Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  06.03.2015  18:06

Autor/s: ACN

El TC declara inconstitucional la condició del Síndic d'autoritat catalana per a la prevenció de la tortura

Rafael Ribó assegura que continuarà treballant per evitar la tortura tot i la sentència del TC

Men?ame
 

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aprovat per unanimitat una sentència que estima parcialment el recurs presentat pel Defensor del Poble contra la Llei catalana que regula la figura del Síndic de Greuges, i ha declarat ara inconstitucionals els preceptes que atribueixen al Síndic la condició d'autoritat catalana per a la prevenció de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants. Els magistrats recorden que l'Estat, dins de la seva competència exclusiva en matèria de tractats internacionals, va signar un protocol internacional de prevenció de la tortura i va assignar la funció de prevenció al Defensor del Poble.

Els magistrats recorden que bona part del recurs del Defensor del Poble contra la Llei del Síndic ja va quedar resolt a la sentència de l'Estatut, i afegeixen ara vuit preceptes més suspesos que fan referència a l'autoritat per a la prevenció de la tortura. Són els 1.b; 68.1 i .2; 69.2; 71 D; 72.2; 74; 75 i 77.5 c), a més de totes les referència a la 'autoritat catalana' que consten al títol VIII i als articles 69.1; 71; 72.1M 73; 76.1; 77.1 i 70.

El TC declara inconstitucionals tots els preceptes que fan referència a aquesta funció perquè entén que envaeixen la competència que, en matèria de relacions internacionals, la Constitució atribueix en exclusiva a l'Estat. 'No totes les activitats amb projecció exterior constitueixen matèria de relacions internacionals, però n'hi ha que, en tot cas, han de quedar fora de l'activitat amb projecció exterior de les comunitats autònomes', diu la sentència.

Segons el TC, en aquest cas, el Protocol Facultatiu de la Convenció contra la Tortura ratificat l'any 2006 'crea obligacions internacionals i estableix la responsabilitat internacional de l'Estat', i en la mesura que l'Estat és 'l'únic responsable' del compliment del protocol ha designat un òrgan que exerceix de Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura: el Defensor del Poble. Per aquest motiu, segons el TC, la designació del Síndic com a autoritat catalana per a la prevenció de la tortura 'no és compatible' amb la Constitució.

La sentència de l'Estatut ja va declarar inconstitucional la competència exclusiva del Síndic, però va considerar d'acord a la Llei que aquest organisme supervisi l'activitat de l'administració local de Catalunya i dels organismes que en depenen, sempre que no s'entengui que ho pot fer en exclusiva. La sentència de l'Estatut també va resoldre una altra part del recurs respecte a les relacions de col·laboració entre el Síndic i el Defensor del Poble.

Per aquest motiu, a la sentència d'aquest divendres el TC declara constitucionals el primer grup de preceptes i se centra en una segona part del recurs que afecta a la part de la Llei que atribueix al Síndic de Greuges la condició d'autoritat catalana per a la prevenció de la tortura i que regulen aquesta atribució.

El Síndic continuarà treballant

Poques hores després de conèixer la sentència, que considera que el Síndic no pot fer les funcions del Defensor del Pueblo com a autoritat de prevenció de la tortura, Ribó ha dit que seguirà fent les mateixes funcions, tot i que canviant el nom oficial. Així, com que la figura del Síndic pot seguir visitant tots els centres oficials d'administracions catalanes, ho seguirà fent, i emetrà els informes corresponents al Parlament, al Defensor del Poble espanyol i a organismes internacionals com el Consell d'Europa. Fins ara l'estat tampoc el deixava entrar a dependències de la policia espanyola, la Guàrdia Civil o el Centre d'Internament d'Estrangers, o sigui que tampoc variarà gaire la seva pràctica diària.

Ribó assegura que el que no li poden prohibir és entrar en dependències d'ajuntaments o de la Generalitat ni enviar els informes als organismes que ell vulgui, en alguns dels quals hi té representació. 'No es poden posar portes al camp', ha dit.

Ribó s'ha queixat que tant el govern espanyol, com el Tribunal Constitucional i el Defensor del Poble van contra l'esperit de la Constitució espanyola del 1978 que consagrava un estat 'plural' i 'compost'. Segons ell, països com el Regne Unit, Àustria, Nova Zelanda, Dinamarca o Argentina tenen diverses autoritats de prevenció de la tortura, d'acord amb la seva estructura composta. En aquest sentit, s'ha preguntat si la sentència deixa marge als que pretenen un estat compost, i, si això no és viable, si cal 'buscar-se la vida' i apostar per l'estat propi.

En el mateix sentit, ha explicat que mentre que des del 2010 l'Autoritat Catalana ha fet 188 visites a centres catalans, el Defensor del Poble només n'ha fet 16 a terres catalanes. El 2014, mentre l'Autoritat Catalana va fer 88 visites, el Defensor del Poble va fer 52 visites a tot l'estat. Ribó, a més, ha dit que les despeses de desplaçament pels funcionaris del Defensor del Poble són més grans que les del Síndic. Per això, ha demanat, un cop més, signar un conveni de col·laboració entre els dos organismes, cosa que el TC avala.

També ha sol·licitat, si així ho vol l'estat espanyol, ser nomenat pel govern central o el Defensor del Poble com a Autoritat Catalana, ja que la sentència del TC diu que no pot ser el Parlament de Catalunya qui el designi.

D'altra banda, Ribó també ha explicat que mentre l'Autoritat Catalana està prevista a la llei del Síndic, ara parcialment anul·lada pel TC, el seu equivalent estatal és una disposició final en la llei de la nova oficina judicial, aprovada 'in extremis' al Senat, i que mai ha enviat els informes requerits pels organismes internacionals, tal com preveu el tractat de l'ONU signat per l'estat espanyol.


Men?ame