Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  19.03.2015  06:00

Tian Riba: 'Els qui s’han de justificar són els qui no volen la independència de Catalunya'

Men?ame
 

Tian Riba és periodista i col·labora a TV3, RAC-1 i al diari El Punt Avui com a articulista, tertulià i guionista. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of Independence' de l'edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.

―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—Més que justificar per què volem la independència de Catalunya, crec que hem arribat a un moment que els qui s’han de justificar són els qui no la volen. Crec que tots els arguments pels quals volem la independència els hem posats sobre la taula de sobres i encara no he vist arguments dels qui no volen la independència que em convencin.

Hi ha una generació que ja no és catalanista ni és sobiranista i crec que ni tan sols som independentistes. Som una generació que volem ser catalans d’una manera normal. Catalans i prou, sense cap etiqueta. El fet de ser català de manera normal --com ser espanyol, francès o anglès d’una manera normal-- és tenir les eines d’un estat. Aquestes eines garanteixen que et puguis organitzar amb els propis recursos l’estat del benestar i que no tinguis una llengua que és atacada contínuament. Els països han de poder ser majors d’edat i emancipar-se. No té gens de sentit estar subordinat als interessos d’un altre estat que, encara que siguin legítims, no tenen a veure amb el propi. En el cas de Catalunya, a més, econòmicament s’hi afegeix una espoliació fiscal claríssima i uns atacs continuats a la identitat catalana. Ara, si això no hi fos, jo seria igualment independentista, perquè no sóc independentista per tot això, sinó que tot això s’hi afegeix. Com deia, sóc d’una generació que ha crescut en una normalitat no absoluta, però amb força llibertat. Hem crescut amb una escola i una televisió en català, entenem Catalunya com una cosa normal i no pas com una cosa victimista. Per mi ser català hauria de ser tan normal com ser castellà.

Històricament, Espanya són dues coses. El regne d’Espanya era Castella, per una banda, i la corona catalano-aragonesa, per una altra. Hi ha un moment a la història que s’imposa Castella i això fa que la idea d’Espanya que queda sigui la de Castella. Els catalans no hem sabut o no hem volgut imposar una idea d’Espanya catalana. Això ens porta a un empat i a una tensió eternes de la qual ja estem tips. És una tensió que no es resoldrà fins que cadascú no vagi per la seva banda.

―Què pot aportar una Catalunya independent al món?

—Podria aportar-hi les mateixes coses que tots els altres estats. Els catalans no som ni més bons ni més dolents que els altres. Ara, si hi pensem bé, crec la manera com es funda un estat és molt important per al seu funcionament. La manera de ser dels americans i dels Estats Units ve molt determinada per com va ser la seva fundació. És una fundació que es fa en contra de l’estat anglès, per exemple. Això fa que els americans siguin molt liberals i que tinguin un sistema polític amb molts contrapesos per a evitar que l’estat pugui exercir una mena d’absolutisme.

Aleshores, en què es pot basar la fundació d'una Catalunya independent? Per exemple, en la democràcia, perquè tothom vol que hi hagi una votació per a decidir si volem ser un estat. per tant, ja no parlem d’una guerra. Una altra cosa que la gent reivindica és que hi hagi una regeneració de la política. Per tant, aquesta seria una altra de les bases. Així doncs, democràcia, regeneració i, evidentment, la llibertat, la creativitat i, fins i tot, el somriure. Per tant, la base de com construïm Catalunya seria allò que podria aportar al món. Podem mostrar que les fronteres es poden dibuixar votant i no pas a través de guerres.