15.03.2015 - 06:00
Després de setmanes convulses i de reunions, el govern de la Generalitat de Catalunya anunciava aquesta setmana que incorporava tres experts assessors d’Esquerra per a desplegar les estructures d’estat i supervisar el compliment del full de ruta cap a la independència: Gemma Calvet, que treballarà l’àmbit de la transparència; Josep Ginesta, que se centrarà en la seguretat social i la hisenda pròpia; i Marcel Coderch, que es dedicarà a les infrastructures estratègiques. Parlem amb aquest darrer, enginyer de telecomunicacions i expert en qüestions energètiques, sostenibilitat i creixement econòmic. Coderch es mostra confiat, en aquesta entrevista, que l’endemà de la independència Catalunya no tindrà cap problema d’abastiment de serveis bàsics.
—Quina serà la vostra funció com a assessor del govern?
—Encara no he tingut cap reunió formal, però entenc que l’encàrrec que rebré té a veure amb les infrastructures estratègiques del país. Per mi, són totes aquelles que contribueixen a la normalitat de la ciutadania i de les empreses; des de les més elementals, com aigua, electricitat i gas, fins a les xarxes de telecomunicacions. D’alguna manera, poder assegurar que el dia 28-S, si el resultat de les eleccions és d’iniciar un procés de desconnexió amb l’estat espanyol, no hi hagi cap trasbals amb aquests serveis bàsics. Assegurar, doncs, que el 28-S tot funcionarà igual que el 27-S.
—Com es garanteix que en el moment de la desconnexió continuem tenint aigua, llum i gas?
—Les empreses que avui proveeixen aquests serveis són privades: tenen els seus objectius de negocis i tenen clients a Catalunya. Estic convençut que voldran continuar donant el servei en les mateixes condicions, o fins i tot millors si el nou estat fa una regulació millor. No crec que cap d’aquestes empreses actuï en contra dels seus interessos econòmics. És, simplement, qüestió de parlar-ne i assegurar que, des del govern de la Generalitat o de la República Catalana, les coses funcionaran dins d’un marc de regulació europeu.
—També hi deuen entrar en joc les competències governamentals. Fins a quin punt el fet que l’estat en tingui pot posar en risc la garantia dels serveis bàsics?
—L’estat espanyol ha anat privatitzant els serveis, no té cap incidència directa sobre aquestes empreses, i no hi ha motius per a pensar que hi haurà cap mena de joc brut en aquest sentit, perquè aniria en contra dels interessos d’aquestes empreses.
—No preveieu cap daltabaix, doncs?
—Espero que no, i no crec que n’hi hagi d’haver cap, si es fan les coses d’una manera ordenada. Això no passarà d’un dia per l’altre, suposo que hi haurà un període de transició i de negociació amb l’estat i amb aquestes empreses, però hem de procurar que no hi hagi cap mena de trasbals que afecti la població ni les empreses. Que les coses continuïn funcionant com el dia abans, i de mica en mica anar millorant-les.
—Serà necessari parlar i negociar amb l’estat.
—Si de les eleccions del 27-S surt un mandat democràtic per a caminar cap a la independència, tal com esperem molts, efectivament això forçarà l’estat a seure en una taula i negociar allò que serà millor per a tots dos. Establir els acords d’una transició ordenada. Fer una altra cosa no té gaire sentit en una Europa com la d’avui.
—Tenint en compte els precedents i l’actitud del govern espanyol durant tot aquest temps, que justament ha estat la contrària, el dubte és: pot ser que el dia D+1 no ens ragi aigua de l’aixeta o no ens funcionin els endolls?
—No, això no és possible. El tema de l’aigua és una qüestió fins i tot local, i l’objectiu d’empreses com Agbar i Acciona és continuar proporcionant el servei. Pel que fa a les xarxes de telecomunicacions, podem pensar, anant molt enllà i per a posar un cas extrem, en algun atac cibernètic. Però, en fi, jo crec que els primers interessats que els ciutadans tinguin un servei de qualitat pel qual paguen i continuaran pagant són les companyies mateixes que ofereixen aquests serveis.
