Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  16.04.2015  06:00

Autor/s: Josep Rexach

La Generalitat manté l'acció exterior malgrat l'atac jurídic espanyol

El Tribunal Constitucional espanyol accepta a tràmit el recurs del govern de Rajoy · El govern català hi presentarà recurs

Men?ame
 

L'acció exterior de la Generalitat de Catalunya és una de les obsessions del PP i del govern de Mariano Rajoy. L'ofensiva jurídica contra la llei d'acció exterior de la Generalitat, aprovada fa poc, va tenir resposta ahir del Tribunal Constitucional, que va acceptar a tràmit el recurs que havia presentat l'executiu espanyol. I això implica, automàticament, la suspensió de la llei durant un període màxim de cinc mesos fins que no es resolgui el conflicte de competències presentat per l'estat. Fonts de la Generalitat han dit a VilaWeb que durant aquest temps l'acció exterior del govern no se'n ressentirà.

La suspensió cautelar de la llei no afectarà la feina rutinària en afers estrangers ni de la secretaria d'Exteriors de la Generalitat ni del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat, que mantindran les reunions i activitats.

D'una altra banda, el govern presentarà un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per mirar d'aixecar la suspensió, tot adduint que la llei no és pas inconstitucional.

Els arguments de la Generalitat

El govern considera que té l'empara jurídica d'una sentència del Tribunal Constitucional mateix de fa més de vint anys. És la sentència 165/1994, que dictaminava que les comunitats autònomes podien acomplir polítiques d'acció exterior. Aquella sentència responia al recurs del govern espanyol contra una oficina del govern basc a Brussel·les, que considerava que trepitjava competències seves. Però el TC va concloure que hi havia àmbits en què un govern autonòmic podia fer política exterior, sempre que no interferís en els tractats internacionals, en la representació exterior de l'estat, en 'l'assumpció de responsabilitat internacional' ni en 'la direcció de política exterior'.

El govern català entén l'admissió a tràmit del TC com una decisió purament política, sense base jurídica. Recorda que el PP ja va portar la llei al Consell de Garanties Estatutàries, que la va deixar intacta. I recorda també el consens polític que va tenir en el moment de l'aprovació, amb 100 vots a favor (CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA), 29 en contra (PPC i Ciutadans) i 3 abstencions (CUP).

En canvi, el govern espanyol, que actua amb l'aval del Consell d'Estat, considera que la llei catalana és totalment inconstitucional perquè vulnera l'article 149.1 de la constitució --que reserva a l'estat la competència exclusiva en relacions internacionals-- i també el 97 --que atribueix al govern espanyol la direcció de la política exterior.

La llei

La llei d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea defineix les línies generals d'actuació, les estructures organitzatives i els mecanismes de planificació i gestió de l'acció exterior de Catalunya.

A l'hora de desplegar-la, la Generalitat va impulsar les dues noves delegacions de Roma i Viena, que ampliaven la xarxa integrada per les de Brussel·les, Washington, París, Londres i Berlín.

Segons l'executiu espanyol, la llei catalana va contra la constitució i la llei d'acció exterior espanyoles. I la raó, segons el govern de Rajoy, és que la llei catalana vol desenvolupar una diplomàcia pública de Catalunya però com que Catalunya no és estat no és un subjecte internacional i no té capacitat per a establir aquestes relacions diplomàtiques.

A més, el govern d'Espanya considera il·legal l'obertura de les delegacions de Roma i Viena, la intensificació en les tasques d'interlocució exterior i bona part del decret del 23 de desembre del 2014 que modificava el grau de representació de la delegació de Brussel·les.

Men?ame