15.04.2015 - 12:08
El Tribunal Constitucional ha suspès la Llei d’Acció Exterior aprovada pel Parlament de Catalunya. En la reunió d’avui el TC ha admès a tràmit el recurs que el govern espanyol va presentar contra la llei. L’admissió a tràmit implica la suspensió automàtica de la norma per un període mínim de cinc mesos, perquè l’executiu de Rajoy va incloure al recurs la petició que s’apliqui l’article 161.2 de la Constitució, que deixa sense efecte qualsevol norma autonòmica que impugni l’Estat. Aquesta decisió no suposa un posicionament de fons dels magistrats respecte a la norma, de fet, el Tribunal Constitucional pot emetre sentència abans que expirin els cinc mesos, i decidir si aixeca o manté la suspensió.
El recurs de l’Estat
El recurs de l’Estat constava a l’ordre del dia del ple del TC d’aquesta setmana i el conseller Homs ha anunciat la seva admissió a tràmit durant el ple del Parlament d’aquest dimecres. El portaveu del govern ha recordat que el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que la norma s’adequa a la Constitució i a l’Estatut.
El govern espanyol va presentar el recurs el passat 6 de març perquè considera que en la mesura que Catalunya no és un estat no pot desenvolupar una acció diplomàtica, tal com -al seu entendre- recull el text aprovat al Parlament amb l’aval del Consell de Garanties Estatutàries.
Segons l’executiu de Rajoy, que també actua amb l’aval del Consell d’Estat, la llei vulnera els articles 149.1 tercer de la Constitució, que reserva a l’Estat la competència exclusiva en relacions internacionals, i també el 97, que atribueix al govern espanyol la direcció de la política exterior.
Els magistrats han notificat a la Generalitat, el Parlament i al govern espanyol aquest mateix dimecres el seu acord d’admetre a tràmit el recurs. El govern català i el Parlament disposen ara de la possibilitat de presentar al·legacions contra aquesta decisió.
La llei
La Llei d’Acció Exterior i de relacions amb la Unió Europea defineix les línies generals d’actuació, les estructures organitzatives i els mecanismes de planificació i gestió de l’acció exterior de Catalunya.
En el seu desplegament, la Generalitat va posar en marxa les dues noves delegacions de Roma i Viena, que ja han estat recorregudes també per la via administrativa pel govern espanyol. Va ampliar d’aquesta manera la xarxa de què ja disposava a Brussel·les, Washington, París, Londres i Berlín.
Segons l’executiu espanyol, la Llei catalana va en contra del que marca la Constitució i la Llei d’acció exterior espanyola, que estableix que la direcció de la política exterior de l’Estat correspon al govern espanyol, perquè busca desenvolupar una diplomàcia pública de Catalunya però com que Catalunya no és un Estat no és un subjecte internacional i no té capacitat per establir aquestes relacions diplomàtiques.
A més, l’Estat considera il·legal l’obertura de les delegacions de Roma i Viena i la intensificació en les tasques d’interlocució exterior i bona part del decret del 23 de desembre del 2014 que modificava el grau de representació de la delegació de Brussel·les.
