25.03.2015 - 06:00
Joan Margarit (Sanaüja, 1938) és poeta i arquitecte. Ha publicat prop d’una trentena de llibres de poesia i ha estat traduït a alguns idiomes. Ha rebut reconeixements diversos en el decurs de la seva carrera, com ara el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat per l’obra ‘Casa de misericòrdia’ (Enciclopèdia Catalana, 2007). El seu darrer llibre és ‘Des d’on tornar a estimar’ (Proa, 2015).
—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—El meu independentisme neix per la maledicció de Babel. No puc fer-hi res. He estat afectat des de la infància per aquella expressió: ‘Habla en cristiano.’ I ja m’ho explicava la meva àvia que li ho explicava la seva besàvia. És un problema que ve de dins, del sentiment, i no puc evitar-lo. I amb aquestes coses que no es poden evitar, com el color de la pell, la llengua o el lloc on has nascut, més val no enfadar-s’hi. L’única manera sensata de superar aquesta maledicció babèlica és que cada llengua tingui un territori lliure i que cap llengua no aixafi l’altra.
—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—A Catalunya hem d’estar amatents a aprendre’n, del món. Quan estàs preocupat per allò que tu has d’ensenyar al món, malament. Hem d’estar interessats a aprendre. Si aprenent pots fer alguna cosa que serveixi als altres, no cal que ens preocupem, que els altres ja ho utilitzaran.
