Isabel Vallet: ‘Vull la independència perquè les dones de classe popular tinguem una vida que valgui la pena de viure’

VilaWeb
Redacció
21.04.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Isabel Vallet (Alzira, 1980) és jurista i diputada del Parlament de Catalunya per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). És també militant d’Endavant OSAN. De la seva feina al parlament, se’n destaca el paper a la comissió antifrau i a la comissió de salut.

—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—Necessàriament, he de fer una prèvia. Jo vull la independència dels Països Catalans perquè la catalanitat no s’esgota en una comunitat autònoma. La comunitat autònoma de Catalunya és una comunitat autònoma catalana com ho és el País Valencià o les Illes; per tant, quan parlem de la catalanitat no podem circumscriure-la a una autonomia. Un segon motiu és que la superació de la constitució espanyola implica la superació de l’estat de les autonomies com a límits artificials, perquè finalment l’autonomia és un límit artificial, un esquarterament de la nació sense estat que són els Països Catalans.

Vull la independència dels Països Catalans per a garantir dues coses. La primera es la supervivència i la continuïtat de les catalanes i els catalans com a poble amb les seves especificitats, amb la seva realitat històrica i política pròpia. La segona, que és indestriable de la primera, és perquè les dones de les classes populars tinguem una vida que valgui la pena de viure; per a poder oferir una alternativa a l’actual. Perquè això passi, perquè la independència ens pugui aportar aquests dos objectius —garantir la nostra continuïtat i garantir una vida millor—, la independència no pot ser vista només com un projecte de trencament institucional amb l’estat espanyol i que tota la resta continuï igual. Perquè la independència signifiqui una vida millor cal un procés articulat de ruptures: s’ha de trencar amb el capitalisme perquè és un sistema que implica precarietat per a la majoria, s’ha de trencar amb el patriarcat perquè és un sistema que arracona les dones en feines invisibles i les relega a ciutadanes de segona, i sobretot s’ha de trencar amb l’estat espanyol perquè és un estat profundament demofòbic, que no ha superat la transició feixista i que ha negat les nacions sense estat que continuen al seu territori.

—Què podria aportar un estat independent com Catalunya al món?

—Si finalment el procés independentista va endavant —en clau nacional, no solament autonòmica—, pot aportar un exemple amb el qual alguns pobles del món podrien reflectir-se en dos àmbits. El primer és que, necessàriament, totes les societats han de superar tots els marcs legals que siguin injustos o il·legítims. Em refereixo al marc legal que significa la constitució espanyola, però també al marc legal que significa que ens imposin un tipus de dèficit des de la Unió Europea o una gestió dels serveis públics cada vegada més privada. Al final és la idea que perquè les classes populars, que som la majoria, puguem viure bé, cal que trenquem amb tot allò que ens condemna a malviure, sigui legal o no sigui legal, perquè si ens condemna a malviure és il·legítim. Per tant, això crec que és una reflexió que podríem aportar. Si tot anés com nosaltres entenem que ha d’anar, si fos un procés d’arrel democràtica i popular, aportaríem la reflexió que diu que perquè els processos de transformació social serveixin a la majoria, els ha de protagonitzar la majoria. Si volem que tot aquest procés serveixi, d’alguna manera, per a posar les institucions al servei de la majoria, ni els partits ni les institucions únicament no poden liderar el procés, sinó que el lideratge del procés ha de ser bàsicament popular.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any