L’ex-director de Método 3 acorrala Camacho en el cas Camarga

  • 'Va mentir, va consentir l'enregistrament', va dir al parlament Francisco Marco

VilaWeb
VilaWeb
ACN – Redacció
14.04.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les dues últimes sessions de la comissió d’investigació sobre el frau fiscal al parlament han deixat la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, en una situació força compromesa. Divendres era Victoria Álvarez, l’ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola, qui disparava contra Camacho en relació amb l’enregistrament de la conversa de totes dues a la Camarga el juliol del 2010. I ahir fou l’ex-director de Método 3, l’agència de detectius que va fer l’enregistrament, qui va atacar la dirigent popular: Francisco Marco va denunciar-la per calúmnies i va dir que era responsable d’haver encarregat l’espionatge.

‘Vostè, senyora Camacho, ho sabia; vostè ho va consentir. Va ser l’entorn de Camacho qui va encarregar l’enregistrament legal de la Camarga’, va dir Marco.

Va insistir que l’enregistrament de la conversa fou legal, perquè tenia el consentiment d’una de les dues parts, és a dir, la part de Sánchez-Camacho. I, en aquest sentit, va recordar qui era que va aparèixer en les fotografies: Maria Victoria Álvarez.

En aquest vídeo podeu veure un dels moments més contundents de les declaracions de Marco:

L’ex-director de Método 3 va dir: ‘Aquesta vegada no tindreu, senyors del PP de Catalunya, els mitjans de comunicació al vostre costat. Els diputats d’aquest parlament no permetran que torneu a arrasar la meva vida. I els fiscals i els jutges d’aquesta ciutat no admetran que us cregueu amb la potestat d’intentar matar civilment un ciutadà espanyol perquè tots s’han adonat que Alícia Sánchez-Camacho va mentir i em va denunciar estant darrere de l’enregistrament de la Camarga’.

Després d’aquesta intervenció inicial, fou el torn de les preguntes del diputat republicà Oriol Amorós. Li va demanar qui havia fet l’encàrrec de l’enregistrament. Marco havia parlat abans de ‘l’entorn de Sánchez-Camacho’, però Amorós li demanà que fos més precís. I Marco va dir: ‘No puc dir qui va ser perquè em dec al secret professional. No puc dir qui ho va fer ni ho he de dir. És algú de l’entorn més personal.’ Aleshores, Amorós li va demanar: ‘La senyora Camacho s’ha defensat dient que la visita a la sala del dinar d’un secretari personal seu podria tractar-se d’un guardaespatlles. Qui va pagar el dinar?’ I Marco respongué: ‘No puc respondre perquè tinc signats uns pactes de confidencialitat que sí que respectaré.’

Amorós va dir que l’únic argument de la compareixença de Camacho que li havia semblat lògic era que no hauria tingut una conversa amb el to que va tenir aquella si hagués sabut que l’enregistraven. Marco va replicar: ‘No em pertoca de fer una valoració d’aquesta mena. Sí que li diré que la tècnica perquè la persona que tinc davant se senti còmoda i parli és situar-me al seu nivell i parlar-li de les coses que li poden interessar.’ ‘Què fa que un enregistrament sigui legal?’, li va demanar Amorós. I Marco va respondre: ‘En qualsevol conversa, si una part hi consent, l’enregistrament ja és legal. No puc enregistrar-los sense el consentiment d’un dels qui participen a la conversa.’

Deixa Zaragoza al marge

‘Quin paper va tenir-hi el senyor Zaragoza?’, va demanar Amorós. La resposta de Marco: ‘Jo no el conec ni l’he vist mai. El PSC, institucionalment, com a partit polític, no ha contractat mai Método 3 per fer l’enregistrament de la Camarga.’ Però Amorós va recordar: ‘Hi ha uns quants correus electrònics que denoten confiança entre la seva cap d’operacions, la senyora Villena, i la gerent del PSC sobre les formes de facturació i els conceptes que calia posar a les factures.’ Marco va respondre: ‘Jo no conec la senyor Brugué. Sempre que hem treballat per al PSC ho hem fet en auditories d’informació i mai no ens han encarregat investigacions.’

En les respostes als diputats dels altres grups, Marco va dir: ‘Quan he treballat per a algun partit polític ha estat per a fer investigacions internes. Normalment és perquè hi ha hagut algun cas de corrupció o algun escàndol. I abans de prendre cap decisió, hi ha partits que volen saber què ha passat. N’hi ha que fan fora l’implicat i n’hi ha que intenten amagar el cas donant-li un sou i mirant d’aconseguir que els mitjans no en parlin.’

En resposta a una pregunta de la diputada de CiU Meritxell Borràs, Marco va dir: ‘Que el Ministeri d’Interior utilitza la brigada d’intel·ligència de la policia espanyola per fer informes a Catalunya, no tan sols ho he dit, sinó que ho tinc escrit.’ I va afegir: ‘He estat votant del PP fins fa dos anys. No crec en els moviments independentistes catalans. Però crec que es pot defensar la unitat d’Espanya sense vulnerar els drets dels ciutadans.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any