16.04.2015 - 06:00
Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) és degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i directora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la mateixa universitat. Ha publicat articles sobre les balances fiscals i el sistema de finançament autonòmic. Ha estat vinculada al món del sobiranisme des de sempre. Es va destacar, per exemple, com a activista de les consultes sobre la independència als municipis.
—Per què i per a què voleu la independència?
—Crec que de moment la humanitat no ha trobat cap manera millor d’organitzar les seves institucions polítiques que els estats democràtics i independents, basats en la sobirania del poble. El poble català és una nació conscient de ser-ho i, per tant, té el dret d’organitzar-se políticament com ho fan els altres pobles del món.
Hi ha alguns pobles, molt pocs, que han aconseguit d’unir-se entre si, en formes relativament harmonioses d’estats plurinacionals respectuosos de la diversitat. Però no ha estat el cas de l’estat espanyol. Per tant, crec que la millor manera de garantir la llengua pròpia del poble català, el benestar dels seus ciutadans i unes institucions plenament democràtiques és la independència.
—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—Atès que el poble català ha sobreviscut en condicions difícils, marcades per intents d’aniquilació cultural i política, i tot i això ha estat capaç d’integrar onades migratòries molt importants, pot aportar al món una capacitat d’integració de cultures diverses, relativament oberta, que no es basi ni en l’assimilació agressiva ni en el comunitarisme fragmentador. El catalanisme ha tingut un caràcter marcadament cívic i cultural, i ha anat acompanyat d’un projecte col·lectiu integrador de benestar, cohesió social i progrés. El moviment social i polític per la independència ha mantingut aquestes característiques tradicionals del catalanisme, i pot conformar una bona base per a constituir un estat català independent capaç de mantenir una identitat forta, però alhora acollidora i integradora d’unes altres identitats, amb una ciutadania compromesa amb la col·lectivitat i oberta i sensible als problemes del món.
