Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dilluns  27.04.2015  00:04

La rabosa i els tres corbatons

Rondalles de la Vall i del vell

Men?ame
 

Això era i no era un corb que vivia dalt d’un pi on empapussava tres corbatons. Un dia va passar per allí una raboseta que tenia fam i li va dir :

- Corb, corb! Tira’m un corbató que fa molts dies que no menge i estic molt desmaiada!

- No, no, que sols en tinc tres!

- Vinga, tira-me’n un!

I el corb, finalment, li’n va llançar un.

A l'endemà, com que la raboseta estava engolosida amb els corbatonets va tornar on estava el corb i li va tornar a dir:

- Corb, tira’m un altre corbató!

- No, no, que ara, de tres, sols me’n queden dos -va dir el corb tot trist.

- Vinga, va, tira-me’n un altre!

Al final li'n va tirar un altre i la raboseta, tota contenta, se'n va anar. Al cap d'una estona va passar un estornell i li va preguntar:

- Què et passa corb?

- Que de tres corbatons que tenia, sols me’n queda un.

- I com ha estat això?

- Que una raboseta se n’ha menjat dos.

- I com ha pujat ella ací dalt?

- No ha pujat, li’ls he tirats jo.

- Com eres d’ignorant! Ara escarmentarem la rabosa -va dir l’estornell.

- Com? Ella és mes forta que nosaltres.

- Tu no saps que a les raboses els agraden molt les coquetes?

- No, no ho sabia -va dir el corb.

- Doncs, has d’acomboiar-la perquè puge al teu be i.. quan estiga dalt... l’amolles! -digué l’estornell.

- D'acord. Ja sé com ho faré.

La raboseta va tornar al niu del corb a pel tercer corbató i, quan li’l va demanar, el corb li va dir:

- A tu t'agraden molt les coquetes?

- Sí, molt.

- Has tastat les que fan al cel?

- No -va dir la rabosa.

- Però... si són les millors del món!

- De veritat? M’agradaria tastar-les.

- Això està fet! Puja al meu be i et portaré on les fan -digué el corb.

La raboseta va pujar damunt del corb i cap amunt que van anar. Quan ja estaven davant de les portes del cel, el corb li va dir a la raboseta :

- No sents l’oloreta que fan les coquetes?

- Sí. Pareix que ja senta certa oloreta .

I, quan estava ensumant, allargant el musell, el corb va girar el cos bruscament i la raboseta va caure. I mentre queia deia:

- Pedres fugiu! Pallers acosteu-vos! Que si d'esta isc no menjaré més corbatons.

I va tindre sort. Va caure damunt d’un paller, es va salvar i, des d’aleshores, ja no va voler menjar més corbatons.

I, catacric, catacrac,

aquest conte s’ha acabat,

quan la raboseta s’ha amagat.