25.02.2015 - 17:55
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha aprofitat l’inici de la seva conferència al Cercle d’Economia per referir-se a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) espanyol que tomba parcialment la llei de consultes i el decret de convocatòria per a la consulta inicial del 9-N. ‘Només ens deixen un camí per poder consultar el poble: les eleccions’, ha dit. I ha defensat el caràcter plebiscitari del 27-S. Artur Mas creu que saber aviat l’opinió dels catalans sobre la independència és bàsic. Tant, que veu gairebé impossible de dirigir la política catalana ‘d’una manera solvent’ si no es resol aquesta qüestió.
El govern, ha dit Mas, hauria preferit consultar el poble d’una altra manera, amb diàleg. ‘Però no hi ha voluntat a l’altre costat’, ha dit. I ha acusat l’estat espanyol de ‘no voler trobar una via intermèdia, sinó intentar que claudiquem i oblidem les voluntats del poble’.
De Gispert ho interpreta com un ‘cop de porta’ al dret de decidir
La presidenta del parlament, Núria de Gispert, ha lamentat profundament que el TC hagi dinamitat el nucli dur de la llei de consultes i que, per tant, impedeixi a la Generalitat de convocar cap consulta popular ni de caràcter general. Creu que amb aquesta sentència l’estat dóna un cop de porta al dret de decidir. Per això, en vista de la impossibilitat de fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya com la que va avalar la cambra, De Gispert creu que es reforça el caràcter plebiscitari del 27-S. ‘Que sàpiguen que són cridats per a un projecte polític, però molt especialment perquè pugui estar emmarcat en un model d’estat diferent’, ha subratllat en una conferència de premsa.
Joana Ortega: ‘No es pot fer desaparèixer del calendari el 9-N’
La vice-presidenta del govern, Joana Ortega, ha dit que per més que el Tribunal Constitucional espanyol prohibeixi la llei de consultes ‘no pot fer desaparèixer del calendari el 9-N ni tot allò que va passar’. I ho ha recordat: ‘El 9-N va existir, va tenir un resultat i 2,3 milions de persones van expressar la seva posició exercint el dret de decidir.’ I encara ha afegit: ‘La història no es pot tirar enrere i allò que ha passat ha passat. El 9-N hi va haver una expressió clara i concisa del poble català.’ Per tant, ‘per molts recursos que hi hagi i moltes lleis que es vulguin anul·lar’, no es pot canviar allò que ja ha passat, ha dit.
En referència a d’altres consultes populars que hi ha en curs a Catalunya, com la del Moianès, Ortega ha deixat clar que es farà servir la fórmula del procés participatiu. De fet, la vice-presidenta del govern ha expressat que ‘si ens van tallant instruments, anirem buscant-ne d’altres. Això és el que ens va passar el 9-N i així anirem treballant’. Amb tot, ha remarcat que el fet substancial és que la gent es pugui expressar: ‘I, en funció d’això, el govern actuarà’, ha subratllat.
Finalment ha fet aquesta consideració: ‘Vivim un moment de tal indiferència per part del govern de l’estat que qualsevol pas que vulguin decidir els ciutadans l’hem de sotmetre a valoració externa del govern. Arribem a uns límits que fugen de tota lògica.’ I ho ha reblat amb aquests mots: ‘Si algú pretén que la gent només participi cada quatre anys, s’equivoca. El govern vol donar la veu als ciutadans tantes vegades com sigui necessari.’
