Carles Belda reivindica la ‘rumba manxada’

  • El polifacètic músic s'embranca en un projecte per a empeltar l'acordió en la rumba catalana

VilaWeb
Redacció
13.03.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El nom de Carles Belda és sinònim d’eclèctic. De tocar mil tecles, vaja, sovint acompanyat del seu acordió. I és amb el seu acordió que s’ha embrancat en un projecte que vol unir la rumba amb el diatònic. 24 Rumbes per diatònic és de moment una campanya de microfinançament, de la qual ha de sortir un llibre-CD amb una vintena llarga de partitures, un atles sobre l’origen i el desenvolupament del subgènere de la rumba per a acordió i un concert de presentació que, si tot va bé, es farà el 18 d’abril al Tarambana de Cardedeu (Vallès Oriental).

Amb les ‘rumbes manxades’, Belda vol demostrar que aquests últims anys l’acordió s’ha empeltat perfectament en la fórmula clàssica de la rumba catalana. Les vint-i-quatre partitures incloses, comentades i endreçades per a poder-ne fer un ús pedagògic, són d’autors diatònics (Núria Lozano, Guida Sellarès, Perepau Ximenis, Maties Mazarico i Belda mateix), clàssics (la Trinca, Gato Pérez, Ai, Ai, Ai), importades (d’Occitània, de Portugal, del País Basc i del Brasil), adaptades i, en algun cas, cantades (per Joan Garriga, Gigi de Niça i Stefano de lo Seriol).

En aquesta ‘escudella ben genuïna i que triomfa allà on va’, Belda s’ha envoltat de col·laboradors com ara Rafalito Salazar, Joanet de Mataró i Marià Roch a la part de música; Pep Coca, Guida Sellarès, Perepau Ximenis i Joan Garriga en el texts; Carla Garcia Peris en el disseny; i Pep Lladó, Joan Figueres i Raph Dumas en la producció.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any