25.03.2015 - 14:32
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha decidit d’atorgar el Premi Nacional de Cultura 2015 al periodista i crític d’art Josep Maria Cadena, la ballarina Guillermina Coll, l’actriu Núria Espert, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, la Fundació Privada Espai Guinovart, al poeta Francesc Parcerisas, a l’especialista en Josep Pla Xavier Pla, el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, l’artista Amèlia Riera i el director de cinema Jaime Rosales. Amb la seva elecció, el Consell vol posar de relleu deu referents que contribueixen a enriquir i enaltir el projecte cultural català. La cerimònia de lliurament del guardó es farà el 17 de juny.
Seguint la dinàmica dels darrers dos anys, el CoNCA ha escollit els guardonats sota la ca¬tegoria única de Premis Nacionals de Cultura. El guardó reconeix figures amb repercussió internacional o pertanyents a l’àmbit local, però amb una gran transcendència en la memòria col·lectiva catalana. Es tracta de la distinció més rellevant de l’àmbit cultural a Catalunya per l’excel·lència de la seva obra, la continuïtat de la seva tasca fins l’actualitat i la mirada pròpia i innova¬dora que cadascun d’ells ha aportat en el seu àmbit d’activitat.
A través dels Premis Nacio¬nals de Cultura, el CoNCA també vol distingir la dimensió social, pedagògica, de cohesió, d’identificació compartida i de creació de comunitat de la cultura, i vol integrar la cultura en el consum quotidià de la societat.
El jurat encarregat d’escollir els guanyadors de 2015 està format per Carles Duarte, Gemma Sendra, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola, tots membres del Plenari del CoNCA, l’òrgan de màxima decisió d’aquesta institució.
Uns premis per reconèixer la diversitat territorial
Més enllà de la trajectòria, l’obra recent i l’excel·lència dels guardonats, la territorialitat tam¬bé ha estat un criteri clau per la selecció dels Premis Nacionals de Cultura d’aquesta edició, que reconeixen el talent del conjunt del territori català.
La vocació descentralitzadora del CoNCA s’evidencia amb l’elecció entre els premiats del gironí Xavier Pla; la Fundació Privada Espai Guinovart, assentada a la po¬blació d’Agramunt (Lleida), i de l’emblemàtic grup de música tradicional de les Terres de l’Ebre Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Josep Maria Cadena (Barcelona, 1935)
El jurat li atorga el premi per la seva dilatada trajectòria en l’àmbit de la crítica d’art i especialment per la seva contribució a l’estudi, la difusió i l’anàlisi del periodisme gràfic català, des dels autors de les revistes de primers de segle XX fins als més contemporanis. Amb més de setanta-cinc títols publicats, ha dut a terme una tasca intel·lectual que ha culminat amb les publicacions els darrers anys d”Els dibuixants del ¡Cu-cut!’, dedicades a les magnes figures d’Opisso (2013) i Junceda (2013-2014).
Els estudis de Cadena vinculen, segons el CoNCA, la consciència i l’afirmació de les arrels dels mitjans de comunicació catalans amb la il·lustració. Més enllà de la seva dimensió periodística, la tasca de Cadena conté una dimensió artística i de tradició que la fan única i essencial en el patrimoni cultural i periodístic català.
Guillermina Coll (Barcelona, 1951)
El CoNCA li atorga el Premi Nacional de Cultura per la seva significativa aportació a la dansa catalana i al seu ensenyament. Ha destacat com a primera ballarina del Gran Teatre del Liceu, com a solista del Ballet de Valònia i del Reial Ballet de Flandes, i ha dirigit Dart Companyia de Dansa. Des de l’Institut del Teatre, ha esdevingut un pilar en l’àmbit pedagògic i la seva tenaç dedicació a l’ensenyament de la dansa al nostre país ha deixat una significativa empremta en les noves generacions i en la continuïtat de la dansa contemporània a Catalunya.
Pel jurat, Coll és un exemple de rigor i creativitat que compta amb el reconeixement del sector i per¬sonifica la voluntat de comprendre l’univers de la dansa catalana.
Núria Espert (L’Hospitalet de Llobregat, 1935)
L’actriu Núria Espert rebrà el Premi Nacional de Cultura com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària de teatre, que ha deixat un rastre inesborrable en l’escena teatral catalana i de l’estat espanyol. Com a actriu, ha donat vida als personatges femenins més característics de la dramatúrgia clàssica, com Fedra, Medea o Lucrècia, i ha retornat a l’escena catalana el 2015 amb la interpretació d”El rei Lear’ de Shakespeare, amb què culmina una admirable carrera amb més de setanta obres teatrals.
Ànima d’innombrables projectes teatrals, el jurat considera que Espert és una de les representants incontestables de la història del teatre català i ha contribuït, entre d’altres, a relligar els grans clàssics europeus teatrals amb els catalans.
Federació de Diables i Dimonis de Catalunya
El CoNCA els atorga el guardó per la seva tasca en la preservació dels valors de la festa popular al carrer, arrelada arreu del nostre país i per la capacitat del col·lectiu per afrontar la nova normativa europea sobre l’ús del foc, tot cercant fórmules d’encaix entre normativa i tradició. La ferma voluntat de formar i acreditar els principals artífexs de la festa ha garantit la pervivència i la seguretat de l’espectacle.
