molts llibreters. Aquest llibre ha entrat. Ja passem per la tercera edició. L’han recomanat molts llibreters i els primers lectors que l’han llegit també l’han continuat recomanant. Fins i tot una llibretera em deia fa poc: “No tenim temps de recomanar-lo perquè ens el demanen directament.”‘
Després ens arribem a Mutuo Centro, el local que la llibreria Calders ha triat per celebrar la diada. És al costat de la comissaria de la Via Laietana, flanquejada per dos policies amb metralleta. Fa una mica d’angúnia. Però, superat el sotrac, arribem al portal d’aquest espai, que gairebé sembla clandestí. Amb tot, a dins, la parada de llibres i bosses amb llegendes ideades per l’equip ‘It’s written’, presideix l’espai. És la primera imatge que es veu. En segon terme, aixecant la vista, hi trobem una proposta artística a partir d’una desena o més de nines inflables penjades al sostre. La llibretera, Isabel Sucunza, inquieta per saber si aquesta fórmula funcionarà, ens explica el perquè d’aquesta aposta: ‘Ara fa un any vam posar una parada al passeig de Gràcia, però no vam organitzar signatures, perquè només feia dues setmanes que havíem obert la llibreria. Amb tot, ser al passeig de Gràcia vol dir que has de tenir de tot, ‘best-sellers’ també, perquè molta gent compra el llibre sense mirar ni quina llibreria l’hi proposa. Enguany hem optat per un format que ens diferencia i ens permet d’oferir els llibres que ens agrada de recomanar. Alhora, el local és prou gran perquè oferim actuacions també. Això era imprescindible. Les llibreries d’avui hem canviat perquè els escriptors també han canviat. No són tan sols escriptors, també són músics, s’expressen de maneres molt diverses. Així també són les noves llibreries, que funcionen com a centres culturals. I proposem un Sant Jordi diferent. Perquè no pot ser que tot canviï i el Sant Jordi continuï essent el de sempre.’
12.00. Lectura en veu alta a l’Ateneu Barcelonès
Mentrestant, a l’Ateneu Barcelonès tot era a punt per a començar la lectura en veu alta de fragments de les dues novel·les finalistes del premi Crexells: ‘La cinquena planta’, de Manuel Baixauli, i ‘Mars del Carib’, de Sergi Pons Codina. La lectura comença amb l’obra de Baixauli i llegeixen el president de l’Ateneu, Jordi Casasses, i després el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Hi assisteix Josep Cots, l’editor de 1984, que ha publicat ‘Mars del Carib’. Amb sentit de l’humor, Cots deixa anar: ‘Els homes d’ordre llegeixen Baixauli’, recordant implícitament que la novel·la de Pons Codina és molt més transgressora. Ens fixem amb una petita flor que Josep Cots porta a la solapa de l’americana: ‘Aquesta flor recorda el genocidi armeni. Demà farà cent anys de la massacre i hi haurà una manifestació que començarà a l’Arc de Triomf i s’acabarà davant del consolat turc. A Edicions de 1984 hem publicat la gran novel·la sobre el genocidi, “Els quaranta dies de Musa Dagh” de Franz Werfel. Nou-centes seixanta pàgines.’
A l’Ateneu no paren. A les 13.00 acullen un brindis amb escriptors organitzat per l’AELC amb la col·laboració de la JELC, l’ACEC i el PEN. Ens trobem la nova presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Bel Olid, i ens diu: ‘L’acte vol simbolitzar que volem treballar amb tothom i que a partir d’ara per Sant Jordi els escriptors que no tenen novetat i que no són convidats enlloc, tindran un lloc per trobar-se.’ I continua: ‘Ha estat un èxit, aquest brindis. Han vingut molts més escriptors que no ens pensàvem. Intuíem que seria ben rebut, però no pas tant.’
Davant l’Ateneu, ja a punt de sortir, trobem Ada Colau, candidata de Barcelona en Comú, a punt d’entrar-hi. Ens explica que n’està molt joiosa, d’aquesta diada: ‘És un orgull per a la ciutat, és la festa de la gent, l’apropiació d’un espai públic per a compartir cultura, la cultura com a bé comú. També podem parlar d’allò que no va tan bé, com ara la dificultat que tenen les llibreries i el món editorial, per la crisi econòmica i també per les polítiques regressives del PP i perquè l’ajuntament no té prou cura de les biblioteques o no impulsa prou la promoció de la lectura.’
Tot pujant passeig de Gràcia amunt, trobem Jordi Nopca signant el seu llibre de relats ‘Puja a casa’ (L’Altra editorial): ‘Acabo de fer la signatura número vint-i-cinc –diu–. Estic content, perquè jo em pensava que en vendria deu en tot el dia. Per això vaig fer una crida als amics per Facebook.’
14.00. A can 62, beure i menjar per agafar forces
Com ja és tradicional, la terrassa de l’hotel Condes de Barcelona, al passeig de Gràcia, serveix de camp base del Grup 62 per a convidar a un dinar fred els seus autors, editors, distribuïdors, gent de la cultura i de la política, etc. Són dues hores de descans, per a agafar forces i escometre la tarda i el vespre. És un moment que afavoreix les relacions socials. Hi trobem Maria Barbal, que acaba de tornar d’una ronda de tretze dies per tot d’universitats americanes. Aquest Sant Jordi ha signat el seu darrer llibre, ‘En la pell de l’altre’, però que s’hagi commemorat el trentè aniversari de ‘Pedra de tartera’ també ha fet que hagi signat llibres d’aquesta seva òpera prima. ‘Fins i tot he signat un exemplar en alemany!’, diu. Curiosament, enguany en aquest Sant Jordi l’acompanya la traductora a l’alemany, Heike Nottebaum, el seu primer Sant Jordi, i diu que s’ho ha passat d’allò més bé.
La recta final d’aquesta crònica que s’acaba a l’hora de dinar és plena de sentit de l’humor. Els autors, més relaxats, ens han explicat unes quantes anècdotes.
Patrícia Gabancho, que signa ‘El cant de les sibil·les’ (la Magrana), ens conta, divertida, que aquest llibre, que parla de dones d’esquerres que fan política, el compren els homes per llegir-lo ells. I també: ‘Les dones grans pregunten si és gaire polític i quan els dic que sí, prefereixen llegir “Les dones de 1714” (Columna).’
Ramon Erra, un autor destacat que presenta la novel·la ‘Far West gitano’, diu, continuant el bon sentit de l’humor: ‘Hem comentat amb un altre escriptor tan poc conegut com jo (i no en diré el nom) que, durant la foto dels escriptors a l’hotel Regina, és bo de posar-se al costat d’algun autor interessant perquè la gent es fixi en tu. Jo aquest any he tingut sort perquè he donat conversa a Paul Preston, que m’ha tocat al costat.’
I a Pau Vidal li ha tocat de signar al costat d’un cantant que enfervoreix nenes adolescents, ‘de les que porten les calcetes a la mà’. Això li fa decidir que l’any que ve cantarà en comptes d’escriure ‘El bilingüisme mata’. I també comenta àcid: ‘Després d’haver rebut alguns piulets amb amenaces i insults, em pensava que rebria patacades, però no. He signat més que no em mereixo. I molta de la gent que ha comprat el llibre m’ha explicat en què falla, talment com si fossin filòlegs improvisats.’
De camí cap a la redacció ens trobem el director de VilaWeb, Vicent Partal, que no para de signar exemplars del seu ‘Desclassificat: 9-N’ (la Magrana). I assegura: ‘La gent, que m’explica un munt d’històries, demostra que el procés no es desinfla pas i que té ganes que tot funcione.’
