Netanyahu o Herzog: Israel decideix si canvia de rumb

  • La Unió Sionista encapçala les enquestes de les eleccions legislatives d'avui · Tindrà la clau per a governar qui pugui sumar més aliances en un parlament molt fragmentat

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
17.03.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Israel fa avui unes eleccions legislatives que poden capgirar el rumb d’un estat determinant per l’Orient Mitjà. El primer ministre, Benjamín Netanyahu, podria perdre el lideratge electoral, com indica el darrer sondatge fet públic divendres. Si les previsions es compleixen, el partit de Netanyahu, el Likud, de dretes, obtindria 22 escons, 4 menys que els seus rivals de centre-esquerra, la Unió Sionista, encapçalada pel laborista Yitzhak Herzog i la centrista Tzipi Livni.

Però entre Netayahu i Herzog tindrà la clau per a formar govern aquell qui aconsegueixi més aliances i sumi els seixanta-un escons de la majoria absoluta al parlament israelià, la Knesset. La cambra serà, de segur, enormement fragmentada: es preveu que hi obtinguin escons onze formacions.

Vegem a continuació què defensa cadascun d’aquests candidats, què ha marcat la campanya i quines opcions d’aliances tenen:

El Likud de Netanyahu

El principal partit de la dreta, el Likud de Netanyahu, ha centrat la campanya en la seguretat, amb un discurs reforçat aquests darrers mesos amb una radicalització de les posicions. L’ofensiva contra Hamàs a Gaza l’estiu passat o l’expansió dels assentaments jueus a Cisjordània en són dos exemples. Un de més recent és la intervenció de Netanyahu al congrés dels Estats Units ara fa quinze dies, quan va mirar de frenar les negociacions entre Obama i l’Iran per un acord nuclear.

Tot i que el conflicte amb Palestina no sigui un element central de les eleccions, Netanyahu ha reiterat que descarta la creació d’un estat palestí. En canvi d’això, proposa models d’autogovern sense cedir sobirania.

La Unió Sionista de Herzog

Si la seguretat ha estat el principal argument de la campanya de Netanyahu, l’altra gran qüestió ha estat l’economia, que ha acaparat el discurs de la Unió Sionista. I les enquestes diuen que aquesta estratègia l’ha afavorit. Herzog demana el vot, per exemple, per poder combatre l’augment del cost de l’habitatge.

En cas que la coalició de Yitzhak Herzog (partit Laborista) i Tzipi Livni (Hatnuah) aconseguís de formar govern, tots dos ocuparien el càrrec de primer ministre rotativament.

Per una altra banda, la Unió Sionista té la voluntat d’emprendre negociacions amb les autoritats palestines, amb la proposta de crear un estat palestí sobirà.

Llista Unida àrab

Els partits que representen els ciutadans àrabs d’Israel es presenten en una sola llista. No tenen possibilitats d’arribar al govern, però les enquestes els atorguen la tercera posició; la darrera els pronosticava tretze escons. Defensen la creació d’un estat palestí amb capital a Jerusalem, a més de la igualtat i la justícia per a tots els ciutadans israelians, inclosa la minoria àrab, que és el 20%. La Llista Unida podria permetre a Herzog de formar govern per tal de blocar Netanyahu, però no pretenen pas coalitzar-s’hi. 

Possibles aliances amb Netanyahu

En un parlament tan fragmentat com el d’Israel, la clau per a liderar l’estat no dependrà tant de la diferència d’escons entre Netanyahu i Herzog, sinó de la capacitat de formar govern que tingui cadascú. I en aquesta situació té el terreny més aplanat Netanyahu, perquè a Israel hi ha més formacions de dretes que no d’esquerres. Es preveu que el Likud pugui mantenir gairebé tots els seus ex-aliats.

Entre els partits petits, un dels mes forts és Casa Jueva, liderat per Naftali Bennett. És un partit religiós i ultranacionalista, fortament oposat a la creació d’un estat palestí. És aliat natural del Likud, tot i que Bennett i Netanyahu han tingut desavinences. La darrera enquesta pronostica que Casa Jueva obtindrà onze escons.

Dues formacions petites més que probablement s’aliaran amb Netanyahu són la dretana Israel Beiteinu (sis escons segons les enquestes) i Yahad, una escissió del partit ultraortodox Sash, amb una línia religiosa dura, que pot obtenir quatre escons.

Possibles aliances amb Herzog

Pel que fa a la Unió Sionista, un dels partits que fàcilment pot incorporar a una coalició és l’esquerrà Meretz. La darrera enquesta indica que pot aconseguir cinc escons.

Una altra de les formacions que pot acabar decantant-se per la Unió Sionista de Herzog és el partit de centre Yesh Atid. En aquesta legislatura ha format part del govern amb Netanyahu, però les diferències amb el primer ministre van trencar la coalició i van forçar les eleccions.

Incògnites

Hi ha dos partits més, amb perfils ultraortodoxos, que a hores d’ara no se sap si poden formar una aliança amb Netanyahu o bé amb Herzog. Són el Sash i el Judaisme Unit de la Torà. Tots dos tenen una tendència natural cap a la dreta de Netanyahu, però no es pot assegurar que hi donin suport.

Una altra de les formacions que tampoc no se sap cap on es pot decantar a l’hora d’arribar a acords és Kulanu. Aquest nou partit, identificat com a centrista, pot obtenir nou diputats, la qual cosa pot situar-lo en una posició forta perquè probablement tant Netanyahu com Herzog el necessitaran si volen formar govern.

Govern d’unitat

Una darrera possibilitat és la d’un govern d’unitat. Herzog mateix va dir dissabte que no tindria cap inconvenient a formar govern amb el Likud. I va afegir que no faria cap coalició amb la Llista Unida àrab. Netanyahu tampoc no tanca la porta a un acord amb Herzog, però descarta de compartir-hi rotativament el càrrec. El govern d’unitat és una opció que ja es va poder veure el 1984, amb Shimon Peres i Yitzhak Shamir, que van ocupar alternativament els càrrecs de primer ministre i de ministre d’Afers Estrangers.

Eleccions abans d’hora

Només fa un any i tres mesos de les darreres eleccions. Les diferències dins la coalició governant, encapçalada pel Likud i que comptava amb el suport tant de formacions ultranacionalistes religioses com de centre, van desembocar en la dissolució del parlament i la convocatòria d’eleccions avançades. Les diferències estaven en la política econòmica i en l’actitud envers l’expansió dels assentaments jueus a Cisjordània. I aquesta discrepància es va ampliar amb la proposta de Netanyahu de convertir Israel en un estat exclusivament jueu, a través d’una llei.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any