Biel Barceló: ‘Un sucursalisme com el de Podem i Ciutadans no s’havia vist mai a Mallorca’

  • Entrevista al candidat de Més per Mallorca a les eleccions al Parlament de les Illes Balears

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El 24 de maig és una data assenyalada al calendari polític de les Illes amb la paraula ‘canvi’. Com a gairebé tot el país, es fan eleccions municipals, però la gran esperança balear és capgirar el panorama institucional al govern balear i als consells insulars. Els quatre anys de govern del PP, amb José Ramon Bauzá, han estat nefasts en molts sentits –educació, salut, llengua, desocupació, espoliació fiscal, corrupció… Biel Barceló, el candidat de Més per Mallorca, n’és molt conscient i pretén que el canvi passi en bona part per les seves mans. El panorama no és, tanmateix, senzill. L’aparició de Podem i Ciutadans pot fer trontollar les esperances de fer caure el govern Bauzá. Si més no, pot complicar molt més l’alternativa de govern. De tot això, en parlem amb Barceló en aquesta entrevista, en què anuncia quines són les seves línies vermelles per a pactar un nou govern.

—Quines urgències polítiques tenen les Illes? Si governeu, quines seran les primeres decisions?
—Primer hi ha una condició indispensable: fer fora el Partit Popular de totes les institucions de govern. El país no aguantaria una legislatura més amb tots els retrocessos culturals, socials, educatius i sanitaris que hi ha hagut. Aquesta és la primera condició. Indispensable. Però no és l’objectiu. Fer fora el PP és la condició indispensable per a aconseguir l’objectiu de fer tot un seguit de canvis. Per damunt de tot hi ha tres qüestions prioritàries. L’educació és la primera. A les Illes hem viscut una legislatura especialment complicada en el món educatiu, amb una guerra d’en Bauzá contra les aules. S’ha de recuperar el consens i el diàleg. Caldrà fer un esforç pressupostari per revertir la situació que deixa el govern del PP. Precisament, una de les retallades més importants que ha fet el govern Bauzá ha estat en l’educació. Parlam de cent vint milions d’euros en una sola legislatura. Es diu aviat.

—I les altres dues?
—La segona és la creació d’ocupació de qualitat. Això implica un canvi de model econòmic a les Illes Balears. Passar d’una economia estrictament de serveis turístics a una economia més diversificada, i superar les conseqüències de la reforma laboral del PP, que han portat ocupació precària, amb llocs de feina mal pagats i explotats. Cal canviar el model neoliberal per un model més social. I la tercera, el dret de decidir. Sobirania en multitud d’aspectes. Hem de poder gestionar els nostres recursos, com per exemple els aeroports. Són una eina fonamental en l’estructura bàsica de la nostra economia que no controlam de cap manera. O també els nostres imposts, que són recursos que se’n van per no tornar. Si a Catalunya hi ha un 7% del PIB de dèficit fiscal, pensam que a les Illes és el 14%. Per tant, una qüestió prioritària també serà la millora del finançament.

—La mobilització més gran d’aquesta legislatura, l’ha feta la comunitat educativa. Els atacs que ha sofert han estat molt forts. Com es pot refer la situació?
—La primera cosa que destacaria és que la reacció arran de les agressions contra l’escola de Bauzá va aconseguir fer sortir al carrer cent vint mil persones simultàniament a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. No és gaire habitual una mobilització per un mateix tema a les quatre illes. Políticament i socialment, habitualment cada illa va pel seu vent. Per tant, el mèrit de Bauzá —mèrit entre cometes— va ser aquest. Això ens dóna l’esperança de saber que hi ha hagut una gran feina feta pels membres de la comunitat educativa —sindicats, professors, associacions de pares d’alumnes, directors…— i que això fa possible de pensar en un pacte educatiu. Les bases per al pacte educatiu hi són. I caldrà que el nou govern reculli allò que ja ha acordat la comunitat educativa i ho apliqui. El PP ha desmantellat beques menjador, transport escolar, atenció a nouvinguts, programes socials i de necessitats educatives especials… tot desmantellat. Les retallades han anat a fer mal. A fer mal al bessó. Per això haurem de fer un esforç important en el pressupost. Nosaltres proposam un increment anual del 10% en l’àmbit educatiu. Cal recuperar tots els serveis perduts. I cal aturar l’increment de l’abandonament prematur dels estudis i el fracàs escolar, molt accentuat aquests últims anys.

