09.03.2015 - 01:34
A finals de febrer, a l’Aula Magna de la Universitat de València, Escola Valenciana presentava el document ‘L’escola que volem‘. Una vegada més, la federació d’entitats insistia a presentar a la societat valenciana l’escola que necessitem, una escola que, gràcies a l’esforç de mestres i famílies, ja és una realitat en alguns centres educatius públics, però que ‘Volem’ que siga assumida pel futur govern del País Valencià.
Tanmateix, vull detindrem en un dels apartats reivindicats al document. L’apartat C., el que diu que l’escola que volem, ha de ser ‘única, pública, gratuïta i laica’.
Sé que hem de parlar en positiu perquè els nostres desitjos queden més clars. Tanmateix, arran d’aquesta petició, vull plantejar ‘l’escola que no volem pagar entre tots’. Una escola que també funciona ja en molts centres educatius subvencionats amb diners públics.
· No volem una escola elitista, on s’hi accedeix amb reserva de plaça, donació econòmica inclosa, sense respectar els processos regulats en l’admissió d’alumnes. Una escola que inclou ‘donacions voluntàries’ per poder accedir a serveis escolars que haurien de ser gratuïts i per a tot l’alumnat en escoles subvencionades amb diners públics.
· No volem una escola que entén per plurilingüisme, l’aprenentatge castellà/anglès. On la presència del valencià a l’aula no va més enllà d’una simple matèria. Una escola que no compleix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, ni tota la normativa desplegada a l’efecte.
· No volem una escola que no pot ‘atendre’ alumnat amb necessitats educatives especials, perquè argumenta que no té recursos suficients, i que pot baixar-los en el rànquing d’acceptació de les famílies ‘benestants’ de la zona, encara que la paguem entre tots.
· No volem una escola que, emparant-se en la ‘libertad de enseñanza’, vol fer-nos combregar amb rodes de molí, creant una xarxa de centres amb un clientelisme fix, on és impossible d’accedir a famílies sense recursos econòmics, i que també paguem entre tots. Una escola que no deixa de ser un negoci, per això és privada-concertada.
Tanmateix, aquesta escola que acabe de descriure també existeix, i té un nom: escola privada, no privada-concertada. Per això, qui vulga hi pot anar, em sembla perfecte, però que se la pague de la seua butxaca
No és casualitat que el Partit Popular de la Comunidad Valenciana, a punt de començar la campanya de matriculació, haja encetat una campanya en defensa de l’escola privada/concertada, basant-se en la ‘llibertat d’ensenyament’, i inste el Consell de la Generalitat a seguir mantenint amb fons públics aquest model educatiu, a més de promoure’l i ampliar la vigència dels concerts perquè passen de quatre a sis anys .
Tampoc és casualitat que la consellera Català publique el rànquing de centres educatius amb la millor puntuació de l’avaluació diagnòstica i que la majoria siguen escoles privades/concertades.
Ja fa anys que el govern ‘popular’ ha oblidat què diu la LODE (Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació) en el títol quart, article 48.3: que podran accedir al règim de concerts aquells que satisfacen necessitats d’escolarització, que atenguen poblacions escolars de condicions socioeconòmiques desfavorables o que, complint els requisits anteriors, realitzen experiències d’interès pedagògic per al sistema educatiu. Per a ser justa he de reconéixer que aquestes escoles concertades també existeixen; són una minoria, però n’hi ha. Només eixes, i no les altres, són les que podem acceptar en ‘L’escola que volem’.
