El quadre secret de l’Etnològic: La ‘donselle’ virtuosa

  • Al Museu Etnològic de Barcelona hi ha una curiosa pintura del segle XVI que mostra les deu virtuts de la ‘bona esposa’: fidel, púdica, casta, quieta...

VilaWeb
Gustau Molas
21.03.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

No sé si recordareu que en una ocasió vaig comentar que al Museu Etnològic de Barcelona no hi havia gaire quadres. Doncs seguint el raonament m’he plantejat comentar-vos una peça  que és un autèntic secret de l’Etnològic! Perquè el coneixen poquíssimes persones. El quadre, datat al segle XVI,  representa una dona vestida amb la indumentària habitual de l’època: còfia rodona, gorguera blanca, cintura rígida.

Té un títol que, llegit avui, es presta com a mínim a la reflexió i a la comparació: És ‘La ‘donselle’ virtuosa’. En aquesta representació la dona està dreta sobre una gran bola i al seu voltant hi ha representats un seguit d’objectes que indiquen les virtuts d’aquesta dona ideal. Les llegendes, que són en llatí, diuen: ‘quieta’: amb una cadena lligada als peus, ‘sollicita’: un fus de filar a la mà dreta, ‘fidelis’: una candela encesa al pit. ’taccita’: un candau tancant els llavis, ‘subieta’: un jou sobre el cap, ‘púdica’: una còfia blanca al cap, ‘charitas’: una obertura al cor, ‘casta’: un cinturó molt estret, ‘honesta’: la cintura llarga i encotillada, ‘humilis’: una escombra al costat.

Si us feu una mínima idea del que hi ha d’alliçonador en aquest quadre us adonareu que la dona del segle XVI vivia sota els esquemes d’una societat que defensava l’obediència i subjecció de l’esposa al marit i consagrava el matrimoni, juntament amb la reclusió al convent, com l’única sortida admissible per a la dona. Però aquest tipus d’imatges no eren exclusives només de Catalunya o Espanya. Mentre que a Catalunya, el 1495, Francesc Eiximenis escrivia al Llibre de les Dones, que la dona ha de procurar ser retirada diu: ‘Car sapies sens dupte que dona finestrera ne prèssec amb costera no porà molt durar segons diu l’exempli comú’. A Alemanya l’any 1515 Albrecht Dürer creà uns gravats on representava l’ideal de dona carnal i dona espiritual.

Fent un salt endavant de quatre-cents anys, ens topem amb la nostra postguerra civil quan la Sección Femenina de la Falange Española, des de l’any 1939 fins a 1977, va inculcar a les dones del país la seva visió de com havia de ser i comportar-se la dona espanyola: els fills, el marit, la família, la casa, l’abnegació, el sacrifici i el somriure en els pitjors moments, serien les virtuts que la noia, futura esposa i mare, havia d’aprendre a l’escola i practicar en la vida. Escolteu sinó el que servia de model, només fa 37 anys : ‘Las mujeres nunca descubren nada; les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar, mejor o peor, lo que los hombres nos dan hecho’.

I en ple segle XXI tot i els avenços, encara ens trobem amb questions com la violència de gènere o el menyspreu de les pròpies capacitats fins i tot proclamat per les pròpies dones… Secret de l’Etnològic finalment desvetllat, encara que sigui agre! Aquest quadre, que dóna molt de si, estarà exposat al museu per fer reflexionar en positiu sobre tots aquests temes.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any