—Les Illes Balears són el territori més espoliat fiscalment de l’estat espanyol. Com es pot frenar l’espoliació? Confieu en les hipotètiques reformes del sistema de finançament?
—De confiança en el govern espanyol, poca. Per no dir gens. Tenim davant una situació històrica que s’ha repetit amb governs espanyols del PP i del PSOE. Per tant, pensar que això serà fàcil seria ben absurd. Però això és una qüestió bàsica. A les Illes Balears no es pot encarar el dèficit de serveis públics sense un finançament que canviï de dalt a baix. Com es pot fer? Proposam que hi hagi un gran pacte econòmic, social i polític de tota la societat de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en relació amb el dèficit fiscal. Tothom ha de ser conscient d’aquesta situació i comprometre’s a capgirar-la. Tots els partits s’han de comprometre a defensar les mateixes coses al parlament i a Madrid. No pot ser que es repeteixi el discurs històric del PP i el PSIB que a les Balears reconeixen el mal finançament i quan arriben a Madrid se n’obliden completament. Qualsevol pacte exigeix que els partits que en formin part es comprometin a defensar aquesta qüestió fins a les últimes conseqüències. El canvi del sistema de finançament és determinant per al futur de les Illes Balears.

—Quines passes es podran fer en l’àmbit de l’autogovern? Es tracta d’adquirir noves competències o d’avançar cap a l’autodeterminació?
—Nosaltres som molt ambiciosos. Però també realistes. La situació social de Mallorca i les Balears en general de la reivindicació del dret de decidir és molt lluny de la de Catalunya. Molt lluny. Dels 59 diputats que hi ha al parlament balear tan sols 6 estam d’acord en el dret de decidir. Per tant, ens queda molt recorregut. La primera cosa que hem d’aconseguir és fer créixer els representants favorables. Cal avançar en el dret de decidir de cadascuna de les illes sobre els temes que decideixin els ciutadans. És ver que nosaltres tenim els dos vessants al programa: la llei de consultes, la cogestió aeroportuària reconeguda a l’estatut, la sobirania fiscal com tenen alguns territoris de l’estat…; i també el dret de decidir.

—El dret de decidir és la fórmula, però quin és el vostre objectiu?
—Jo, personalment, defens un estat propi per a les Illes Balears. Que en el futur, si ho volgués la gent, es podria confederar amb la resta de Països Catalans. Ara per ara, això és una utopia. Hem de ser realistes. Hem d’anar fent passos a poc a poc per poder anar avançant.

—Abans heu parlat d’un canvi de model econòmic a les Illes. Hi podem aprofundir?
—Hi ha un monocultiu turístic absolutament imperant que necessita cada vegada més turistes per a poder funcionar. Això no produeix prosperitat compartida. Tenim un model que cada vegada té més tirada a l’hotel total. Un hotel que ofereix tots els serveis i que comença a funcionar amb tarifa de ‘tot inclòs’. Per tant, la resta de teixit empresarial, mitjana empresa i petita, no se’n beneficia. A més, el model afavoreix l’explotació laboral i el treballador té una càrrega de feina cada vegada més gran damunt seu. Aquest és el model de futur que volem? Nosaltres veim clar que no. Hem de diversificar l’economia, defensar un turisme de qualitat, les noves tecnologies, la innovació, la indústria agroalimentària, la indústria audiovisual, i tot d’espais que tenen molt futur i que ara no són prioritaris per al govern.

—El nivell de desocupació és preocupant…
—A les Illes tenim dos problemes molt grossos: la desocupació entre el 18% i el 20%, molt preocupant; i la manca de creació de feina de qualitat. Hi ha molta precarietat i massa temporalitat. Els salaris van a la baixa. Hem d’encarar aquesta situació i posar la mirada cap a un futur amb noves sortides i més diversificació econòmica. Ara mateix no hi ha inversió en innovació. Nosaltres volem crear districtes innovadors a Palma i dur la Facultat de Medicina a les Illes, que no n’hi ha. Amb això hem de poder fer el bot que ara no podem fer.

—Les últimes enquestes publicades pronostiquen una repetició dels resultats de Més: entre 4 i 6 diputats. Què impedeix el vostre creixement en un moment que la dreta retrocedeix?
—És un tòpic, però és així: hem de veure quin serà el resultat el 24 de maig. Fem una campanya molt diferent de la resta de partits. Arriba a molta gent a través de les xarxes socials, del tu a tu, dels mitjans tradicionals… Molta gent ens reconeix la proposta en positiu que fem. I som la força progressista que té més capacitat de presentar candidatures en l’àmbit municipal. Les eleccions al parlament són el mateix dia que les municipals i això ens donarà un vot que ara les enquestes no detecten. Les candidatures municipals estiren molt i som els que tenim més implantació municipal a Mallorca i Menorca. Ara caldrà esperar un bon resultat de la feina feta des de fa molt temps per a poder liderar el canvi que necessiten les Illes. Ara, també és cert que les enquestes ens dibuixen un panorama complicat i molt obert. Nosaltres érem clarament l’única alternativa progressista i han aparegut noves opcions.