—Segons l’acord del 14 de gener, d’aquí a nou mesos hi hauria d’haver un catàleg d’infrastructures estratègiques i una comissió interdepartamental per a garantir els serveis. És viable?
—Bé, es tracta de posar-nos a treballar. I les tres persones que formem part d’aquest grup d’experts ja fa temps que hi pensem i treballem sobre aquesta eventualitat. Tenim idees i ara es tracta de dur-les a la pràctica. Fins al setembre tenim prou temps per a tenir-ho enllestit. Almenys sobre el paper, perquè això és una qüestió de preparació. No crec que el govern actual prengui decisions abans que hi hagi un resultat electoral que atorgui un mandat democràtic clar. Es tracta de tenir les coses preparades.
—Seria autosuficient, des d’un punt de vista energètic, una Catalunya independent?
—Gairebé no hi ha cap país al món que sigui energèticament independent. Tots depenen d’una font energètica o d’una altra. Si parlem d’electricitat, sí, Catalunya genera prou energia elèctrica per a abastir-se, i tenim la connexió amb França i el mercat europeu, en cas que hi hagués alguna mancança puntual. Pel que fa al gas, tenim unes instal·lacions al port de Barcelona que treuen gas liquat del mercat internacional. Hi ha la connexió que porta gas des d’Algèria fins a Hostalric, i per tant, hi hauria també subministrament per terra. Pel que fa al petroli, tenim la mateixa situació de dependència que qualsevol país del món que no té petroli autòcton, que depèn del mercat internacional. El petroli es compra al mercat internacional, hi ha refineries a Tarragona. És una qüestió de preu i de tenir accés al mercat, com segur que tindrem, perquè generem prou recursos propis per poder portar aquestes fonts d’energia foranes. No disposem de recursos propis i els rebrem de l’estranger com fem ara.
—Ara que el procés en què ens trobem convida a pensar, i repensar, el país que volem i hem de fer, pot ser també un moment per plantejar-se i qüestionar-se el model energètic?
—Evidentment. Això vindrà en una etapa posterior. Ara es tracta d’assegurar una continuïtat el moment de la transició que puguem fer cap a una independència. No podem fer canvis sobre la marxa perquè és termini molt curt. Evidentment, de cara al futur, hi haurà un procés constituent on s’haurà de discutir, des de tots els àmbits de la societat, quin és el model energètic que volem per al futur i com hem de construir-lo, perquè el model energètic tampoc no es canvia d’un dia per l’altre. S’ha de pensar com se substituiran fonts energètiques com ara les centrals nuclears, que se’ls esgotarà la vida d’aquí a uns deu anys. Això sí, mentrestant i durant aquest període podem tenir cura de garantir la seguretat d’aquestes instal·lacions i que les nuclears catalanes deixin de distingir-se per ser les que registren més incidents de tot l’estat.
—Convindria plantejar-se també el paper de les empreses elèctriques? Justament aquesta setmana es denunciava que 320.000 famílies a Catalunya pateixen pobresa energètica.
—És clar. Per exemple, quan es redacti la constitució, s’hi pot establir que hi ha unes necessitats bàsiques energètiques i alimentàries que han d’estar cobertes. Es tractarà de veure com es garanteixen aquests subministraments bàsics als sectors de la població més desafavorits, dins el context d’un estat que buscarà el millor benestar possible per als seus ciutadans, i aprofitar millor els recursos addicionals que tindrem en una situació d’independència.
—Els vostres nomenaments són una mostra de la represa de confiança entre CiU i ERC després de mesos convulsos en què n’hi ha hagut uns quants que han patit…
—És el resultat dels acords que es van assolir en el moment de fixar la data de les eleccions per al 27-S. ERC van dir que estaven disposats a entrar al govern per ajudar a construir les estructures d’estat; al govern no li va semblar que fos el moment i es va prestar a aquesta col·laboració des de fora. Nosaltres no formarem part del govern sinó que hi som per a col·laborar-hi al màxim i, dins del possible, empènyer perquè les estructures estiguin a punt el dia que ho hagin d’estar.
