13.03.2015 - 06:00
Montserrat Tura és membre del partit polític Moviment d’Esquerres (MES), l’escissió independentista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Durant cinc legislatures va ser diputada al parlament pel PSC i també ha ocupat els càrrecs de consellera de Justícia i d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Tura, que és doctora, actualment a reprès la seva l’exercici de la medicina. En aquesta entrevista respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie ‘Faces of Independence’ de l’edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.
—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Vull la independència perquè és el reconeixement explícit que la unió de les nacions ha de ser lliure i no pas sotmesa. També la vull perquè des de l’any 1978 fins ara s’ha incomplert el pacte que reconeixia nacionalitats històriques dins l’estat espanyol. Durant tots aquests trenta anys les institucions de l’estat l’han menystingut. Les coses serien diferents si les institucions de l’estat fossin modernes i proposessin una modificació del pacte.
Tot canviaria si diguessin que hi ha nacions històriques en el si de l’estat i que estan unides lliurement i voluntària. Seria diferent si diguessin que hi ha un mecanisme per a establir si les nacions es volen quedar o volen marxar. Però tenim unes institucions de l’estat que, lluny de reaccionar i d’entendre que avui a Catalunya hi ha un clam de llibertat –llibertat per a marxar però també llibertat per a quedar units si és que la majoria ho vol–, són incapaces d’adaptar-se als nous temps. Això fa que cada vegada sigui més difícil el diàleg i l’acord, que és la base fonamental de la política moderna.
També és cert que discrepo d’aquells que diuen que una Catalunya independent serà lliure de tots els problemes. No és veritat. La societat actual és plena de problemes i, en tot cas, els gestionarem amb decisions que prengui el nostre parlament. Crec que és d’una pedanteria excessiva dir que nosaltres ho fem millor que els altres, perquè el nostre parlament també ha aprovat lleis que no han estat encertades.
—Què creieu que una Catalunya independent pot aportar al món?
—En cas que s’arribés a produir, el món descobriria la nostra idiosincràsia obertament, cosa que ara només es pot veure diluïda en un estat que moltes vegades ens nega. L’estat nega que l’existència d’una cultura i una tradició i una història tan potent com la de Catalunya sigui una riquesa. Amb la independència el món la descobriria amb plenitud.