—Podem i Ciutadans poden entrar amb força.
—Tenen un avantatge molt important sobre nosaltres. Surten a les principals cadenes de televisió estatal cada dia. I nosaltres no hi sortim mai. La nostra opció fa feina per Mallorca des de Mallorca i els únics interessos que nosaltres prioritzam són els de Mallorca. I aquestes formacions noves tenen la mirada posada a les eleccions espanyoles del novembre. Les eleccions al parlament balear són instrumentals, per a ells. De fet, no havia passat mai que hi hagués tanta intromissió des de les centrals de Barcelona o Madrid —Ciudadanos i Podemos, respectivament— fins i tot decidint a dit estratègies i candidats. Un sucursalisme i centralisme com no s’havia vist mai a Mallorca. Pens que els ciutadans ho sabran veure. Nosaltres no depenem de ningú i aquest és el nostre gran avantatge.

—Com dèieu, les enquestes dibuixen un panorama complicat amb molts partits al parlament. Per desbancar el PP, caldrà un govern de coalició. Quines lliçons heu tret dels errors del passat que puguin servir per a no repetir-los?
—Efectivament, és segur que no hi haurà majories absolutes. Fins i tot el PP veu clar que hauran de pactar amb algú. I han canviat el missatge per adaptar-lo a la nova realitat. L’esquerra, la dreta, el sobiranisme, tots tenim clar que hi haurà d’haver pactes. Per nosaltres, qualsevol pacte partirà de la base del compromís sobre un programa molt detallat, ambiciós i clar. Només pactarem amb els partits que defensin l’educació, el canvi de model econòmic i una millora del finançament. L’única manera que els pactes surtin bé és que tothom tingui clar que cal molta coordinació i que tots hem de créixer. Un dels problemes dels pactes és mirar-se de cua d’ull i funcionar pensant en estratègies de partit per darrere. Nosaltres això ho veim molt clar i tenim l’experiència de ser una formació creada a partir de pactes i més pactes entre partits diferents. Més és una confluència de partits i d’independents amb procedències i tradicions diferents. Tenim una cultura de pacte ben consolidada.

—La recuperació de la llengua és una línia vermella vostra a l’hora de pactar? Podem no ho té gens clar això…
—Sabem que la gent de Podem té un discurs ambigu i contradictori. No diuen les mateixes coses a Mallorca i a Eivissa, per exemple. Però nosaltres ho tenim claríssim i és innegociable. El català ha de ser la llengua vehicular a les escoles, s’ha de recuperar la direcció general de Política Lingüística, el català s’ha de normalitzar i hem de recuperar la recepció dels canals que s’han perdut ara a la TDT. Hem de tornar a participar en l’Institut Ramon Llull. Hi ha moltes coses a fer. No se’ns ocorr d’entrar en un govern que això no ho tingui claríssim. Això no és objecte de possible negociació. Alguns altres per ventura hauran de fer qualcuna reflexió… Nosaltres ho veim claríssim.

—Les Illes han estat notícia tristament pels nombrosos casos de corrupció. Com ho fareu per impedir la imatge de Mallorca com una ‘Sicília sense morts’, en paraules de Guillem Frontera?
—El canvi de govern ha de tenir clara la ‘corrupció zero’. Corrupció zero. Nosaltres vam fer una campanya fa poc que tenia un lema molt clar: ‘Fem fora la màfia.’ A les Illes és molt necessari. Hem acabat la legislatura amb la comissió d’investigació de l’Hospital de So n’Espases, la gran martingala urbanística i econòmica que va deixar en Jaume Matas. Hi han comparegut personatges com l’ex-president Matas, l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas, Florentino Pérez, Villar Mir… Hem pogut veure una manera de fer les coses absolutament denunciable. Aquestes pràctiques s’han de desterrar.

—Una mala imatge pel país.
—Com a mallorquí és una pena de veure Mallorca vinculada constantment a aquests escàndols de corrupció a les portades dels diaris. No és motiu d’orgull ni podem estar-ne gens contents. Hi ha molta feina a fer. Transparència, participació… són les maneres que tenim per a contrarestar aquestes pràctiques. Per això nosaltres exigim corrupció zero. L’última cosa que hem sabut en la comissió d’investigació és que la seu del PP a Mallorca va ser finançada amb diners d’un empresari… Un altre escàndol. En paraules del meu antecessor, en Pere Sampol: ‘Això és es colmo.’

Resum de l’entrevista en vídeo:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any