El Suprem anul·la l’absolució de vuit acusats del blocatge del parlament i els condemna a tres anys de presó

  • Els magistrats els consideren culpables d'un delicte contra les institucions de l'estat

VilaWeb
VilaWeb
ACN
17.03.2015 - 13:36

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Suprem espanyol ha decidit anul·lar la sentència absolutòria de l’Audiència espanyola pel setge al parlament del 15 de juny de 2011 i condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó cadascun per un delicte contra les institucions de l’estat recollit a l’article 489 del codi penal. Segons el Suprem, els magistrats de l’Audiència van solucionar de manera errònia el conflicte entre llibertat d’expressió i dret de reunió i perquè ‘paralitzar el treball ordinari de l’òrgan legislatiu suposa afectar no només el dret fonamental de participació política dels representants polítics i, en general, dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superiors de l’ordre democràtic’.

Són José María Vázquez Moreno –a qui l’Audiència espanyol va condemnar per una falta lleu a quatre dies de localització per haver pintat la jaqueta de Montserrat Tura– José López Cobos, Angela Berguillos, Jordi Raymond, Ciro Morales, Olga Alvarez, Ruben Molina i Carlos Munter. 

La sentència inclou un vot particular del magistrat del Suprem Perfecto Andrés, que es decantava per mantenir l’absolució. Andrés era inicialment el ponent de la sentència, però quan es va quedar en minoria va haver de cedir la redacció de la sentència al president del tribunal, Manuel Marchena. 

Els magistrats de la Sala del Penal del Suprem conclouen que l’Audiència va resoldre erròniament la col·lisió entre els drets fonamentals de llibertat d’expressió i de reunió i el dret de participació política dels ciutadans a través dels seus legítims representants. 

Segons el Suprem, aquest xoc no es pot resoldre amb el ‘sacrifici gratuït’ d’un dels drets, cosa que feia la sentència de l’Audiència quan recorria de manera ‘errònia’ a una ‘desjerarquització traumàtica’ del dret de participació política. 

Segons afegeixen, el dret de llibertat d’expressió i de reunió ‘no poden operar com a elements neutralitzants d’altres drets i principis indispensables per a la vigència del sistema constitucional’.

En aquest marc, estableixen que ‘paralitzar el funcionament ordinari de l’òrgan legislatiu suposa afectar no només al dret fonamental de participació política dels representants polítics, i en general dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superiors de l’ordre democràtic’. 

Per aquest motiu, i sense afectar el relat de fets de la sentència de l’Audiència, la sentència considera que les conductes encaixen a l’article 498 del Codi Penal ‘perquè els acusats van contribuir amb la seva acció a reforçar la violència i intimidació patida pels diputats autonòmics impedint-los el normal desenvolupament de les seves respectives funcions representatives’.

Aquests actes, continua la sentència, ‘eren la concreció del lema de la manifestació, encaminat a paralitzar l’activitat del parlament’. 

El juliol del 2014 l’Audiència espanyola va fer pública la sentència per la què absolia 19 dels acusats del setge al Parlament de Catalunya que havia tingut lloc el juny del 2011. Els tres magistrats de la Sala Penal de l’Audiència entenien que no estava provat que els 19 jutjats participessin en cap agressió, amenaça o intimidació dels diputats, ni tampoc que intentessin impedir la seva entrada al parc de la Ciutadella. 

La Fiscalia, la Generalitat i el parlament van presentar recursos contra aquella sentència. Durant la vista pública que va tenir lloc al Suprem el passat 18 de febrer el fiscal va denunciar la ‘politització extrema’ de la sentència de l’Audiència, mentre que els representants del Parlament i de la Generalitat van destacar que segons els informes durant aquella jornada es va utilitzar la violència i ‘l’extorsió’ per impedir l’accés al Parlament.

Només els qui hi van participar directament

El Suprem només condemna a penes de presó vuit dels acusats perquè diferencia entre aquells sobre els que només es va poder provar la seva presència al lloc dels fets i els que ha quedat acreditat van participar de manera directa als incidents. 

Segons els magistrats, la protesta ‘aturem el parlament’ no tenia per objecte expressar el desacord amb les polítiques pressupostàries restrictives mitjançant una concentració a les proximitats del Parlament, ni servir de vincle per expressar la indignació col·lectiva, sinó ‘provocar que l’òrgan de representació política del poble català es veiés incapacitat per al debat i l’acció política mitjançant la conformació de les majoris que segueixen a l’exercici del dret a vot’. 

Clima ‘coactiu’

La sentència apunta que els vuit condemnats van participar en un clima ‘coactiu’ i una ‘atmosfera intimidatòria’ que va impedir accedir en condicions de normalitat a diversos diputats i al president de la Generalitat. ‘I és en aquest context en el què les accions protagonitzades per alguns dels acusats adquireixen significació penal’.

Segons el Suprem, és el cas de José María Vazquez Moreno, que va pintar a l’espatlla de l’ex-consellera Montserrat Tura una creu amb un esprai. Aquest fet, apunten els magistrats ‘no es pot interpretar de forma descontextualitzada com un simple atac intencionat contra el patrimoni de Montserrat Tura’ sinó que el condemnat va ‘fer la seva particular aportació al lema de la convocatòria’.

De Francisco Josçe López Cobos, que es va interposar amb els braços en creu als parlamentaris, i Ángela Bergillos, el Suprem entén que van provar d’entorpir directament les tasques legislatives, en el cas de Bergillos propiciant a més l’acorralament dels diputats. Tots dos van ‘contribuir amb la seva acció a reforçar la violència i intimidació patida pels diputats’ Gerard Figueres i Alfons López Tena impedint-los el normal desenvolupament de les seves respectives funcions representives’. 

De Jordi Raymond, el Suprem afirma que sabia ‘que estava assetjant els diputats’ i que demanava expressament que se’ls impedís el pas mentre es valia ‘d’una atmosfera de coacció’. Els magistrats apunten també que Ciro Morales va fer esforços perquè Ernest Maragall no accedís al Parlament, i que Olga Álvarez, Rubén Molina i Carlos Munter ‘van impedir de forma coactiva’ que el conseller Santi Vila transités lliurement cap al parlament. 



Informació relacionada:

Les dues cartes de Vicent Partal sobre el blocatge del parlament

L’Audiència espanyola absol els acusats pel blocatge del parlament el 2011 (7.7.2014)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any