10.04.2015 - 15:44
El president de la Generalitat, Artur Mas, assegura en un article al Frankfurter Allgemeine Zeitung que ‘Espanya hauria de mostrar més maduresa democràtica’ davant de les reivindicacions catalanes. Mas escriu al rotatiu alemany que Madrid ‘s’amaga’ darrere ‘de pseudoarguments legalistes perquè no té la valentia política necessària’ per acceptar un referèndum. El president de la Generalitat reitera que el 27-S tindrà un ‘innegable caràcter plebiscitari’ perquè ‘l’Estat espanyol i els seus tribunals impedeixen un referèndum acordat’ i no hi ha ‘altra sortida’. Mas defensa que ‘salvant totes les distàncies’ a Catalunya hi ha un ‘moviment popular similar’ al que ‘va fer caure el mur de Berlín’.
Els llibres d’història diran si Catalunya està inventant una nova manera de resoldre conflictes polítics i territorials’, assegura Artur Mas al FAZ, on recorda que les grans manifestacions de la Diada se situen ‘entre les més multitudinàries de la història mundial’. ‘Es pot discutir la precisió de les xifres, però no la seva magnitud ni la força d’aquest moviment ciutadà, que inclou gent de gairebé tots els partits’, defensa. Per Mas, les xifres de participació a les manifestacions són ‘imponents’ per un país amb 7,5 milions d’habitants. ‘Traslladat a Alemanya és com si 19 milions de persones sortissin al carrer’, remarca.
En l’article, part d’una campanya de pedagogia a la premsa internacional, Mas alerta que ‘en democràcia hi ha una prohibició que és difícilment justificable, i que com a tal costa d’acceptar: la prohibició de votar’. El president de la Generalitat defensa que a Catalunya hi ha ‘des de fa temps’ una majoria de la població que ‘vol votar sobre el seu futur polític’ però a qui Madrid denega l’opció amb arguments legals. ‘Hi ha un país que reclama votar i que no entén els arguments que se’ls ofereix per impedir-ho’, insisteix.
‘Els ciutadans estem al servei d’una llei o hauria de ser a l’inrevés?’, pregunta Mas al FAZ, i reitera: ‘El govern espanyol no s’adona que pot convertir Espanya en una gàbia?’. En aquest sentit, el president de la Generalitat argumenta que ‘els quaranta anys de dictadura i de no poder votar ni decidir res ja queden molt lluny i Espanya hauria de mostrar més maduresa democràtica’.
Mas també defensa que reclamar la independència i fer-ho en el marc de la UE ‘no és res que ens hauríem inventat els catalans’. ‘Des del 2004 s’han incorporat 13 nous estats a la UE, dels quals 7 no eren independents abans del 1990’. Segons Mas, si els catalans voten a favor dels partits del ‘sí’ el 27-S ‘el nou govern tindrà un mandat democràtic per complir’ i completarà les estructures d’Estat fer garantir ‘una transició normalitzada’. ‘Negociarem amb l’Estat espanyol i amb la UE el calendari i els termes de la constitució d’un nou estat europeu. Haurem fet una cosa tan senzilla i complicada alhora com exercir la democràcia’, conclou.
Llegiu a continuació l’article íntegre en català:
‘Catalunya té dret a votar
En democràcia, hi ha una prohibició que és difícilment justificable i que com a tal costa d’acceptar: la prohibició de votar. A Catalunya hi ha, des de fa temps, una majoria de la població que vol votar sobre el futur polític d’aquest territori. Vol poder decidir si Catalunya ha de continuar formant part de l’Estat espanyol o si ha arribat el moment de constituir-se en Estat independent i unir-se al concert de les nacions sobiranes en el marc de la UE. Això no és res que ens hauríem inventat els catalans: des del 2004 s’han incorporat tretze nous Estats a la UE, dels quals set no eren independents abans del 1990.
La població catalana ha expressat aquesta voluntat de votar sortint de manera massiva al carrer i manifestant-se d’una manera que, com a president d’aquest país, m’enorgulleix especialment. Ho han fet de forma cívica i pacífica, amb imaginació i en positiu, sense anar en contra de ningú. El setembre de 2012 van ser 1.5 milions de persones a Barcelona amb el lema „Catalonia, next State in Europe“, l’any següent van ser 2 milions els qui van enllaçar les mans a la via catalana al llarg de 400 km i l’any passat una gernació similar va formar una V gegant als carrers de la capital. Per a un país de menys de 7.5 milions d’habitants, són xifres imponents. Traslladat a Alemanya, és com si més de 19 milions de persones sortissin al carrer.
La premsa internacional n’ha deixat constància i els experts situen la manifestació de l’any passat entre les més multitudinàries de la història mundial. Òbviament es pot discutir la precisió de les xifres, però no la seva magnitud ni la força d’aquest moviment ciutadà, que inclou gent de gairebé tots els partits. A Catalunya tenim un moviment popular similar al que, salvant totes les distàncies, va fer caure el mur de Berlín fa 25 anys: ferm i compromès amb la seva causa. Els llibres d’història diran si Catalunya està inventant una nova manera de resoldre conflictes polítics i territorials.
La població no està sola en la seva reiterada reclamació del dret de votar, quantificada en diferents enquestes al voltant del 80%, incloent moltes persones que estan en contra de la independència. Al Parlament de Catalunya, el 79% dels diputats hem expressat la voluntat de votar, com així ho han fet un 97% dels alcaldes i milers d’associacions i entitats. En definitiva, hi ha un país que reclama votar i que no entén els arguments que se’ls ofereixen per impedir-los-ho.
D’arguments, de fet, només n’hi ha un: la Constitució Espanyola no ho permet. Aquest és el motiu que el president Rajoy i els seus ministres repeteixen com un mantra. La Constitució estableix que Espanya és indivisible i d’aquí no es mouen. Aquest argument, a més, és fals: la Constitució no contempla la independència, però un referèndum és el pas previ i només implica consultar als ciutadans. El problema de fons, és clar, no és jurídic, sinó polític. Tenim un problema polític i el Govern espanyol s’amaga darrere de pseudoarguments legalistes perquè no té la valentia política necessària per afrontar-lo.
Els ciutadans estem al servei d’una llei o hauria de ser a l‘inrevés? L’Estat espanyol només pot plantejar legalitat davant la legitimitat democràtica? El govern espanyol no s’adona que no pot convertir Espanya en una gàbia? Els quaranta anys de dictadura i de no poder votar ni decidir res ja queden molt lluny i Espanya hauria de mostrar més maduresa democràtica.
El proper dia 27 de setembre els catalans votaran per conformar el Parlament de Catalunya, però seran unes eleccions diferents perquè tindran un innegable caràcter plebiscitari. Ja que l’Estat espanyol i els seus tribunals impedeixen fer un referèndum acordat i pactat, tal com s’ha fet al Canadà i al Regne Unit amb absoluta normalitat, els catalans no tenim altra sortida que utilitzar unes eleccions parlamentàries com a instrument per veure quin és el suport popular per configurar un Estat català.
Els principals partits compromesos amb aquesta possibilitat ho explicitaran al seu programa electoral. Si el resultat és favorable a la creació d’un Estat català independent, el nou govern tindrà un mandat democràtic per complir. Completarem les estructures d’Estat per garantir una transició normalitzada i negociarem amb l’Estat espanyol i amb la UE el calendari i els termes de la constitució del nou Estat europeu. Haurem fet una cosa tan senzilla i complicada alhora com exercir la democràcia.’
