A la intempèrie: Eulàlia Valldosera

  • L'artista reflexiona sobre els valors i el compromís de l'art

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’artista Eulàlia Valldosera riu quan se li pregunta per la idea d’intempèrie i deixa anar: ‘Sempre he treballat a la intempèrie. Ara tinc cinquanta anys i tinc tants anys de formació com anys de reconeixement real del meu treball. De tota manera, d’això n’he fet un principi al meu favor. No és una queixa sinó tot el contrari. Estem en un moment que cal desmantellar, en positiu, perquè vivim en un món molt sofisticat, molt empaquetat, i cal tornar a temes més essencials perquè estem fent un sobre esforç, estem exhaurint la terra i econòmicament ja estem exhaurits.’ Aquest vídeo és el cinquè de la sèrie ‘A la intempèrie’.

Valldosera presenta una fotografia que és un bodegó. Ha treballat a partir d’elements molt reals, directes, amb poca manipulació. I explica: ‘Parlem de «packaging», de la toxicitat, dels òrgans del cos (hi ha un fetge directament a sobre el marbre d’aquesta cuina) i de la cuina (també la cuina del creador). És una cuina d’un pis de l’Eixample, una cuina molt d’aquí, fàcil de reconèixer, molt quotidiana. Però és una imatge descarnadíssima, tot i que quan et poses a la cuina aquests elements són normals. Per això aquesta imatge et fa adonar que en realitat toquem temes molt perillosos per a la salut.’

Parlar de la cuina del creador és entendre que ‘aquest treball representa el final d’un recorregut d’entrar en el món digital. No se’n parla gaire, però és una gran revolució. Jo em vaig formar en el món analògic.’

I acaba tornant a la intempèrie des d’una reflexió sobre el món de l’art: ‘Tota la pressió econòmica que ofega l’art és terrible. I això mediatitza excessivament el diàleg amb el públic. I aleshores et trobes fent una producció per uns pocs… Bé, la qüestió és a sobre la taula. El meu fill em deia un dia: «és l’artista qui decideix què és art i què no ho és». És clar, imagina’t.”A la intempèrie’ és una col·lecció de cinc obres gràfiques originals dels artistes Jaume Plensa, Alfredo Jaar, Ignasi Aballí, Eulàlia Valldosera i Perejaume, i d’un poema de Manel Guerrero, el comissari, que parteixen d’aquest concepte. El taller de gravadors Tinta Invisible, que el formen Ricard Ibernon, Martí Guinovart i Sesé Rubio, ha promogut i realitzat aquest projecte per subscripció, ja que té com a finalitat fer assequible l’adquisició d’obres d’art i animar a la formació de col·leccions de gravat. Aquest projecte s’ha desenvolupat al llarg de tres anys i un equip de VilaWeb l’ha acompanyat, enregistrant una sessió de treball de cada artista, capturant un moment del procés de creació, sempre en el mateix escenari, el taller de Tinta Invisible.

‘A la intempèrie’ és una col·lecció de cinc obres gràfiques originals dels artistes Jaume Plensa, Alfredo Jaar, Ignasi Aballí, Eulàlia Valldosera i Perejaume, i d’un poema de Manel Guerrero, el comissari, que parteixen d’aquest concepte. El taller de gravadors Tinta Invisible, que el formen Ricard Ibernon, Martí Guinovart i Sesé Rubio, ha promogut i realitzat aquest projecte per subscripció, ja que té com a finalitat fer assequible l’adquisició d’obres d’art i animar a la formació de col·leccions de gravat. Aquest projecte s’ha desenvolupat al llarg de tres anys i un equip de VilaWeb l’ha acompanyat, enregistrant una sessió de treball de cada artista, capturant un moment del procés de creació, sempre en el mateix escenari, el taller de Tinta Invisible.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any