A la intempèrie: Alfredo Jaar

  • Com treballa i com comparteix dubtes en el procés de treball l'artista, durant el tram final de la seva peça de la sèrie 'A la intempèrie'

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Llargs silencis els que fa l’artista Alfredo Jaar, assegut en una cadira davant per davant de dues proves fotogràfiques que només tenen una lleugera diferència: una conté un 5% més de color magenta. Aquesta estampa digital és feta amb un paper extremadament brillant, el més brillant del mercat, que correspondria al paper Cibacrom que es feia servir abans, però que ara ja no es comercialitza. És la fotografia d’un palau d’Alger en ruïnes, que mira cap al Mediterrani, cap a l’estat espanyol. I és tan brillant aquesta estampa digital, que sembla que el sol del nord d’Àfrica banyi el taller. Aquesta és el vídeo que fa quatre de la sèrie A la intempèrie.

Alfredo Jaar és un artista xilè establert a Nova York. Compromès amb l’art com a eina de denúncia social, aquesta peça que proposa no s’allunya d’aquest compromís: ‘Una vegada em vaig passar una setmana a Algèria, per conèixer el territori i fer-hi un taller a artistes joves. Vaig fer el que faig sempre, passejar-me per la ciutat i fer fotografies sense cap intenció més que documentar el lloc, per tenir un record fotogràfic d’allò que veia. I aquesta imatge era un palau destruït davant del mar que em va semblar bellíssim i en vaig fer moltes fotos. Hi vaig entrar i em vaig adonar que el palau mirava cap a Espanya i em vaig recordar, per descomptat, de tots els immigrants africans que passen per Alger per arribar a Espanya. Però no pensava en aquest projecte, precisament. Buscava una imatge rica. Va ser una gran sort trobar aquesta imatge. No es troben cada dia!’

Continua Jaar: ‘Però aquesta imatge és dels anys noranta o del dos mil, i avui, que Espanya està tan malament, potser s’hauria de fer una foto al revés des d’Espanya i mirant cap a Algèria i titular-la ‘Buscant l’Àfrica’. Potser hauríem de fer el díptic.

‘A la intempèrie’ és una col·lecció de cinc obres gràfiques originals dels artistes Jaume Plensa, Alfredo Jaar, Ignasi Aballí, Eulàlia Valldosera i Perejaume, i d’un poema de Manel Guerrero, el comissari, que parteixen d’aquest concepte. El taller de gravadors Tinta Invisible, que el formen Ricard Ibernon, Martí Guinovart i Sesé Rubio, ha promogut i realitzat aquest projecte per subscripció, ja que té com a finalitat fer assequible l’adquisició d’obres d’art i animar a la formació de col·leccions de gravat. Aquest projecte s’ha desenvolupat al llarg de tres anys i un equip de VilaWeb l’ha acompanyat, enregistrant una sessió de treball de cada artista, capturant un moment del procés de creació, sempre en el mateix escenari, el taller de Tinta Invisible.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any