Representants del component festiu de la cultura, els Diables i Dimonis s’han consolidat com a expressió viva, dinamitzadora i essencial de la nostra història i de tota la civilització humana en escollir el foc com a element essencial de la seva activitat.
La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya està formada actualment per 248 colles, distribuïdes en 41 comarques del Principat, les Illes Balears i la Catalunya Nord.
Fundació Privada Espai Guinovart
El jurat destaca que l’espai ha esdevingut un centre d’art contemporani singular, creat a partir d’una instal·lació in situ de Josep Guinovart a l’antic mercat d’Agramunt, que mostra els valors del paisatge, de la seva gent i la projecció del món local envers l’universal. Ha vetllat per la presència de l’artista fundador, alhora que ha promogut l’art emergent, convertint-se en un al·licient per al turisme local i la promoció de la vila d’Agramunt.
El premi a la Fundació Privada Espai Guinovart reconeix també la labor realitzada per la família de l’artista amb l’objectiu de preservar l’obra de Josep Guinovart, figura cabdal en l’art català.
Francesc Parcerisas (Begues, 1944)
El CoNCA ha decidit atorgar al poeta Francesc Parcerisas el Premi Nacional de Cultura per la rellevància de la seva poesia, de l’obra traduïda i la seva labor com a crític literari. Ha destacat per la seva aportació a les lletres catalanes, des d’obres primerenques com Homes que es banyen (1970) i reculls com ‘Triomf del present. Obra poètica 1965-1983’ (1991), fins a creacions com ‘Natura morta amb nens’ (2000), ‘Dos dies més de sud’ (2006) o la més recent ‘Seixanta-un poemes’ (2014). Ha excel·lit en les traduccions al català d”El senyor dels anells’ de Tolkien (2002) i ‘L’Odissea’ (2010) i ha traduït autors com Joseph Conrad, F. Scott Fitgerald o Seamus Heaney, entre d’altres. El seu treball al front de la Institució de les Lletres Catalanes entre 1998 i 2004 va contribuir a consolidar aquesta institució.
Membre de la generació literària dels anys 70, Parcerisas va assumir part de la responsabilitat de normalitzar la literatura catalana en un moment de gran transició política i cultural en tot l’Estat. La seva poesia s’inscriu en els principals corrents europeus de l’època.
Xavier Pla (Girona, 1966)
De Xavier Pla el CoNCA ha destacat la sòlida labor en el camp de la història de la literatura. Gran especialista en Josep Pla, és director de la Càtedra que porta el seu nom i ha publicat rellevants llibres a l’entorn de la seva figura que han il·luminat els punts clau i més desconeguts d’aquest prolífic escriptor: ‘Josep Pla: ficció autobiogràfica i veritat literària’ (1997). El 2014 va editar i prologar ‘La vida lenta. Notes per a tres diaris’, un recull d’anotacions autobiogràfiques inèdites de l’escriptor empordanès.
Xavier Pla rep aquest reconeixement per la seva tasca de recerca i la seva mirada acadèmica a la creació d’un dels grans autors de la literatura catalana de tots els temps.
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
El Consell reconeix del grup l’èxit en la tasca de recuperació i difusió del patrimoni musical popular i tradicional de la Catalunya sud, que reivindica la recuperació de les jotes com a tret cultural tradicional de les Terres de l’Ebre. Grup emblemàtic, ha gaudit de nombrosos reconeixements al llarg dels seus vint anys de trajectòria, acomplerts el 2013.
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és representant, pel jurat, d’una realitat dinàmica, inquieta i compromesa, lligada a un territori amb personalitat pròpia.
Amèlia Riera (Barcelona, 1934)
El CoNCA destaca la dilatada i activa carrera artística d’Amèlia Riera des dels anys 60 fins a l’actualitat. Va ser fundadora del Ciclo de Arte de Hoy (1962) i de les Muestras del Arte Nuevo (MAN, 1964). Enfront de l’abstracció informal dominant al seu temps, creà un món personal, misteriós i inquietant, d’arrel surrealista i mirada pop des de la perspectiva de gènere, reivindicació en la qual ha estat una pionera de la seva generació.
Són clau la reflexió i el qüestionament teòric que Riera va fer de l’art i la sensibilitat que va aportar en un context tradicionalment masculí. Valenta, potent i molt creativa, l’artista barcelonina va fer prova d’una gran personalitat que va saber transmetre a la seva obra.
Jaime Rosales (Barcelona, 1970)
El jurat del CoNCA ha destacat de Jaime Rosales ser un director de cinema que ha excel·lit en saber transmetre mitjançant la narració audiovisual la complexitat de la vida d’avui, amb tacte i sensibilitat. Els seus films parlen de la incomunicació, de la irrupció de la violència en la vida quotidiana i de les problemàtiques que assetgen els valors humans de la nostra societat.
El llargmetratge ‘Las horas del día’ (2003) va ser Premi de la Crítica a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes i ‘La soledad’ (2007) va rebre el Goya al millor director i millor pel·lícula. En els últims anys ha presentat els films ‘Sueño y silencio’ (2012) i ‘Hermosa juventud’ (2014), aquest darrer finalista als Gaudí 2015 com a millor pel·lícula.
Rosales ha fet prova, segons el jurat, d’una gran sensibilitat, així com d’una gran ambició tècnica i intel·lectual en un dels àmbits actualment més populars i elaborats del món cultural.
