Dones d’aigua, hòmens de fang

  • Recomanació de la Biblioteca Pública Municipal de Montaverner

VilaWeb
VilaWeb
Daniel Mahiques
20.04.2015 - 00:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Sempre que, com a bibliotecari, he recomanat aquest llibre als lectors de la meua biblioteca, m’he fixat en la seua expressió; perquè així com el títol i els ulls verds que miren fixament des de la coberta del llibre atrapen el lector, l’explicació sobre l’argument de la novel·la el desconcerta.

I és que, sota aquest títol, que podria semblar el d’una novel·la eròtica, s’amaga una història carregada d’angoixa i dolor, on la culpa i la por de les protagonistes esdevé una càrrega que gairebé pots notar sobre la esquena quan vas submergint-te en la vida d’Aurora. A través de la seua veu, l’autor condensa, en menys de noranta pàgines, sensacions i emocions que transporten el lector a un món entre la realitat i la fantasia, a una època de la nostra història marcada per la por dels vençuts i la crueltat dels vencedors.

No perdone la mort de l’Angeliu…’. Amb aquestes paraules arranca la història, deixant clar que la mort hi serà ben present. El bombardeig de l’estació de trens de Xàtiva al febrer de 1939, amb més d’un centenar de morts, és un altre punt clau de la història. Més morts. La crueltat humana en tot el seu esplendor.

El llibre descriu com era la vida a Xàtiva i les poblacions veïnes, com ara Sorió, durant la guerra i la postguerra. Reflecteix perfectament l’angoixa d’aquelles dones, mares i filles, que esperaven notícies del homes que se n’havien anat al front a combatre l’enemic. Mostra com, una vegada acabada la guerra, els vencedors encara perseguien aquells que havien aconseguit amargar-se. Aquest és el cas del pare de l’Aurora, un home perseguit, tant pel falangista Miserachs, com pel seus propis fantasmes interiors. Però no tot és dolor, també hi ha esperança, anhels d’un futur millor representat per la boda de Joan i Marina, una boda ajornada quan ell va haver de marxar al front.

Miserachs, provinent d’una família ‘del puntet’, és un personatge sinistre, cruel i aterridor que sembra la por i l’angoixa en la vida d’Aurora i sa mare, veritables protagonistes de la novel·la. Elles, són dones d’aigua, éssers fantàstics que habiten pous, fonts i altres llocs amb aigua, i als quals s’atribueix una gran bellesa. Personatges femenins forts, que lluiten per sobreviure en un context duríssim, on les dones ho tenien encara més difícil si cap per tirar envadant.

Una història curta però intensa, que atrapa el lector des del primer moment i el fa sentir tot allò que sent la protagonista: por, ràbia, angoixa, fàstic… Toni Cucarella porta el lector a la seua ciutat, Xàtiva, per reivindicar un passatge de la nostra història recent que ha estat poc tractat a la literatura, per intentar que històries com aquesta no caiguen mai en l’oblit.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any