Escola feta a casa

L’article 14 de la Declaració Europea dels Drets Humans reconeix el dret dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques. Però què vol dir això de conviccions pedagògiques? Actualment hi ha vàries alternatives educatives més enllà de l’escola tradicional, encara que no sempre són suficientment conegudes ni estan legalment legitimades. El ‘homeschooling’ n’és una d’elles. Es tracta d’una opció basada en l’educació a casa i en família. De manera que els nens no assisteixen a l’escola pròpiament dita, si no que és l’escola la que es trasllada a casa.

Una raó de ser

La Maria Bellmunt és mestra i mare de quatre fills. Cap d’ells va a l’escola. “Quan els nens van néixer teniem una noia nativa que els ensenyava anglès, i al veure que passant poques hores amb ella aprenien molt més que a l’escola, ens vam adonar de que aquest sistema potser no era tan dolent. Vaig poder deixar de treballar i dedicar-m’hi. Mai hem necessitat l’escola”, explica. Són diversos els motius que porten els pares a plantejar-se no portar els seus fills a l’escola. En el cas de la Maria i el seu marit, no consideren que n’estiguin prescindint, simplement han “escollit una opció que s’adapta millor als nostres valors, de la mateixa manera que hi ha qui prefereix l’escola privada a la pública”.

És diferent el cas de l’Anna Ferrer, mare de quinze fills que ha educat a casa durant trenta cinc anys. Autora del llibre ‘Educar en família, un repte que genera passió’, és crítica amb les mancances de l’escola tradicional a l’hora de potenciar l’autonomia, les bones maneres o la disciplina dels infants. Tal com ella mateixa explica, “per nosaltres era molt important inculcar als nostres fills valors com l’honestedat o l’ètica, alguns dels quals ara s’estan perdent”.

Educar en família

Tan la Maria com l’Anna estan familiaritzades amb ‘Educar en Família’, la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació del Homeschooling. Des de la Coordinadora calculen que hi ha aproximadament cinc centes famílies de tot Catalunya que estan adscrites en aquesta associació, tot i que és difícil establir una xifra concreta donades les dificultats d’encaix legal d’aquesta pràctica. A través de l’organització organitzen grups de trobada arreu del territori, des dels quals es proposen sortides o tallers. Així, cada setmana hi ha programades diverses activitats de manera que es garanteix la socialització entre les famílies i els nens.

Tanmateix, la principal lluita d’’Educar en família’ no és altra que fer pressió al govern i partits polítics per tal que reconeguin la legitimitat i la legalitat del ‘homeschooling’ com a alternativa a l’escolarització tradicional. I és que, tal com explica Maria Bellmunt, “estem totalment desamparats i algunes famílies no volen parlar-ne per por a què els serveis socials els puguin prendre els fills”. Des de la Coordinadora expliquen que no és normal arribar a judici per educar a casa i que, en el més extrem dels casos la justícia pot obligar a les famílies a introduir els fills al sistema escolar. De fet, aquest va ser el cas personal de l’Anna Ferrer, una de les fundadores de la Coordinadora, que va haver d’escolaritzar els seus fills a Barcelona durant cinc anys.

Proves de nivell

“Tot plegat és curiós perquè, en molts casos, es demostra que els nens educats a casa tenen els mateixos coneixements, o fins i tot superiors, que els nens escolaritzats”, afegeix Anna Ferrer. El cert és que la dinàmica de treball dels nens que s’eduquen a casa és semblant a la de qualsevol escola. “Ens llevàvem, fèiem deures, una estona de descans per esmorzar, tornàvem a treballar i després ajudàvem a casa abans de preparar el dinar”, explica en Pau, un dels fills d’Anna Ferrer, que no va arribar a estar mai escolaritzat. “Al parc tenia contacte amb nens que anaven a l’escola i era normalíssim. Sí que hi veia alguna diferència però no em semblava estrany. Jo mai vaig necessitar anar a  l’escola”, recorda.

De fet, en Pau també ha optat per educar els seus fills a casa tot i que amb diferències respecte l’educació que ell va rebre: “com que la situació social no és la mateixa, no ens amaguem de que eduquem a casa i tampoc fem servir llibres de text, si no que ensenyem el que dicta el currículum a través de projectes o sortides”.

El contrapunt

No obstant, hi ha sectors de la societat que són molt crítics amb el ‘homeschooling’. L’educació a casa pot substituir tot el que s’aprèn a l’escola? “Veig difícil que des d’un entorn familiar es puguin desenvolupar les mateixes competències que s’ofereixen en una escola”, explica la psicopedagoga Dolors Rodoreda. “Quan un infant està escolaritzat, es pot beneficiar tan dels avantatges educatius que obté dins el context escolar com dels del familiar”, afegeix.

En aquest sentit, però, Rodoreda també admet ser conscient dels defectes que té l’escola com a institució però, tot i així, “hi ha centres educatius amb projectes diferenciats que potencien els valors de l’autonomia i l’autoaprenentatge”. Encara que, en qualsevol cas, segons Rodoreda, “l’absència d’aquests valors no és motiu suficient per prendre una decisió tan important en el desenvolupament d’un infant”.

Qui ensenya?

En aquest context de polèmica, guanya rellevància la figura del professor que, alhora, també passa a ser qüestionada. “Quan els nens comencen la guarderia, es fan mil preguntes als pares sobre la seva vida personal i professional. Però ningú pregunta res a la professora que se suposa que és la persona que ha d’educar els nostres fills”, afirma Anna Ferrer. En la mateixa línia, a la pregunta de si estan fent bé la seva feina els professors, la psicopedagoga reconeix que “una bona formació del professorat encara és una assignatura pendent al nostre país, però també hi ha molt bons professionals. No totes les famílies poden compensar la tasca d’aquests experts tot i les bones intencions”.

La polèmica segueix oberta i el debat sobre la taula. Topen opinions contradictòries que ens fan reflexionar entorn aquest fenomen. El cert és que, per exemple, universitats de prestigi internacional com Harvard s’han mostrat en els darrers anys interessades en aquest tipus d’estudiants, ja que valoren més les aptituds i actituds que no pas els coneixements.

En altres països, de fet, es considera el ‘homeschooling’ com una opció educativa més dins la legalitat. No és aquest el cas de Catalunya i Espanya on, ara encara, les institucions es pregunten si és convenient encaixar l’educació a casa en el marc legal i com fer-ho per protegir els drets dels infants. “Cal doncs definir què entenem per educació de qualitat i quins són els punts forts i febles de l’educació a casa”, conclou Rodoreda.