Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  22.03.2015  00:00

Autor/s: Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat

Gregori M. Estrada, monjo, organista i compositor

Men?ame
 

Home d’una gran calidesa i d’una extraordinària humanitat, i amb un fi sentit de l’humor, el P. Gregori M. Estrada, monjo de Montserrat, ens va deixar el passat dia 18, per trobar-se amb el Déu que tant havia estimat.

Com digué el P. Abat Josep M. Soler en l’enterrament del P. Gregori, va ser 'la fidelitat introntollable de Jesucrist' que va amarar la vida d’aquest monjo bo i servicial, atent i senzill. Al llarg dels seus gairebé vuitanta-dos anys vida a Montserrat, el P. Gregori va anar descobrint l’amor amb què Déu l’estimava, fins al punt que, com ens recordava el P. Abat Josep M., feia anys que el P. Gregori 'anava repetint sovint les paraules del salmista: el vostre amor val més que la vida; tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor' (Ps 62:2-4).

Francesc Xavier Estrada i Gamissans, qui va nàixer a Manresa el 1918, va ser un monjo estudiós de la música, i d’aquesta manera va contribuir a refermar el prestigi musical de Montserrat. A través de la docència i de les seues composicions (d’una gran qualitat) va mantenir i impulsar la tradició participativa de l’assemblea dels fidels en els cants de les celebracions a Montserrat mateix, i a les parròquies.
 
El P. Gregori es va formar a l’Escolania de Montserrat durant els sis anys que passà d’escolà (1926-1932), on va aprendre, sobretot, orgue, violí i violoncel, amb els monjos Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil. Va ingressar a Montserrat per a ser monjo el 30 de juliol de 1933. En la seua llarga vida de monjo, la vida del P. Gregori es va anar forjant en la litúrgia, la pregària dels salms i la lectura de la Sagrada Escriptura, tot deixant-se treballar pel Déu que va fer d’ell un 'monjo fidel, disciplinat, discret, senzill, constant, treballador, profund espiritualment'.
 
El 1935 començà els estudis d’orgue al Conservatori del Liceu de Barcelona, que continuà després de la guerra civil a París. Així esdevingué organista, compositor, professor, concertista, musicòleg i director del cor dels monjos, de 1968 al 2002.

A causa de la guerra civil espanyola, el P. Gregori va estudiar filosofia i teologia als monestirs alemanys de Maria Laach i de Beuron, que completà a Sant Anselm. Va fer la professió solemne al Sacro Speco de Subiaco el 1939 i va rebre l’ordenació presbiteral el 1941.

De retorn a Montserrat, en la dècada del 1940 va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfol Taltabull, i el 1950 va perfeccionar l’orgue amb André Marchal, i fuga, amb Charles Kocchlin, a París.

A Montserrat va tindre una dedicació destacada com a organista i en els treballs de musicologia sobre el Llibre Vermell de Montserrat i els Mestres de l’Escolania. El P. Gregori era membre de la Societat Catalana de Musicologia --de la qual en va ser president (1979-1991)--, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i des de 1992 era membre emèrit de la Secció Historicoarqueològica d’aquesta institució.
 
Amb la reforma litúrgica del Vaticà II, el P. Gregori compongué les melodies de la missa i de la Litúrgia de les Hores per als textos litúrgics en català, i el 1970 va iniciar les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, amb l’objectiu de facilitar a l’assemblea parroquial la participació en melodies de textos litúrgics en la nostra llengua. A més, va fer la planificació de les campanes de Montserrat i va intervenir en la construcció de tres orgues del nostre monestir.

El seu caràcter amable, atent i sol·lícit, fa que tots els qui l’hem conegut recordem el P. Gregori com un exemple de monjo. A més, la seua dimensió cívica i catalanista ha fet d’ell un monjo compromès amb els drets nacionals del nostre Poble.